DELIRIS I PRIVILEGIS

En una ter­mi­nal d’aero­port, un jove turista nord-ame­ricà espera el seu vol per sor­tir de Hawaii quan una pare­lla més gran li pre­gunta com han anat les vacan­ces. En el petit inter­ro­ga­tori al qual és sotmès, sabrem que és un noi aca­bat de casar i que al res­sort on ha pas­sat la lluna de mel hi ha mort una per­sona. Tot seguit, un flash­back ens porta uns dies enrere, quan veiem el mateix jove, en Shane, amb la seva esposa, la Rac­hel, arri­bant al res­sort en qüestió amb altres cli­ents selec­tes. El gerent de The White Lotus, l’Armond, els espera a la platja som­ri­ent amb un petit grup de tre­ba­lla­dors per donar-los la ben­vin­guda. D’una banda, hi ha la pare­lla que s’acaba de casar: aviat veu­rem que en Shane és un nen ric mal­criat i la Rac­hel, una jove d’ori­gen modest plena d’inse­gu­re­tats. En segon lloc hi ha la Tanya, que porta les cen­dres de la seva mare per llençar-les a l’oceà i que s’auto­de­fi­neix com una dese­qui­li­brada alcohòlica. I final­ment hi ha els Moss­bac­her: la Nic, una mare amb una car­rera d’èxit que no pot parar de tre­ba­llar durant les vacan­ces; en Mark, un pare pre­o­cu­pat perquè creu que té càncer i que acaba des­co­brint un impac­tant secret fami­liar; en Quinn, el fill ado­les­cent incapaç de rela­ci­o­nar-se amb la família i que es passa el dia engan­xat a les pan­ta­lles, i l’Oli­via, la filla cínica i rebel, que s’ha fet acom­pa­nyar d’una amiga de l’ins­ti­tut, la Paula, car­re­gada de pas­ti­lles i dro­gues. Es tracta de per­so­nat­ges dis­fun­ci­o­nals, de vega­des ridículs, i amb deli­ris que només s’expli­quen perquè l’excés de diners ha mode­lat la seva per­so­na­li­tat d’alguna manera per­versa. En con­tra­po­sició a aquests pri­vi­le­gi­ats hi ha els tre­ba­lla­dors de l’hotel, amb l’Armond al cap­da­vant, que inten­ten posar bona cara a les exigències dels cli­ents. La sèrie és un drama amb tocs de comèdia, amb diàlegs acu­rats i els esce­na­ris fantàstics d’un res­sort tro­pi­cal real, el Four Sea­sons de l’illa de Maui, però sobre­tot és una història sobre mani­pu­lació i apro­pi­ació. La mani­pu­lació dels que tenen els diners i, per tant, el poder. En Shane mani­pula la seva jove esposa per con­ver­tir-la en una dona objecte; la Tanya mani­pula una tre­ba­lla­dora de l’spa –donant-li fal­ses espe­ran­ces per ini­ciar un negoci jun­tes– per superar els seus trau­mes emo­ci­o­nals. La Nic mani­pula els seus fills fent-los creure que és pro­gres­sista i moderna, quan en rea­li­tat és una addicta a la feina; en Mark mani­pula el seu fill perquè tin­gui una bona opinió d’ell, però no dubta a tallar-li les ales quan convé, i l’Olívia mani­pula la Paula sim­ple­ment per sen­tir-se millor. I tot ple­gat també és una història sobre l’apro­pi­ació: el res­sort s’ha edi­fi­cat en ter­res expro­pi­a­des als nadius, que no tenen cap altre remei que tre­ba­llar-hi per poder-se gua­nyar la vida i que veuen com els seus cos­tums i tra­di­ci­ons s’han aca­bat con­ver­tint en una fri­vo­li­tat, un entre­te­ni­ment. I, a més, no es poden quei­xar, perquè –com deixa ben clar el desen­llaç– el cli­ent sem­pre té raó i els rics sem­pre gua­nyen.