Àngel Llàcer i Ivan Labanda eren la parella de La jaula de las locas que batallava contra tots els prejudicis reaccionaris. Llàcer, que feia de director d’aquesta peça i també ho serà de la popular Cantando bajo la lluvia, va recomanar a Labanda que no es presentés al càsting per al nou musical perquè no passaria la prova de claqué. L’actor, però, és un entusiasta dels musicals (el coneixem de l’estrena a No són maneres de matar una dona, el 2003, al desaparegut Artenbrut!) i va practicar el ball vàries sessions. El resultat és que Labanda serà el protagonista d’un espectacle que remet a la pluja i a ballar agafant-se als fanals (i no precisament perquè vagi begut). Llàcer va haver d’admetre que era el millor candidat al paper de Don Lockwood, segons reconeixia en la presentació del repartiment, fa unes setmanes a l’hotel Palace de Barcelona. Nostromo Live torna a repetir aventura apostant per un musical de gran format en castellà, estrenat a Barcelona. Creuen que és la millor fórmula per aprofitar el talent dels equips tècnics catalans i insinuen que, si hi hagués una ajuda pública per poder fer versió catalana i, posteriorment, preparar-ne la versió castellana (com diuen es fa en la majoria de països amb llengües minoritàries), s’apuntarien al carro del català. Per ara, ja aclareixen Llàcer i el director musical Manu Guix, el clàssic Singing in the rain el mantindran en anglès. Perquè és tan coneguda la tonada que posar-la en castellà (o en català) seria ridícul. Aquests temes, popularitzats pel cinema els anys cinquanta, arrencaran funcions el 15 de setembre al Tívoli i ja hi ha emparaulada temporada a Madrid (el curs vinent) i prevista gira estatal.

Nostromo Live és l’aposta de la productora de cinema per les arts en viu. Van començar amb un notable títol d’òpera rock contemporani (amb Nina de protagonista al Barts, el 2017), Casi normales, però que va quedar totalment ignorat pel públic. El 2018, sí que van encertar-la oferint la direcció a Àngel Llàcer a una peça de molta purpurina i un toc de reivindicació queer (La jaula de las locas) al Tívoli. El 2019, la proposta va ser recuperar La tienda de los horrores al Coliseum amb una escenografia enginyosa i les germanes Sey com a veïnes divertides del quadre. (I diem recuperar perquè aquesta peça figura en l’antologia dels Dagoll Dagom, que la van presentar a Barcelona en català el 1987. De fet, es veu que Llàcer i Guix ja havien participat d’artistes en una producció el 2000, dirigida per Ricard Reguant, a Madrid.) El 2020, per la impossibilitat d’estrenar Cantando bajo la lluvia, es van atrevir a fer el musical de La jaula de les locas al Tívoli, un cop reoberts els teatres i quan l’aforament estava limitat al 50%. Era l’oportunitat de donar alegria al públic i oferir feina a un repartiment que encara té pendent gira estatal d’aquest títol. Nostromo Live ha comptabilitzat en unes 400.000 persones les que han vist La Jaula de las locas i La tienda de los horrores, sumant les funcions de temporada a Barcelona amb les de Madrid i la gira. Nostromo són ja un dels referents a l’Estat espanyol, l’únic amb seu a Barcelona. A Manu Guix i Ángel Llàcer se suma, de nou, la coreògrafa Miryam Benedited, que ja va intervenir en el moviment en els dos treballs anteriors.

Si Ivan Labanda (molt popular també per les seves múltiples aparicions en el Polònia) és el galant, Diana Roig és Kathy Selden. L’actriu Mireia Portas (també del Polònia i que ja va demostrar molt ofici a Sàpiens a la Flyhard, el 2018) interpreta el paper còmic de Lina Lamont. Ricky Mata (Cosmo Brown), José Luis Mosquera (R.F. Simpson), Oriol Burés (Roscoe Dexter), Clara Altarriba(Dora Bailey i Miss Dinsmore), Bernat Cot (Rod i Sid Phillips), Bittor Fernández (professor de dicció), Miguel Ángel Belotto (enginyer de so), Júlia Bonjoch (Zelda Zanders) i Sylvia Parejo (Production Singer) completen el repartiment. L’equip de ballarines el formen Diana Girbau, Empar Esteve, Sara Martín, Carmen Soler i Clara Casals, i el de ballarins, Adrián García, Marc Sol, Alberto Escobar i Pablo López. Els swing (suplents per possibles compromisos o lesions dels titulars) són Julia Saura i Chema Zamora.

Cantando bajo la lluvia es presenta com el musical més ambiciós de la productora perquè representa una aposta de 2,5 milions d’euros amb el seu equip de 30 artistes a escena i 10 músics en directe També es busca l’espectacularitat escènica dels anys 20 (que coincideixen, de fet, amb el naixement del Tívoli i del mateix Hotel Palace Barcelona).

El film Cantant sota la pluja, estrenat l’any 1952, es considera un dels millors títols del gènere de tots els temps. Es tracta d’una història d’amor ambientada en la irrupció del cinema sonor a Hollywood que mostra tota l’elegància formal i estètica característica dels anys vint. La pel·lícula es va convertir en musical el 1983, amb un debut al London Palladium.

Els assajos de la producció catalana van començar el 12 de juliol i s’acabaran d’ultimar al mateix Tívoli. L’estrena està prevista el 30 de setembre (es reserven dues setmanes de prèvies per donar ritme a l’engranatge). Perquè, en el repte d’interpretar una història romàntica optimista que emociona, es garanteixen notables quadres de ball i una interpretació musical que exigirà al màxim els artistes. El vestuari, com es podia veure en la presentació al Palace, serà un dels grans atractius d’aquesta peça icònica de la filmografia occidental. La tardor s’augura sorollosa amb una tempesta de musicals que alegrarà la cartellera catalana.