“La gran sort de Tintín és que trenca amb tots els paradigmes”

Com diu el gran estudiós de l’obra d’Hergé Joan Manuel Soldevilla: “Si un país té un consolat, és que aquest país existeix.” Per això es pot confirmar que Sildàvia, el país d’ambientació centroeuropea on passa l’aventura de Tintín El ceptre d’Ottokar no és només una invenció imaginativa d’Hergé, sinó una realitat tangible com ho poden ser el Principat d’Andorra o la República de San Marino.

A Barcelona ho podem constatar al consolat d’aquesta monarquia, en què ens rep el cònsol honorari de Sildàvia a Barcelona, Enric Reverté, envoltat de tota mena d’objectes relacionats amb l’obra de Tintín. Només entrar la mirada se’ns en va cap un tapís –“és un producte oficial i se’n va fer un tirada molt limitada”, ens diu el cònsol– en què es reprodueix una il·lustració de l’àlbum original que mostra una miniatura sildava del segle XV. A partir d’aquí, tot són referents i objectes del món de Tintín.

Tot i que comparteixo l’afició –passió– de Reverté li pregunto per què aquesta dèria pel personatge. Després de mig somriure em respon amb solemnitat consular: “La gran sort que fa la farina plana i uneix aficionats de pensament divers és que Tintín trenca amb tota mena de paradigmes: sexuals, econòmics, esportius i polítics.” Aquesta reflexió explica per què Tintín és encara un personatge popular, tot i que ja no es publiquen nous àlbums, a diferència del que passa amb altres cèlebres creacions com Astèrix, Lucky Luke i Spirou, que altres autors han continuat després de la mort dels seus creadors.

Impressor d’ofici, el seu camí cap al consolat ha passat, primer, per la dèria col·leccionista: “Hi va haver una època que entrava a la botiga de Tintín del carrer del Pi i en sortia amb la cua entre cames perquè no hi podia comprar res.” Amb el temps, i amb una situació econòmica favorable, va començar a col·leccionar, sobretot, les figuretes anomenades Pixi. Amb la seva dona, Mari Carmen Mellinas, va crear la llibreria especialitzada en l’univers Hergé Can Tonet, que ara comparteix espai amb el consolat. Entre les activitats diplomàtiques hi ha la celebració de la diada del patró, Vladimir, el 15 de juliol, i també la concessió de la nacionalitat sildava i l’expedició del DNI i del llibre de família (compte, però, si us aturen els Mossos i us demanen la documentació!).