Antologia de veus amb personalitat

Marta Nadal fa una molt bona aportació a la bibliografia catalana actual al volum Baules, una posada en escena de vint-i-una escriptores catalanes contemporànies. La tria va des d’autores dels anys de la guerra, ja desaparegudes, com ara Anna Murià, Carme Serrallonga, Maria Aurèlia Capmany, Montserrat Abelló i Teresa Pàmies, fins a poetes joves que tenen la seva obra oberta com Sònia Moll, Àngels Gregori i Irene Solà, passant per representants de la generació dels setanta i de l’apareguda en els anys vuitanta i noranta, amb Marta Pessarrodona, Montserrat Roig, Maria Antònia Oliver, Carme Riera, Maria Barbal, Maria-Mercè Marçal, Cèlia Sànchez-Mústich, Mercè Ibarz, Maria Mercè Roca, Dolors Miquel, Bel Granya, Eva Piquer i Núria Cadenes. Les coses han canviat molt, perquè les més veteranes van jugar pràcticament soles en un territori bàsicament masculí, però les darreres són una immensa majoria, que creix amb l’aparició de noves lleves. La tria de Marta Nadal no és només una antologia –se’n podrien haver fet moltes d’altres, sobretot entre les més joves–, sinó un plànol per saber quina és la situació en la literatura catalana actual, per prendre el pols i també la temperatura del que passa, i una prospectiva del que passarà, perquè es diuen moltes coses, i molt encertadament, en aquest bon llibre.

M’agrada el to desinhibit que utilitza Dolors Miquel en les respostes quan afirma: “La humanitat som una plaga” i ens compara amb altres espècies o reflecteix la destrucció de la costa catalana. Eva Piquer conclou una de les preguntes dient: “Jo escric contra la mort, sempre. I llegeixo contra la mort i nedo contra la mort.” O la inspirada poeta valenciana Àngels Gregori quan indica: “Un hotel et fa prendre consciència de la transitorietat d’allò efímer, que és també la condició de la poesia.” Tanca el volum la poeta i narradora Irene Solà, un dels èxits literaris més notables, que no ha forçat el best seller, sinó la seva pròpia veu, reconeguda pels lectors: “A mi m’agraden molt les històries, les paraules i les maneres de dir; jo vaig sempre amb les orelles aixecades procurant caçar històries, però no només històries, sinó també paraules i expressions.”

L’únic retret que li podríem fer a aquest recull d’entrevistes és l’homogeneïtat: totes són del nostre àmbit, provenen de la universitat i del circuit intel·lectual. Hauria estat bé la participació, per exemple, d’Ada Castells, que pertany a la minoria evangèlica, o de les vigatanes d’origen berber Najat el Hachmi i Laila Karrouch. En fi, és una apreciació que no treu valor a aquesta magnífica radiografia en parts de la qualitat de la literatura feta per dones al país. L’enyorada Montserrat Abelló recordava el retorn de l’exili el 1960 i criticava la presència de Pinochet al seu Xile d’acollida. Molts poemes i records entre bones converses que entretenen i fixen moments.