CICATRIUS TANCADES

Cuestión de sangre, (Stillwater, en la versió original) és un bon recorregut per la percepció i transformació interior i social d’un personatge, en aquest cas el típic nord-americà creient, tosc i del centre profund del país, interpretat per un excel·lent Matt Damon (El indomable Will Hunting, Salvem el soldat Ryan, L’enginyós senyor Ripley, Bourne, Invictus, Ocean’s eleven, Marte). En la millor interpretació de la seva carrera, Damon (Bill Baker) traça aquest camí en territori estrany, estranger i hostil per al seu perfil. I se’n surt. Es tracta d’una història dramàtica, basada en fets reals: la condemna per assassinat d’Amanda Knox, que no ha acabat gaire satisfeta amb la versió final, presentada al festival d’enguany de Canes.

Matt Damon interpreta un pare coratge que vol demostrar la innocència de la seva filla Allison, empresonada a Marsella per assassinar la seva companya de pis i parella. El rerefons i els precedents apunten cap a una família desestructurada i cap a un pare abans treballador en plataformes petrolieres i ara obrer, que també ha tingut un passat fosc ple de males decisions a causa de la beguda i les drogues. Damon, rehabilitat però amb un caràcter agre i fosc, s’haurà d’obrir al món i a la seva voluntat per donar suport a la seva filla, magníficament interpretada per Abigail Breslin (Señales, Petita miss Sunshine, Sense reserves, L’illa de la Nim, El joc de l’Ender, Maggie), en el seu primer paper important com a adulta. El relat no triga gaire a fugir de l’habitual o previsible acció i intriga dels blocksbuster de Hollywood. I és que, és clar, Damon ja no té les habilitats de Jason Bourne per resoldre problemes i moure’s com peix a l’aigua en territori europeu. Per tant, la trama sobre les investigacions de l’assassinat i els errors del judici passen ràpidament a un segon pla, i la narració se centra en les dificultats personals i culturals del senyor Baker per adaptar-se a un nou escenari extrem per a ell. L’actriu francesa Camille Cottin interpreta la dona que l’ajuda en la seva missió impossible, tot i que és la filla d’aquesta (interpretada per Lilou Siauvaud) qui realment el fa canviar, progressar i créixer com a home i com a pare, mentre tanca velles cicatrius i es redescobreix com a persona.

La recerca de la veritat i l’alliberament d’Allison queden lluny d’altres històries amb alguns punts similars com l’extraordinària L’Exprés de Mitjanit (Alan Parker, 1978) i Brokedown Palace (Jonathan Kaplan, 1999). Aquí no s’aprofundeix en el patiment de la protagonista entre unes reixes que, a més, no són les d’una presó a Turquia o Tailàndia. La relació pare-filla, els problemes d’adaptació d’un rude i tradicional nord-americà als ritmes europeus i la tornada final al món real són temes molt més potents i colpidors a Cuestión de sangre. El resultat és prou sobri, convincent i satisfactori, i es treu profit del xoc cultural dels protagonistes i de les seves notables interpretacions, a banda de tocar el tema del racisme. El guió i el ritme narratiu també estan a l’altura per mantenir l’interès de l’espectador tot i ser una pel·lícula llarga, que també emociona en alguns moments i que fa reflexionar. Mèrits, sense dubte, no només dels actors, sinó també de Tom McCarthy, director de l’oscaritzada Spotlight (2015).