Videojocs .
Els Looney Tunes tornen a la pista
A tots ens sona Space Jam, La pel·lícula que el 1996 va reunir les estrelles dels Looney Tunes amb l’astre del bàsquet Michael Jordan. Un blockbuster que va trencar motlles, que va presentar per primera vegada Lola Bunny, que va ser un èxit de taquilla a tot el món i el tema principal del qual, Let’s get ready to rumble, s’ha convertit en tot un himne. Vint-i-cinc anys després, se n’ha estrenat una seqüela, tot i que malauradament amb escassos resultats de públic i de crítica. Una segona entrega que, tot i que no ha tingut el mateix èxit, ha estat objecte d’una peculiar adaptació al videojoc. Es titula Space Jam: a new legacy the game i el resultat podríem dir que és discret.
La pel·lícula Space Jam original va tenir un videojoc per a la primera PlayStation. Un joc de gamma mitjana en què es barrejaven minijocs amb partits de bàsquet contra els Monstars. En la seva època va ser un èxit de vendes, tot i que el producte no s’ho valia. Per a Space Jam: a new legacy the game han optat per un joc d’acció retro i free to play, és a dir gratuït. Perquè un videojoc sigui un èxit l’any 2021 tenint uns gràfics dels noranta s’ha de tractar d’un títol excepcional i innovador, i no és el cas.
Aquest segon lliurament neix d’un concurs d’idees que va proposar Microsoft el mes de desembre passat. El resultat és un clàssic beat’em up de moviment lateral en què podem controlar Bugs Bunny, Lola Bunny i l’estrella de l’NBA LeBron James. Tots tres sols contra el món (apareixen altres personatges dels Looney Tunes, però no com ens agradaria). La nostra missió consistirà a derrotar Al-G Rhythm, el malvat que es vol apoderar de la tecnologia i dels aparells electrònics. Per arribar-hi, haurem de passar per diverses fases i anar derrotant tots els caps finals.
No és or tot el que lluu
Les nostres armes són molt simples. Una pilota que podem llançar, un esprint que pot acabar amb un atac en carrera i un doble salt. A més, si fem servir els botons de colpejar i saltar farem servir l’atac especial, a canvi de consumir una mica de vida per utilitzar-lo. Un atac que és molt útil quan ens envolten diversos enemics. I com és habitual en aquesta mena de jocs, pel camí ens trobarem amb objectes que ens ajudaran a augmentar la nostra puntuació i a menjar perquè recuperem la nostra salut. A mesura que avancem, obtindrem cartes que ens facilitaran nous poders i altres habilitats per acabar el joc d’una manera molt més còmoda.
El joc, en exclusiva per a Xbox i PC, si bé pot ser atractiu per al públic més jove, a l’adult se li pot ennuegar una mica. El sistema de joc és molt bàsic, els gràfics estan molt superats i no disposa de multijugador, tot i que sí que hi podem jugar amb un amic amb pantalla compartida. A més, té una durada excessivament curta. En tot just trenta o quaranta minuts podem superar la pantalla final.
Tot és negatiu? En absolut. El millor de tot és que és gratuït, i sense risc d’equivocar-nos podem dir que ofereix exactament el que n’hem pagat.
