ESTIMADA PSICÒPATA

Per què parlem ara de Killing Eve, quan ja fa tres anys que es va estrenar? Doncs perquè Movistar acaba d’afegir al seu catàleg les tres temporades que té i molts dels que no l’havien pogut gaudir fins ara a HBO tenen una nova oportunitat de fer-ho. És una de les sèries més ben valorades per la crítica en els últims anys, especialment les dues primeres temporades, i ha estat nominada i ha guanyat diversos premis.

La va crear i desenvolupar la guionista, directora i actriu Phoebe Waller-Bridge (la responsable de la hilarant Fleabag) a partir d’unes novel·les publicades a la Gran Bretanya en format electrònic per un autor fins llavors força desconegut –de nom Luke Jennings– entre el 2014 i el 2016. Es tracta d’una història d’atracció i repulsió entre dues dones: l’assassina psicòpata anomenada Villanelle (interpretada per Jodie Comer) i l’agent del servei d’intel·ligència britànic Eve Polanstri (Sandra Oh). Les dues juguen a un complicat joc del gat i la rata mentre es van obsessionant cada cop més l’una amb l’altra a mesura que avança la trama.

Estrenada a la BBC Amèrica el 2018, immediatament es va veure que era una sèrie difícil de classificar, entre el drama, la comèdia i les més trillades històries d’espionatge. A part de ser un relat prou entretingut, s’allunya completament de la imatge que tenim dels serveis secrets britànics: el personatge d’Eve Polanstri no té res de la desimboltura d’altres espies, i navega entre les seves pròpies inseguretats –que paga el seu resignat marit– i també la tossuderia a l’hora d’intentar atrapar Vilanelle. Els seus companys de feina també són més disfuncionals del que s’hauria d’esperar d’una ocupació suposadament seriosa. En qualsevol cas, no s’ha d’esperar gaire coherència policial a Killing Eve, i sí molt d’humor absurd i molta exageració. En aquest sentit, Villanelle és un personatge que en qualsevol altre context podríem considerar ridícul de tan sobreactuat com se’ns presenta, però en aquesta sèrie acaba seduint l’espectador de la mateixa manera que sedueix la seva perseguidora.

Villanelle és una assassina brutal, que no mostra cap remordiment a l’hora de matar i que, ben al contrari, intenta fer-ho de la manera més creativa. També és una noia glamurosa, a qui li agrada la roba i els objectes cars i que viu relativament satisfeta amb els encàrrecs que li fa una enigmàtica organització criminal. Russa de naixement i amb un passat complicat al darrere, parla uns quants idiomes –entre els quals el català, com es pot veure a la tercera temporada– i és una mestra de l’actuació i la disfressa. Treballa sota la supervisió d’un altre criminal, Konstantin, amb qui té una relació gairebé paternofilial. De fet, Konstantin intenta reconduir el seu caràcter inestable i de criatura consentida, i no sempre ho aconsegueix. Quan en una de les seves missions Villanelle coincideix per casualitat amb Eve Polanstri, una connexió immediata s’estableix entre les dues, creant una mena de dependència mútua que portarà les dues dones per camins insospitats. Les actuacions tant de Sandra Oh com de Jodie Comer són destacables i, com dèiem, han rebut diversos guardons. Una parella amb molta química que encara té corda: el 2022 s’ha d’estrenar la quarta temporada de la sèrie.