VERBS BEN ANIMALS

Als qui ens agrada passar les vacances envoltats de natura ja sabem que els animals formaran part del nostre dia a dia. Els animals, però, no tan sols conviuen amb nosaltres en entorns rurals, sinó que formen part de la nostra parla i són ben presents per referir-nos a fets ben quotidians. En català, tenim un munt de verbs que deriven d’animals. Per exemple, el verb cargolar (o caragolar) deriva de cargol (o caragol) i significa ‘disposar en forma de canó o rotlle (un paper, una tela, etc.) envoltant una tija cilíndrica o com si l’envoltés’, i cotorrejar, que deriva de cotorra, significa ‘parlar massa’.

Molts d’aquests verbs fan referència a la manera de fer o de ser d’alguns animals. Per exemple, esquirolejar, derivat d’esquirol, vol dir ‘anar d’una banda a l’altra sense parar’; furetejar, derivat de fura, significa ‘cercar-ho, regirar-ho, tot, ficar-se pertot, per saber, per descobrir, alguna cosa’, com fan les fures; talpejar vol dir ‘anar a les palpentes’, com els talps; eriçar, ‘dreçar i posar rígid (els cabells, els pèls)’, com les punxes d’un eriçó’; esconillar-se, que prové de conill, significa ‘fugir, generalment de por, i amagar-se sobtadament’, tal com fan els conills; i si parlem de por també podem esmentar el verb esparverar (‘causar molta por, esverar, la imminència d’un perill’), que deriva d’esparver.

D’altres verbs fan referència a la mala bava que gasten alguns animals o la molèstia que ens causen. Cabrejar, a banda de fer referència a les petites onades d’escuma que el vent forma sobre el mar, significa molestar algú o enfadar-se molt. Amb aquest significat no està recollit al DIEC, però està admès en altres obres de referència del llenguatge col·loquial. Tampoc està recollit, tot i que està força estès en el parlar col·loquial, el verb mosquejar, derivat de mosca. Aquest verb també té el sentit d’‘esquivar-se, un animal, les mosques amb la cua, sacsejant-se, etcètera’, que sí que està recollit al DIEC. Tampoc és agradable el verb formiguejar, perquè ens recorda aquella sensació molesta que fan les formigues quan corren sobre una part del nostre cos. Formiguejar encara té una altra accepció: ‘Bellugar-se una gran multitud de persones o animals.’

I també hi ha verbs que descriuen com caminen o el moviment que fan alguns animals. Serpejar i serpentejar signifiquen ‘moure’s o estendre’s seguint una línia sinuosa, formant meandres, tortes, ziga-zagues’ i fan referència a la manera com es mou la serp. I com a sinònim d’aquest moviment sinuós també tenim anguilejar, derivat d’anguila. Finalment el verb papallonejar significa ‘moure’s d’una banda a l’altra com una papallona’ i, per extensió, també vol dir ‘sentir-se inclinat, afanyar-se, etc., adés envers una cosa, adés envers una altra’.