Arts visuals

Relació tòxica

El Museu Can Framis de Barcelona acull, fins a finals d’any, una instal·lació fotogràfica concebuda i realitzada per denunciar els abusos dels humans envers la natura. ‘We are in a Toxic Relationship’ és un projecte dels estudiants del màster de fotografia i disseny d’Elisava, en col·laboració amb la Fundació Vila Casas

DENÚNCIA
Els creadors es plantegen que una relació és tòxica quan un membre és passiu i l’altre, activament explotador

L’expo­sició que es pot veure a Can Fra­mis està for­mada per vint-i-una foto­gra­fies en gran for­mat que volen por­tar l’espec­ta­dor a refle­xi­o­nar sobre la relació abu­siva dels humans amb la natura. Els alum­nes del màster de foto­gra­fia i dis­seny de l’Escola Uni­ver­sitària de Dis­seny i Engi­nye­ria de Bar­ce­lona (Eli­sava) van deci­dir uti­lit­zar mate­ri­als no bio­de­gra­da­bles i produïts en massa, com ara bos­ses i palle­tes de plàstic d’un sol ús, per il·lus­trar el con­sum abu­siu i la con­ta­mi­nació que produïm els humans i que té un gran impacte ambi­en­tal.

La ins­tal·lació vol denun­ciar d’aquesta manera la greu crisi glo­bal que viu el pla­neta i que es tra­du­eix en incen­dis des­con­tro­lats, gla­ce­res que es fonen, aug­ment del nivell de la mar, refu­gi­ats climàtics, seque­res sense pre­ce­dents, mala qua­li­tat de l’aire, con­di­ci­ons climàtiques extre­mes i la con­ta­mi­nació bru­tal de tots els eco­sis­te­mes, que també afecta els nos­tres cos­sos. El títol de l’expo­sició, We are in a Toxic Rela­ti­ons­hip, fa referència al con­cepte de relació tòxica, que nor­mal­ment atribuïm a les per­so­nes, però que es pot tras­lla­dar també a la relació de cadas­cun de nosal­tres amb l’entorn. Així, els cre­a­dors es plan­te­gen que una relació és tòxica quan un mem­bre és pas­siu i l’altre, acti­va­ment explo­ta­dor, quan no hi ha una escolta mútua, quan no hi ha afecte, quan no hi ha hones­te­dat i quan un dels mem­bres pren i pren sense donar res a canvi.

La reflexió que hi ha dar­rere de We are in a Toxic Rela­ti­ons­hip és que, tot i que no podem viure sense la natu­ra­lesa i en depe­nem, sent cons­ci­ents de les nos­tres acci­ons, hi estem cau­sant dolor, però ens sen­tim incòmodes per afron­tar el mal que cau­sem. “Estem ballant amb la natura, alhora que ballem amb les matei­xes coses que l’estan matant. No som com­panys, ni tan sols ali­ats; som còmpli­ces.”

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor