THRILLER FEMINISTA

Un assassí en sèrie comença a matar noies joves a la ciutat de Belfast, a Irlanda del Nord, i una agent de la policia britànica arriba des de Londres per intentar atrapar-lo. Sembla l’argument trillat de qualsevol sèrie policíaca, però en realitat és un dels drames psicològics més potents i feministes que es poden veure actualment a la televisió. La caza, en la versió original The fall, és una minisèrie de tres temporades que va estrenar la BBC el 2013 i que ara Netflix ha incorporat, amb força èxit, al seu catàleg. Sí, la sèrie és d’abans del moviment Me too i que esclatessin les mobilitzacions feministes arreu, i sí, ja tractava dels abusos contra les dones i la seva cosificació, desenvolupant al mateix temps una potent història de suspens. Així, la policia Stella Gibson, interpretada per Gillian Anderson, reflexiona en diverses ocasions sobre la violència de gènere, amb frases que ara tenen molt de ressò però que fa vuit anys sonaven gairebé radicals. “Una dona, no recordo qui, li va preguntar a un amic per què els homes se sentien amenaçats per les dones. Ell li va contestar que els homes tenien por que les dones riguessin d’ells. Quan després la dona va preguntar a un grup d’altres dones per què se sentien amenaçades pels homes, elles van contestar: tenim por que ens matin”, diu Gibson en un dels episodis. “Home carda amb dona. Subjecte: home; verb: cardar; objecte: dona. Això és correcte. Dona carda amb home. Dona: subjecte; home: objecte. Això ja no us agrada tant, oi?”, pregunta a un dels seus subordinats.

El personatge de Gibson és decidit, de vegades brusc, i coherent amb el que pensa i amb el que vol. Centra tots els seus esforços a atrapar el psicòpata que té en el seu punt de mira noies joves amb èxit professional i de cabells foscos. Ell és l’altre gran protagonista de la sèrie: Paul Spector, un atractiu i tranquil home de família que treballa donant suport psicològic a persones que han perdut un ésser estimat, i que també ajuda com a voluntari en un telèfon de l’esperança. L’interpreta l’actor Jamie Dornan, que llavors tot just començava la seva carrera, abans de convertir-se en el famós Christian Grey i les seves cinquanta ombres. Els crims de Spector els anem veient sota la perspectiva del mateix assassí, un personatge amb una mentalitat molt complexa que Dornan –que va rebre diversos premis per la seva esgarrifosa actuació– aconsegueix humanitzar en certa manera, sobretot quan comencem a descobrir elements del seu passat. Tremendament llest i meticulós, Spector aconsegueix anar despistant els investigadors comandats per Gibson, i aviat veurem la seva capacitat de mentir i manipular per sortir-se amb la seva. Gibson i Spector acabaran jugant a un complicat joc del gat i la rata i establint una estranya connexió entre ells, fins a l’inevitable desenllaç final.