Banksy es queda

EL CONFLICTE A PALESTINA

L’Espai Trafalgar també acull tallers per a joves grafiters, que poden crear i desenvolupar la seva imaginació als murs que hi ha a la planta baixa o al soterrani del centre. És aquí, precisament, on està la part final de la mostra i potser la que conté algunes de les obres més colpidores, amb el recull de les creacions de l’autor als Estats Units i sobretot a Betlem. Allà va deixar una enorme empremta, al mur que separa Israel i els territoris ocupats de Gaza i Cisjordània. Aquest mur de formigó de nou metres va inspirar, sense dubte, l’enorme capacitat de denúncia i reivindicació de Banksy, que el 2005 hi va dur a terme nou obres murals, entre les quals hi ha una de les més famoses, la del manifestant llançant un ram de flors en lloc d’un còctel Molotov, o la de la nena que escorcolla un militar.

Una de les recreacions més interessants en aquest indret, punt de referència del conflicte humà i bèl·lic permanent, és Guerra de coixins palestino-israeliana, feta a la paret d’una de les habitacions de l’hotel Walled Off, davant del mur, on un soldat de les forces armades d’Israel combat contra un manifestant amb coixins enmig d’una pluja de plomes. Una escena irònica i inversemblant que diu molt, com totes les obres de Banksy. A Los Angeles (2002), Nova Orleans (2008), San Francisco (2010) i Nova York (2013), etapa també exposada en aquesta planta baixa, Banksy va trobar també un terreny ideal per desenvolupar la seva crítica, amb temàtica diversa i una metàfora mordaç.

La visita, però, s’engega a la planta zero de l’Espai Trafalgar, on el visitant s’endinsa plenament en el món de Banksy a la Gran Bretanya. Entre Londres i Bristol, va pintar el vuitanta per cent de la seva obra. The mild mild west, el 1997, és la seva primera pintura mural, a Stokes Croft, a la seva suposada Bristol natal. Aquest debut representa un os de peluix llançant un còctel Molotov contra tres policies antidisturbis. L’esperit antisistema i anticapitalista començava a estar molt present en aquests inicis de l’obra de Banksy. La burla i la ironia són les eines i els canals conductors de la seva denúncia als carrers. Això sí, articulats de manera magistral i innovadora, amb un segell i una empremta molt particulars, com es reflecteix a l’obra dels policies petonejant-se o a la coneguda Prohibit jugar a pilota.

RECORREGUT A PARÍS

A la primera planta de l’exposició el recorregut se centra en les recreacions de la seva etapa a París, i diversos vídeos donen suport a tota l’experiència: des de la venda d’obres per 60 dòlars al Central Park de Nova York fins al soroll de sirenes de policia, que ens recorden la il·legalitat i la incomoditat permanent de l’art de carrer. En un altre vídeo, la visualització geogràfica de la seva obra a la capital francesa també dona context a la seva important activitat durant l’any 2018. El Centre Pompidou, la Porte de la Chapelle, Montmartre, el carrer Victor Cousin, el Sena o l’avinguda Flandre són els indrets escollits per Banksy per realitzar nou obres. També va voler retre un homenatge a les víctimes de l’atemptat terrorista del 2015 dibuixant a la porta d’emergència de la sala Bataclan una obra anomenada La nena trista, que més endavant va ser robada. Un altre treball seu imprescindible és la genial imatge de la nena que pinta sobre una esvàstica per cobrir-la, que també va ser anul·lada pel vandalisme.

Arribats a aquest punt, ja ningú discuteix la capacitat que ha tingut Banksy per fer reflexionar traspassant fronteres i d’una forma magistral i esmolada sobre temes universals com l’amor, la guerra, el consum, l’opressió… Emprant simbolismes i icones del nostre conegut univers cultural ha sabut arribar a totes les ments. “Crec que és un artista que pensa que el contingut del missatge és més important que qui l’escriu. És un enfocament molt humil i desinteressat, molt estrany en la nostra època en què tothom vol ser famós en pocs clics”, diu Hazis Vardar. “Actua de nit, de forma ràpida i anònima, i l’únic rastre que deixa és la seva obra i el seu missatge. Aquests treballs són molt actuals i rellevants. A Israel denúncia el mur, a França el caviar de l’esquerra i els atemptats, als Estats Units el capitalisme... sempre connectant amb el lloc i el moment”, afegeix.

Banksy també és un enemic declarat dels drets d’autor. I no s’amaga a l’hora de criticar les exposicions sobre la seva obra que no li agraden. “La posició de Banksy sobre aquest tema és molt clara. Està en contra dels drets d’autor, i denuncia les persones que ja són riques i que s’enriqueixen i especulen amb les obres en general, incloses les seves. Per a aquesta exposició hem tingut treballs d’artistes de carrer i les obres no es poden vendre. Però hem de pagar renda i sous. Banksy té una llista en què cita les exposicions que no li agraden, i la de Barcelona no hi és, a la seva llista”, aclareix rotundament Hazis Vardar.

El que és prou evident és que el seu treball i seu estil són recognoscibles a tot arreu. “La seva obra més famosa és la que mostra una nena amb un globus amb forma de cor (Sempre hi ha esperança). Qui la veu ja sap que és de Banksy. Però per a mi la més important és la del mur de Betlem. Parla d’un greu conflicte de fa moltes dècades”, opina Akbas. I és que l’antibel·licisme de Banksy queda més que confirmat un cop has devorat l’exposició. Sembla que ens avisi que si seguim per aquest camí, al final serem només animals. O pitjor. Ja ho diu el simi que va dibuixar amb un cartell que adverteix “Rieu mentre pugueu, però un dia nosaltres serem els amos”, fent una picada d’ullet a la pel·lícula El planeta dels simis. Doncs això.