EL LLEGAT DELS ZOMBIS

Dilluns 23 d’agost, es podrà veure a Movistar el primer capítol de la temporada final de The Walking Dead, una sèrie que es va estrenar el 2010 i que entre els anys 2013 i 2016 es va convertir en un fenomen televisiu mundial, comparable amb Joc de trons. Basada en els còmics del mateix títol creats per Robert Kirkman i Tony Moore, la sèrie va revifar el gènere zombi mostrant que si els morts que caminen són molt perillosos, encara ho són més els vius que no tenen escrúpols a l’hora de lluitar per la seva supervivència.

The Walking Dead arriba al final amb un gust agredolç, ja que bona part dels seguidors s’han perdut pel camí, com, d’altra banda, també han fet molts dels personatges. De fet, dels actors que van començar aquella primera temporada de només sis episodis, només dos continuen a la sèrie. Amb un ritme important de protagonistes sacrificats per temporada –bé per les mossegades dels morts, bé per la brutalitat dels vius–, aviat es va saber, gràcies a les xarxes socials, que els actors havien pres el costum de celebrar amb un sopar d’homenatge el comiat de cada company caigut. Són moltes les anècdotes i les entrevistes que circulen per internet en què es pot apreciar la bona sintonia de l’equip (que, fins i tot, es va plantejar deixar de rodar als escenaris habituals de Geòrgia si aquest estat nord-americà tirava endavant una llei homòfoba). Un compromís i un bon ambient entre companys que contrasta amb el caràcter violent de la història, una apocalipsi zombi (afortunadament de zombis lents) que afecta tot el món. Evidentment, es tracta d’una sèrie molt violenta amb grans dosis de sang, vísceres i putrefacció, i amb algunes de les escenes més bèsties que s’han vist a la tele (una peculiar cesària, un macabre joc amb un bat de beisbol, molta tortura psicològica...).

Descobrir a qui li havia tocat l’hora es va convertir en una obsessió per a molts fans –amb tota mena de teories– entre la sisena i la setena temporada, quan se sabia que dos dels personatges principals morien, però no se’n sabia la identitat. I com que per moltes clàusules de confidencialitat que se signin sempre se li pot escapar la resposta a algun despitat, el que van fer els productors va ser rodar totes les opcions –i integrar-les en la trama– per evitar bocamolls. El resultat va ser que el capítol en què finalment es descobria qui eren les víctimes el van veure en directe, només als Estats Units, més de 17 milions de persones. Des de llavors, però, l’audiència va anar a la baixa –potser no es va pair gaire bé aquell disgust–, encara que les atrocitats continuessin a l’alça. Els nous malvats i les noves línies argumentals han assegurat la distracció del públic més fidel, però ara que la història arriba al final, és un bon moment perquè qui no tingui la pell massa fina pugui recuperar les primeres temporades i els personatges entranyables que tant ens van fer patir. Perquè, a part d’oferir escenes d’acció d’horror apocalíptic, The Walking Dead també parla de les relacions humanes i, sobretot, de la necessitat de formar part d’una comunitat i de protegir-la. I si algú encara vol més zombis, pot continuar mirant les dues sèries derivades –Fear The Walking Dead i The World Beyond–, o esperar les tres pel·lícules que encara s’han d’estrenar.