Ballar d’amagatotis

Billy Elliot és un somni i alhora un malson per als productors. És un somni perquè l’obra, amb música d’Elton John, trasllada l’argument de la mítica pel·lícula (rodada el 2000) a una peça que aconsegueix incloure cançó al drama rural i al conflicte social i familiar. Es tracta d’un muntatge en què la dansa del fill petit és el leitmotiv. I és un malson perquè és imprescindible comptar amb un repartiment amplíssim de joves ballarins per poder assumir el repte de mantenir un nombre mínim de funcions garantint els descansos als menors d’edat. Des del març del 2019, els actors i ballarins han estat assajant a l’escola Billy Elliot que ha impartit la coreògrafa Coco Comin a Barcelona. En principi, esperaven estrenar la tardor del 2020, però la covid els va endarrerir els plans tot un any. Ara, ja preparen la gala definitiva, que serà a partir del 9 d’octubre al Teatre Victòria. Aquells balls d’amagat al lavabo d’una caseta humil de miners irlandesos es replicaran espectacularment en un dels escenaris amb més aforament de Barcelona (1.150 butaques).

Aquest títol va atrapar 750.000 espectadors al Teatro Alcalá de Madrid, la meitat de fora de la capital de l’Estat espanyol, durant tres temporades. Va ser, doncs, un dels títols de reclam de la cartellera de la Gran Via madrilenya. Aquesta mateixa aspiració tenen a Barcelona amb el públic català. Per això, ja adverteixen que el Victòria serà l’única plaça on es podrà veure aquest muntatge. I només aquesta temporada 2021/22. Per la seva proximitat amb el públic familiar (el protagonista és un nen), també s’habilitarà una sessió matinal, a les 12 del migdia. És un format que ja han provat altres tipus d’espectacle, com a fórmula per facilitar nous horaris al públic durant la pandèmia que evitessin els tocs de queda nocturns, un cop restablerta l’obertura dels teatres amb un aforament del 50 o el 70%.

El repte principal del musical és tenir prou càsting per anar renovant la canalla que dona vida als personatges infantils i garantir que tenen una formació mínima per poder assumir les classes de ballet a la pista coberta del poble o a la prestigiosa acadèmia anglesa. Som Produce té integrada una escola per poder disposar de nous professionals per als seus muntatges. En aquest cas, es va obrir un grup específicament a Barcelona, l’Escola Billy Elliot, que ha dirigit Coco Comin i que ha completat formació de ballet clàssic, claqué, interpretació, veu, clown i acrobàcia. De fet, la coreògrafa també ha estat durant dècades combinant el treball pedagògic amb l’artístic i promovent molts dels seus alumnes en els seus espectacles. La covid ha obligat a allargar tot un any aquestes classes. El mes de juny passat, en la presentació a la premsa, seixanta alumnes (que es van doblant en les funcions professionals) van ser convidats al mateix Teatre Victòria.

Segons remarca el comunicat de premsa, Billy Elliot, amb música d’Elton John i lletres de Lee Hall, narra la història de superació personal del jove Billy, meravellat pel ballet, i és un dels grans musicals del nostre temps, amb un rècord històric en els Premis Broadway World el 2017, l’any de la seva estrena, amb 12 guardons –incloent-hi el de millor musical i sent número 1 de la crítica teatral durant vint-i-sis setmanes consecutives–. A més, més enllà dels seus atributs com a gran espectacle internacional, els valors que presenta la trama constitueixen una autèntica lliçó de vida i han contribuït a la creació de nous espectadors joves.

Som Produce, l’empresa de referència en musicals a l’Estat espanyol, ven fins a 1 milió d’entrades l’any per als seus espectacles. Disposa, de fet, de quatre grans teatres a Madrid, amb un aforament de 4.700 localitats. Billy Elliot ja es va estrenar fa uns anys a la capital espanyola i, des de sempre, hi havia la intenció de traslladar la producció a Barcelona. En realitat, explica Marcos Cámara de Som Produce, tota la producció és nova a Barcelona. I si no hi ha prevista gira és perquè seria impossible cobrir les despeses de desplaçament. Per això, la temporada al Victòria és l’única oportunitat per veure’l a Catalunya.

L’aventura de tirar endavant el repte d’un Billy Elliot en castellà es remunta a fa vuit anys, quan van aconseguir interessar els productors internacionals per fer-ne una versió a Madrid. Després de l’èxit, van plantejar l’aventura de Barcelona. Van aconseguir la confiança de l’exhibidor. Des del juny del 2019, el Victòria és, oficialment, del Mago Pop, tot i que l’anunci ja s’havia fet el març anterior. Per a Marcos Cámara, és imprescindible garantir temporades senceres per poder acollir grans produccions internacionals, ja que “d’una altra manera és impossible amortitzar els costos de producció”. Aconseguir la confiança entre productor i exhibidor “és una de les claus”, referma Cámara. Arrencar de nou tota la producció d’actors podria haver permès afrontar una producció en català, però per a això calia afegir-hi els costos de traducció i readaptació musical. Fins ara, totes les productores de l’Estat espanyol han evitat fer traduccions perquè entenen, a més, que amb el castellà poden sumar més espectadors que no pas amb el català. De tota manera, la força del musical no es troba tant en el conflicte lingüístic (tot i que hi ha una certa confrontació entre Irlanda i la Gran Bretanya), sinó en la perseverança d’un nen que balla d’amagat.