Llums per a temps d’incerteses

El tercer volum editat per Viena Edicions és una dissecció crítica del capitalisme, a càrrec del sociòleg i polític Jean Ziegler (Suïssa, 1934), vicepresident del comitè consultiu del Consell dels Drets Humans de l’ONU. El llibre també incorpora una introducció de David Fernàndez, exdiputat de la CUP. Ziegler estableix un diàleg fictici amb la seva neta, un diàleg sense concessions ni mitges tintes. Així, per exemple, quan la neta interroga Ziegler sobre els possibles aspectes positius del capitalisme, aquest no dubta a afirmar que “l’ordre caníbal que ha creat el capitalisme s’ha de destruir de soca-rel”, tot i puntualitzar que “les formidables conquestes de la ciència i la tecnologia no només s’han de preservar, sinó que s’han de promoure”. El lector hi trobarà explicat com va néixer el capitalisme, què és la plusvàlua i en què es diferencia de la renda i què és i com funciona el capital financer, per citar només alguns exemples. Però també una anàlisi crítica del present. Ziegler denuncia el saqueig de l’Amèrica colonial i l’Amèrica Llatina, l’explotació infantil arreu del món i els paranys de la societat de consum. El llibre està plantejat molt més en el format d’un diàleg que no pas en una successió de preguntes i respostes que permetin al lector utilitzar-lo com una obra de consulta. Ziegler finalitza amb una doble pregunta que resumeix perfectament allò que podem trobar en les 174 pàgines: “No és una utopia voler enderrocar el capitalisme? No seria més fàcil intentar millorar-lo?” El sociòleg suís es mostra contundent, sense matisos: “El capitalisme no es pot reformar.” I, més endavant, deixa ben clar que la fi del capitalisme no és una utopia irrealitzable, sinó que “arribarà”. I, encara més: “Ja és a prop.” En tot cas, convenci o no el lector, El capitalisme explicat als joves i als no tan joves és una invitació a reflexionar sobre les seves conseqüències.

“L’edat mitjana no és l’època daurada que alguns romàntics han volgut imaginar, però tampoc no és, tot i les seves debilitats i els seus aspectes que ens repugnen, l’època obscurantista i trista que els humanistes i els il·lustrats han intentat difondre.” La citació anterior forma part del llibre en què Jacques Le Goff (Toló, 1924-París, 2014), un dels medievalistes més reconeguts de la historiografia europea, assumeix el repte d’explicar el període “als joves i als no tan joves”. Per aquells que no coneguin els seus treballs, Le Goff no només defensava una visió contrastada del període, sinó també la seva transcendència en alguns aspectes rellevants, com ara la conformació d’Europa com a projecte. “Europa comença i es constitueix durant l’edat mitjana”, afirma en una altra resposta. I no només això, sinó que també hi dedica una bona part de les conclusions finals. L’altre tret que caracteritzava l’obra del medievalista francès i que trobem reiteradament en el llibre L’edat mitjana explicada als joves i no tan joves és l’amplitud temàtica.

En poc més de 100 pàgines, el lector trobarà preguntes i respostes sobre els cavallers, el paper de la dona, la construcció i la funció dels castells i les catedrals i la caracterització de la gent de l’edat mitjana, des dels laics fins als clergues, des dels serfs fins als burgesos. També hi apareixen els temes típics de la història de les mentalitats, una de les principals aportacions de l’escola dels Annales, des de l’imaginari religiós fins al paper de les festes. El llibre parteix en tot moment del referent francès, ja sigui pels coneixements de l’autor o pel públic a què anava destinat originàriament. Però en l’edició catalana, que ha anat a càrrec de Daniel Venteo i que ha tingut l’assessorament de Josep M. Salrach, s’inclouen alguns exemples i puntualitzacions del nostre país, incorporats entre parèntesis al llarg del text.

La prehistòria convida a somniar. Es tracta d’un període llunyà, sense documents textuals i en què qualsevol petit vestigi, des de restes de pol·len fins a un petit os, es converteix en un gran tresor. Les coves, els poblats neolítics, les pintures rupestres, els dòlmens, les creences, els ritus funeraris... tot plegat ens fascina i ens convida a recórrer a la imaginació per reconstruir la vida dels nostres avantpassats. I també a fer-nos un munt de preguntes. Jean Clottes (Esperasan, Estat francès, 1933), un dels grans especialistes de la prehistòria, que ha dirigit diverses excavacions i ha publicat un munt de llibres i articles en revistes especialitzades, va encarregar als seus set nets que acumulessin totes les preguntes possibles sobre el període i que convidessin els amics a complementar-les. D’aquest repte en va sortir un devessall de 160 interrogants, que l’arqueòleg francès va acabar de polir, va complementar i va ordenar per evitar deixar algun tema sense tractar o algun aspecte sense aclarir. El resultat és un manual que s’estructura en cinc capítols: una introducció sobre l’abast el període i el pas dels simis als humans, un apartat dedicat a explicar en quin món vivien, un altre sobre com vivien, un sobre com s’organitzaven i, finalment, sobre com pensaven, un apartat en què s’aborden les primeres representacions artístiques, els ritus funeraris. El lector acaba amb un munt d’interrogants satisfets i una “idea (general i ràpida, és clar) d’aquesta evolució tan llarga, de les dificultats que van haver d’afrontar els nostres avantpassats i de les solucions que hi van trobar”, en paraules del mateix autor; però també amb el desig d’ampliar coneixements o de visitar escenaris. En aquest sentit, a la part final de l’edició catalana s’incorpora una llista dels jaciments rupestres (a Catalunya i el País Valencià) i prehistòrics (en el cas de les illes Balears) que es poden veure al nostre país. De la teoria a la pràctica.