Ballar d’amagatotis

Billy Elliot és un somni i alhora un mal­son per als pro­duc­tors. És un somni perquè l’obra, amb música d’Elton John, tras­llada l’argu­ment de la mítica pel·lícula (rodada el 2000) a una peça que acon­se­gueix incloure cançó al drama rural i al con­flicte social i fami­liar. Es tracta d’un mun­tatge en què la dansa del fill petit és el leit­mo­tiv. I és un mal­son perquè és impres­cin­di­ble comp­tar amb un repar­ti­ment amplíssim de joves balla­rins per poder assu­mir el repte de man­te­nir un nom­bre mínim de fun­ci­ons garan­tint els des­can­sos als menors d’edat. Des del març del 2019, els actors i balla­rins han estat assa­jant a l’escola Billy Elliot que ha impar­tit la coreògrafa Coco Comin a Bar­ce­lona. En prin­cipi, espe­ra­ven estre­nar la tar­dor del 2020, però la covid els va endar­re­rir els plans tot un any. Ara, ja pre­pa­ren la gala defi­ni­tiva, que serà a par­tir del 9 d’octu­bre al Tea­tre Victòria. Aquells balls d’ama­gat al lavabo d’una caseta humil de miners irlan­de­sos es repli­ca­ran espec­ta­cu­lar­ment en un dels esce­na­ris amb més afo­ra­ment de Bar­ce­lona (1.150 buta­ques).

Aquest títol va atra­par 750.000 espec­ta­dors al Tea­tro Alcalá de Madrid, la mei­tat de fora de la capi­tal de l’Estat espa­nyol, durant tres tem­po­ra­des. Va ser, doncs, un dels títols de reclam de la car­te­llera de la Gran Via madri­le­nya. Aquesta mateixa aspi­ració tenen a Bar­ce­lona amb el públic català. Per això, ja adver­tei­xen que el Victòria serà l’única plaça on es podrà veure aquest mun­tatge. I només aquesta tem­po­rada 2021/22. Per la seva pro­xi­mi­tat amb el públic fami­liar (el pro­ta­go­nista és un nen), també s’habi­li­tarà una sessió mati­nal, a les 12 del mig­dia. És un for­mat que ja han pro­vat altres tipus d’espec­ta­cle, com a fórmula per faci­li­tar nous hora­ris al públic durant la pandèmia que evi­tes­sin els tocs de queda noc­turns, un cop res­ta­blerta l’ober­tura dels tea­tres amb un afo­ra­ment del 50 o el 70%.

El repte prin­ci­pal del musi­cal és tenir prou càsting per anar reno­vant la cana­lla que dona vida als per­so­nat­ges infan­tils i garan­tir que tenen una for­mació mínima per poder assu­mir les clas­ses de ballet a la pista coberta del poble o a la pres­ti­gi­osa acadèmia anglesa. Som Pro­duce té inte­grada una escola per poder dis­po­sar de nous pro­fes­si­o­nals per als seus mun­tat­ges. En aquest cas, es va obrir un grup específica­ment a Bar­ce­lona, l’Escola Billy Elliot, que ha diri­git Coco Comin i que ha com­ple­tat for­mació de ballet clàssic, claqué, inter­pre­tació, veu, clown i acrobàcia. De fet, la coreògrafa també ha estat durant dècades com­bi­nant el tre­ball pedagògic amb l’artístic i pro­mo­vent molts dels seus alum­nes en els seus espec­ta­cles. La covid ha obli­gat a allar­gar tot un any aques­tes clas­ses. El mes de juny pas­sat, en la pre­sen­tació a la premsa, sei­xanta alum­nes (que es van doblant en les fun­ci­ons pro­fes­si­o­nals) van ser con­vi­dats al mateix Tea­tre Victòria.

Segons remarca el comu­ni­cat de premsa, Billy Elliot, amb música d’Elton John i lle­tres de Lee Hall, narra la història de superació per­so­nal del jove Billy, mera­ve­llat pel ballet, i és un dels grans musi­cals del nos­tre temps, amb un rècord històric en els Pre­mis Bro­adway World el 2017, l’any de la seva estrena, amb 12 guar­dons –inclo­ent-hi el de millor musi­cal i sent número 1 de la crítica tea­tral durant vint-i-sis set­ma­nes con­se­cu­ti­ves–. A més, més enllà dels seus atri­buts com a gran espec­ta­cle inter­na­ci­o­nal, els valors que pre­senta la trama cons­ti­tu­ei­xen una autèntica lliçó de vida i han con­tribuït a la cre­ació de nous espec­ta­dors joves.

Som Pro­duce, l’empresa de referència en musi­cals a l’Estat espa­nyol, ven fins a 1 milió d’entra­des l’any per als seus espec­ta­cles. Dis­posa, de fet, de qua­tre grans tea­tres a Madrid, amb un afo­ra­ment de 4.700 loca­li­tats. Billy Elliot ja es va estre­nar fa uns anys a la capi­tal espa­nyola i, des de sem­pre, hi havia la intenció de tras­lla­dar la pro­ducció a Bar­ce­lona. En rea­li­tat, explica Mar­cos Cámara de Som Pro­duce, tota la pro­ducció és nova a Bar­ce­lona. I si no hi ha pre­vista gira és perquè seria impos­si­ble cobrir les des­pe­ses de des­plaçament. Per això, la tem­po­rada al Victòria és l’única opor­tu­ni­tat per veure’l a Cata­lu­nya.

L’aven­tura de tirar enda­vant el repte d’un Billy Elliot en cas­tellà es remunta a fa vuit anys, quan van acon­se­guir interes­sar els pro­duc­tors inter­na­ci­o­nals per fer-ne una versió a Madrid. Després de l’èxit, van plan­te­jar l’aven­tura de Bar­ce­lona. Van acon­se­guir la con­fiança de l’exhi­bi­dor. Des del juny del 2019, el Victòria és, ofi­ci­al­ment, del Mago Pop, tot i que l’anunci ja s’havia fet el març ante­rior. Per a Mar­cos Cámara, és impres­cin­di­ble garan­tir tem­po­ra­des sen­ce­res per poder aco­llir grans pro­duc­ci­ons inter­na­ci­o­nals, ja que “d’una altra manera és impos­si­ble amor­tit­zar els cos­tos de pro­ducció”. Acon­se­guir la con­fiança entre pro­duc­tor i exhi­bi­dor “és una de les claus”, referma Cámara. Arren­car de nou tota la pro­ducció d’actors podria haver permès afron­tar una pro­ducció en català, però per a això calia afe­gir-hi els cos­tos de tra­ducció i rea­dap­tació musi­cal. Fins ara, totes les pro­duc­to­res de l’Estat espa­nyol han evi­tat fer tra­duc­ci­ons perquè ente­nen, a més, que amb el cas­tellà poden sumar més espec­ta­dors que no pas amb el català. De tota manera, la força del musi­cal no es troba tant en el con­flicte lingüístic (tot i que hi ha una certa con­fron­tació entre Irlanda i la Gran Bre­ta­nya), sinó en la per­se­ve­rança d’un nen que balla d’ama­gat.