Una història rocambolesca

El Tractat dels Pirineus (1659), a través del qual les monarquies espanyola i francesa es van repartir Catalunya, es va negociar, com es poden imaginar, d’esquena al territori, que va veure com d’un dia per l’altre es fixava una línia fronterera que separava amics, familiars i compatriotes. Allò que probablement sigui menys conegut és el procés a través dels qual espanyols i francesos van aconseguir arribar a un acord, un procés que han resseguit amb detall Michel i Annie Bougain. La seva recerca la va publicar fa dos anys en francès l’editorial Trabucaire de Perpinyà i ara n’acaba de sortir l’edició en català, publicada per Rafael Dalmau Editor.

Els autors van consultar la correspondència del cardenal Mazzarino, primer ministre francès en temps de Lluís XIV, i el diari d’Atto Melani, un soprano castrat que treballava com a agent del cardenal. També van fer recerca en altres fonts, com ara l’arxiu de Simancas. Aquest és un dels principals mèrits del llibre, l’accés a material inèdit o poc treballat. L’altre és la capacitat de reconstruir la “història rocambolesca del Tractat dels Pirineus”, tal com avancen en el subtítol. Michel i Annie Bougain posen de manifest “els conflictes d’interessos, els tripijocs, les picabaralles, els enganys, els malentesos, l’arrogància dels protagonistes i el desconeixement del territori” que van caracteritzar les negociacions. Tot això i molt més apareix desgranat de manera rigorosa i amb un estil assequible, un ingredient gens menyspreable si tenim en compte la complexitat del procés. Si a tot plegat hi afegim la ironia amb què expliquen alguns detalls de la negociació, convindran que ens trobem al davant d’un llibre molt recomanable. I no només per a aquells que estiguin interessats en la història del nostre país, sinó també per als que desitgin saber com funcionaven les relacions internacionals, com a mínim en l’època moderna.