Pantalla

L’obra de Wavrin, a la Filmoteca

La Fil­mo­teca recu­pera l’obra del marquès de Wav­rin, un tre­sor etnogràfic. L’explo­ra­dor, fotògraf i cine­asta belga va dedi­car un quart de segle a conèixer i cap­tu­rar les for­mes de vida de mol­tes tri­bus indígenes de l’Amèrica del sud. La Cine­ma­teca belga ha res­tau­rat aquest valuós lle­gat, que ara arriba a la Fil­mo­teca de Cata­lu­nya en una opor­tu­ni­tat única de gau­dir-ne en pan­ta­lla gran.

Robert de Wav­rin, marquès de Wav­rin, va dedi­car dècades a explo­rar les pobla­ci­ons indígenes del Para­guai, Veneçuela, l’Equa­dor o Bra­sil, àrees rara­ment tre­pit­ja­des pels euro­peus a prin­ci­pis del segle XX. Es va gua­nyar la seva con­fiança i això li va per­me­tre fil­mar els seus cos­tums i ritu­als i la seva vida quo­ti­di­ana. Va rea­lit­zar qua­tre llargs i diver­ses peces cur­tes que mos­tren aques­tes tri­bus com a iguals, no com a éssers infe­ri­ors o fenòmens exòtics, tot i que no estal­via algu­nes de les seves pràcti­ques més sor­pre­nents, com la reducció de caps: Wav­rin va ser el pri­mer home blanc a fil­mar la tribu dels Shuar, espe­ci­a­lit­zats en aquesta pràctica, a final dels anys 20.

La Cine­ma­teca belga acaba de res­tau­rar bona part d’aquest magnífic tre­ball etnogràfic del marquès de Wav­rin que, a més de ser el més gran explo­ra­dor belga del seu temps, també va ser un fotògraf i cine­asta de gran talent que va cap­tu­rar amb la càmera for­mes de vida i pai­sat­ges con­dem­nats a des­a­parèixer. Un tre­sor excep­ci­o­nal que ara arriba a la Fil­mo­teca, jun­ta­ment amb un docu­men­tal.

El petit cicle que des­co­breix aquest pio­ner de l’antro­po­lo­gia visual s’obre amb un docu­men­tal sobre la seva figura i la seva obra, Mar­quis de Wav­rin. Du manoir à la jun­gle (Marquès de Wav­rin. Del cas­tell a la selva, 2017). És alhora una crònica de la vida i els viat­ges del marquès, amb la seva tro­bada amb els indígenes de l’Amazònia mit­jançant imat­ges dels anys vint i trenta, i una apro­xi­mació a la feina de recerca i res­tau­ració de foto­gra­fies i pel·lícules i el paper patri­mo­nial de les fil­mo­te­ques. La codi­rec­tora del film, Grace Win­ter, és inves­ti­ga­dora de la Cine­ma­teca Reial de Bèlgica, on hi ha dipo­si­tada tota la fil­mo­gra­fia de de Wav­rin. El docu­men­tal acosta el seu lle­gat al públic d’avui i recu­pera esce­nes que van ser talla­des per la cen­sura de l’època.

Grace Win­ter, pre­sen­tarà la sessió de dime­cres 29 de setem­bre a les 19.30 h a la Sala Laya i par­ti­ci­parà en el col·loqui poste­rior, i també intro­duirà les dues ses­si­ons de dijous 30 de setem­bre (16.30 i 19.30 h, Sala Laya), que inclou­ran Au Pays du Scalp (Al país del cuir cabe­llut, 1931), el film amb què el marquès de Wav­rin es va donar a conèixer al gran públic i que el va por­tar des de Guaya­quil i les illes Galápagos fins als ter­ri­to­ris dels indis amazònics dels ocaina, dels bora, dels napo, dels jívaros i dels piro; Vene­zu­ela, petite Venise (1937) i Chez les Indi­ens Sor­ci­ers (Amb els indis feti­llers, 1934).

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.