UN WESTERN DE L’ESPAI

Un dels aspectes més interessants de la plataforma televisiva Disney+ és que les sèries s’estrenen de manera setmanal, així que els fans més entusiastes poden gaudir d’una experiència que ara a molts espectadors els sembla llunyana gràcies a Netflix: els nervis de saber què passarà en el pròxim capítol. Una manera de generar expectació que el 2019 i el 2020 va multiplicar l’èxit ja assegurat de The Mandalorian, la primera aposta televisiva de l’univers Star Wars amb personatges reals (abans ja se n’havien fet sèries de dibuixos animats).

Aquesta nova història basada en l’univers creat per George Lucas ha cobert totes les expectatives, tant de públic com de crítica, i es podria convertir en una de les sèries més premiades en la cerimònia dels Emmy que se celebrarà el 19 de setembre a Los Angeles. Ha estat nominada en 24 categories –empatada amb The Crown– entre les quals, millor sèrie dramàtica, millor guió i millor direcció per al seu creador Jon Favreau (que ja havia triomfat al cinema de blockbuster dirigint el primer film d’Iron Man). Per a molts seguidors ha estat una llàstima que no hagi estat nominat el protagonista principal, el carismàtic Pedro Pascal, famós per Narcos i Joc de trons. És cert que es passa tota la primera temporada i bona part de la segona amb la cara tapada pel casc –els mandalorians són una comunitat que no pot ensenyar el seu rostre a ningú–, però precisament per això encara té més mèrit la interpretació de Pascal i l’expressivitat que aconsegueix simplement amb la veu i els moviments corporals. Aquest mandalorian és el personatge principal de la sèrie, un home que de nen, en quedar orfe, va ser acollit pels supervivent de l’antiga secta bel·licista, fanàtics de les armes, que van perdre el seu propi planeta per culpa de la violència. Cronològicament, la sèrie s’hauria de situar entre El retorn del Jedi i Star Wars: El despertar de la força, els episodis VI i VII de la saga cinematogràfica. A la pràctica, tant li fa en quin moment passi, perquè precisament un dels atractius de The Mandalorian és que no cal ser cap expert en les històries de Skywalker i companyia per gaudir-ne. Evidentment, hi ha tot de referències concretes d’aquelles que meravellen els fans més aplicats, però per al públic general ja resulta prou entretinguda gràcies a un guió sòlid i sobretot a les escenes d’acció i als diferents planetes que es van recreant en la pantalla. La història, resumida, és ben senzilla: el mandalorian Djin, convertit en un tipus expeditiu i solitari, de moral ambigua, es guanya la vida com a cercarecompenses a les fronteres de la Nova República. Rep l’encàrrec de viatjar a un planeta desèrtic per recuperar un individu de 50 anys i portar-lo fins a un client que paga molt bé. La sorpresa serà descobrir que l’objectiu en qüestió és una petita criatura de la mateixa espècie que el conegut Yoda i que farà que el mandalorian es replantegi la seva missió. Encara que de seguida va triomfar el nom de Baby Yoda, en realitat aquest apel·latiu no s’utilitza en cap moment de la trama –no, no és el Yoda de les pel·lícules!– i només arribem a saber que el seu nom és Grogu i que també està connectat intensament amb la Força. Els capítols són curts, entre 30 i 46 minuts, i són un festival d’acció que val la pena assaborir com el que són: pura distracció.