Claqué sota la pluja

Àngel Llàcer i Ivan Labanda eren la pare­lla de La jaula de las locas que bata­llava con­tra tots els pre­ju­di­cis reac­ci­o­na­ris. Llàcer, que feia de direc­tor d’aquesta peça i també ho serà de la popu­lar Can­tando bajo la llu­via, va reco­ma­nar a Labanda que no es pre­sentés al càsting per al nou musi­cal perquè no pas­sa­ria la prova de claqué. L’actor, però, és un entu­si­asta dels musi­cals (el conei­xem de l’estrena a No són mane­res de matar una dona, el 2003, al des­a­pa­re­gut Arten­brut!) i va prac­ti­car el ball vàries ses­si­ons. El resul­tat és que Labanda serà el pro­ta­go­nista d’un espec­ta­cle que remet a la pluja i a ballar aga­fant-se als fanals (i no pre­ci­sa­ment perquè vagi begut). Llàcer va haver d’adme­tre que era el millor can­di­dat al paper de Don Lockwood, segons reco­nei­xia en la pre­sen­tació del repar­ti­ment, fa unes set­ma­nes a l’hotel Palace de Bar­ce­lona. Nos­tromo Live torna a repe­tir aven­tura apos­tant per un musi­cal de gran for­mat en cas­tellà, estre­nat a Bar­ce­lona. Cre­uen que és la millor fórmula per apro­fi­tar el talent dels equips tècnics cata­lans i insi­nuen que, si hi hagués una ajuda pública per poder fer versió cata­lana i, poste­ri­or­ment, pre­pa­rar-ne la versió cas­te­llana (com diuen es fa en la majo­ria de països amb llengües mino­ritàries), s’apun­ta­rien al carro del català. Per ara, ja acla­rei­xen Llàcer i el direc­tor musi­cal Manu Guix, el clàssic Sin­ging in the rain el man­tin­dran en anglès. Perquè és tan cone­guda la tonada que posar-la en cas­tellà (o en català) seria ridícul. Aquests temes, popu­la­rit­zats pel cinema els anys cin­quanta, arren­ca­ran fun­ci­ons el 15 de setem­bre al Tívoli i ja hi ha empa­rau­lada tem­po­rada a Madrid (el curs vinent) i pre­vista gira esta­tal.

Nos­tromo Live és l’aposta de la pro­duc­tora de cinema per les arts en viu. Van començar amb un nota­ble títol d’òpera rock con­tem­po­rani (amb Nina de pro­ta­go­nista al Barts, el 2017), Casi nor­ma­les, però que va que­dar total­ment igno­rat pel públic. El 2018, sí que van encer­tar-la ofe­rint la direcció a Àngel Llàcer a una peça de molta pur­pu­rina i un toc de rei­vin­di­cació queer (La jaula de las locas) al Tívoli. El 2019, la pro­posta va ser recu­pe­rar La tienda de los hor­ro­res al Coli­seum amb una esce­no­gra­fia engi­nyosa i les ger­ma­nes Sey com a veïnes diver­ti­des del qua­dre. (I diem recu­pe­rar perquè aquesta peça figura en l’anto­lo­gia dels Dagoll Dagom, que la van pre­sen­tar a Bar­ce­lona en català el 1987. De fet, es veu que Llàcer i Guix ja havien par­ti­ci­pat d’artis­tes en una pro­ducció el 2000, diri­gida per Ricard Reguant, a Madrid.) El 2020, per la impos­si­bi­li­tat d’estre­nar Can­tando bajo la llu­via, es van atre­vir a fer el musi­cal de La jaula de les locas al Tívoli, un cop reo­berts els tea­tres i quan l’afo­ra­ment estava limi­tat al 50%. Era l’opor­tu­ni­tat de donar ale­gria al públic i ofe­rir feina a un repar­ti­ment que encara té pen­dent gira esta­tal d’aquest títol. Nos­tromo Live ha comp­ta­bi­lit­zat en unes 400.000 per­so­nes les que han vist La Jaula de las locas i La tienda de los hor­ro­res, sumant les fun­ci­ons de tem­po­rada a Bar­ce­lona amb les de Madrid i la gira. Nos­tromo són ja un dels refe­rents a l’Estat espa­nyol, l’únic amb seu a Bar­ce­lona. A Manu Guix i Ángel Llàcer se suma, de nou, la coreògrafa Miryam Bene­di­ted, que ja va inter­ve­nir en el movi­ment en els dos tre­balls ante­ri­ors.

Si Ivan Labanda (molt popu­lar també per les seves múlti­ples apa­ri­ci­ons en el Polònia) és el galant, Diana Roig és Kathy Sel­den. L’actriu Mireia Por­tas (també del Polònia i que ja va demos­trar molt ofici a Sàpiens a la Fly­hard, el 2018) inter­preta el paper còmic de Lina Lamont. Ricky Mata (Cosmo Brown), José Luis Mos­quera (R.F. Simp­son), Oriol Burés (Ros­coe Dex­ter), Clara Altar­riba(Dora Bai­ley i Miss Dins­more), Ber­nat Cot (Rod i Sid Phi­llips), Bit­tor Fernández (pro­fes­sor de dicció), Miguel Ángel Belotto (engi­nyer de so), Júlia Bon­joch (Zelda Zan­ders) i Syl­via Parejo (Pro­duc­tion Sin­ger) com­ple­ten el repar­ti­ment. L’equip de balla­ri­nes el for­men Diana Gir­bau, Empar Esteve, Sara Martín, Car­men Soler i Clara Casals, i el de balla­rins, Adrián García, Marc Sol, Alberto Esco­bar i Pablo López. Els swing (suplents per pos­si­bles com­pro­mi­sos o lesi­ons dels titu­lars) són Julia Saura i Chema Zamora.

Can­tando bajo la llu­via es pre­senta com el musi­cal més ambiciós de la pro­duc­tora perquè repre­senta una aposta de 2,5 mili­ons d’euros amb el seu equip de 30 artis­tes a escena i 10 músics en directe També es busca l’espec­ta­cu­la­ri­tat escènica dels anys 20 (que coin­ci­dei­xen, de fet, amb el nai­xe­ment del Tívoli i del mateix Hotel Palace Bar­ce­lona).

El film Can­tant sota la pluja, estre­nat l’any 1952, es con­si­dera un dels millors títols del gènere de tots els temps. Es tracta d’una història d’amor ambi­en­tada en la irrupció del cinema sonor a Hollywood que mos­tra tota l’elegància for­mal i estètica carac­terística dels anys vint. La pel·lícula es va con­ver­tir en musi­cal el 1983, amb un debut al Lon­don Palla­dium.

Els assa­jos de la pro­ducció cata­lana van començar el 12 de juliol i s’aca­ba­ran d’ulti­mar al mateix Tívoli. L’estrena està pre­vista el 30 de setem­bre (es reser­ven dues set­ma­nes de prèvies per donar ritme a l’engra­natge). Perquè, en el repte d’inter­pre­tar una història romàntica opti­mista que emo­ci­ona, es garan­tei­xen nota­bles qua­dres de ball i una inter­pre­tació musi­cal que exi­girà al màxim els artis­tes. El ves­tu­ari, com es podia veure en la pre­sen­tació al Palace, serà un dels grans atrac­tius d’aquesta peça icònica de la fil­mo­gra­fia occi­den­tal. La tar­dor s’augura soro­llosa amb una tem­pesta de musi­cals que ale­grarà la car­te­llera cata­lana.