“De Montcada, m’agrada molt la seva humanitat”

Un dels baròmetres que pot mesurar l’estat del còmic en un país és la quantitat d’adaptacions literàries de referència que s’hi fan. A Catalunya, poques, entre altres motius per la mínima edició de còmic en català. Per això és de celebrar l’edició de la versió en vinyetes de Camí de Sirga, de Jesús Moncada, que ha dibuixat i ha guionitzat Roberto Morote (Andorra, Terol, 1987) i que ha sortit simultàniament en català (Trilita Edicions), en castellà (GP Ediciones) i en aragonès (Gara d’Edizions).

La iniciativa no va sortir de l’autor. “Va ser un encàrrec de l’editorial GP, i he de reconèixer que no havia llegit la novel·la, però el vaig acceptar i em vaig endinsar en l’obra de Moncada, tant en Camí de Sirga com en la resta dels seus llibres.”

“He volgut adaptar, que no copiar, ja que parlem de diferents mitjans, la substància de Camí de Sirga, que en definitiva, per a mi, és la història del poble de Mequinensa al llarg del segle XX.” Per expressar aquest pas del temps ha utilitzar un matisat i variat blanc i negre. “Bé, en principi el vaig triar perquè l’encàrrec era així, però és cert que el blanc i el negre m’han servit molt per donar una evocació de passat. També és una evocació de la tristesa, tot i l’alegria soterrada que hi ha en l’obra. De Moncada, m’agrada molt la humanitat, que procura treure un somriure dels moments més dramàtics”, explica Morote.

A l’hora de fer el guió, l’autor reconeix que ha fet “trampes per condensar la novel·la, ja que per exemple hi apareix un personatge que es diu Mister Wilson que bateja Robert i li posa el nom de Nelson, com el de l’almirall. En el còmic no apareix el personatge, incloure’l representava deu planes més.” Una de les dificultats que ha tingut l’autor a l’hora de fer l’adaptació han estat els diàlegs. “A la novel·la gairebé no n’hi ha i també ha estat dificultós trobar la veu adequada per a cada personatge, la seva manera de parlar.” Pel que fa al dibuix, “la dificultat ha estat com fer que evolucionés un personatge físicament al llarg de setanta anys tot conservant uns trets que fossin creïbles”.

Roberto Moroto es va formar a l’Escola de Còmic Joso de Barcelona. Per fer aquesta obra, primer va dur a terme un storyboard en digital, després va elaborar els dibuixos també en digital, amb una tauleta. El resultat el va imprimir i aleshores va treballar amb llapis, Rotring i tinta.