Banksy es queda

EL CON­FLICTE A PALES­TINA

L’Espai Tra­fal­gar també acull tallers per a joves gra­fi­ters, que poden crear i desen­vo­lu­par la seva ima­gi­nació als murs que hi ha a la planta baixa o al soter­rani del cen­tre. És aquí, pre­ci­sa­ment, on està la part final de la mos­tra i pot­ser la que conté algu­nes de les obres més col­pi­do­res, amb el recull de les cre­a­ci­ons de l’autor als Estats Units i sobre­tot a Bet­lem. Allà va dei­xar una enorme empremta, al mur que separa Israel i els ter­ri­to­ris ocu­pats de Gaza i Cis­jordània. Aquest mur de for­migó de nou metres va ins­pi­rar, sense dubte, l’enorme capa­ci­tat de denúncia i rei­vin­di­cació de Banksy, que el 2005 hi va dur a terme nou obres murals, entre les quals hi ha una de les més famo­ses, la del mani­fes­tant llançant un ram de flors en lloc d’un còctel Molo­tov, o la de la nena que escor­co­lla un mili­tar.

Una de les recre­a­ci­ons més interes­sants en aquest indret, punt de referència del con­flicte humà i bèl·lic per­ma­nent, és Guerra de coi­xins pales­tino-isra­e­li­ana, feta a la paret d’una de les habi­ta­ci­ons de l’hotel Walled Off, davant del mur, on un sol­dat de les for­ces arma­des d’Israel com­bat con­tra un mani­fes­tant amb coi­xins enmig d’una pluja de plo­mes. Una escena irònica i inver­sem­blant que diu molt, com totes les obres de Banksy. A Los Ange­les (2002), Nova Orle­ans (2008), San Fran­cisco (2010) i Nova York (2013), etapa també expo­sada en aquesta planta baixa, Banksy va tro­bar també un ter­reny ideal per desen­vo­lu­par la seva crítica, amb temàtica diversa i una metàfora mordaç.

La visita, però, s’engega a la planta zero de l’Espai Tra­fal­gar, on el visi­tant s’endinsa ple­na­ment en el món de Banksy a la Gran Bre­ta­nya. Entre Lon­dres i Bris­tol, va pin­tar el vui­tanta per cent de la seva obra. The mild mild west, el 1997, és la seva pri­mera pin­tura mural, a Stokes Croft, a la seva supo­sada Bris­tol natal. Aquest debut repre­senta un os de peluix llançant un còctel Molo­tov con­tra tres poli­cies anti­dis­tur­bis. L’espe­rit anti­sis­tema i anti­ca­pi­ta­lista començava a estar molt pre­sent en aquests ini­cis de l’obra de Banksy. La burla i la iro­nia són les eines i els canals con­duc­tors de la seva denúncia als car­rers. Això sí, arti­cu­lats de manera magis­tral i inno­va­dora, amb un segell i una empremta molt par­ti­cu­lars, com es reflec­teix a l’obra dels poli­cies peto­ne­jant-se o a la cone­guda Pro­hi­bit jugar a pilota.

RECOR­RE­GUT A PARÍS

A la pri­mera planta de l’expo­sició el recor­re­gut se cen­tra en les recre­a­ci­ons de la seva etapa a París, i diver­sos vídeos donen suport a tota l’experiència: des de la venda d’obres per 60 dòlars al Cen­tral Park de Nova York fins al soroll de sire­nes de poli­cia, que ens recor­den la il·lega­li­tat i la inco­mo­di­tat per­ma­nent de l’art de car­rer. En un altre vídeo, la visu­a­lit­zació geogràfica de la seva obra a la capi­tal fran­cesa també dona con­text a la seva impor­tant acti­vi­tat durant l’any 2018. El Cen­tre Pom­pi­dou, la Porte de la Cha­pe­lle, Mont­mar­tre, el car­rer Vic­tor Cou­sin, el Sena o l’avin­guda Flan­dre són els indrets esco­llits per Banksy per rea­lit­zar nou obres. També va voler retre un home­natge a les vícti­mes de l’atemp­tat ter­ro­rista del 2015 dibui­xant a la porta d’emergència de la sala Bata­clan una obra ano­me­nada La nena trista, que més enda­vant va ser robada. Un altre tre­ball seu impres­cin­di­ble és la genial imatge de la nena que pinta sobre una esvàstica per cobrir-la, que també va ser anul·lada pel van­da­lisme.

Arri­bats a aquest punt, ja ningú dis­cu­teix la capa­ci­tat que ha tin­gut Banksy per fer refle­xi­o­nar tras­pas­sant fron­te­res i d’una forma magis­tral i esmo­lada sobre temes uni­ver­sals com l’amor, la guerra, el con­sum, l’opressió… Emprant sim­bo­lis­mes i ico­nes del nos­tre cone­gut uni­vers cul­tu­ral ha sabut arri­bar a totes les ments. “Crec que és un artista que pensa que el con­tin­gut del mis­satge és més impor­tant que qui l’escriu. És un enfo­ca­ment molt humil i des­in­te­res­sat, molt estrany en la nos­tra època en què tot­hom vol ser famós en pocs clics”, diu Hazis Var­dar. “Actua de nit, de forma ràpida i anònima, i l’únic ras­tre que deixa és la seva obra i el seu mis­satge. Aquests tre­balls són molt actu­als i relle­vants. A Israel denúncia el mur, a França el caviar de l’esquerra i els atemp­tats, als Estats Units el capi­ta­lisme... sem­pre con­nec­tant amb el lloc i el moment”, afe­geix.

Banksy també és un ene­mic decla­rat dels drets d’autor. I no s’amaga a l’hora de cri­ti­car les expo­si­ci­ons sobre la seva obra que no li agra­den. “La posició de Banksy sobre aquest tema és molt clara. Està en con­tra dels drets d’autor, i denun­cia les per­so­nes que ja són riques i que s’enri­quei­xen i espe­cu­len amb les obres en gene­ral, inclo­ses les seves. Per a aquesta expo­sició hem tin­gut tre­balls d’artis­tes de car­rer i les obres no es poden ven­dre. Però hem de pagar renda i sous. Banksy té una llista en què cita les expo­si­ci­ons que no li agra­den, i la de Bar­ce­lona no hi és, a la seva llista”, acla­reix rotun­da­ment Hazis Var­dar.

El que és prou evi­dent és que el seu tre­ball i seu estil són recognos­ci­bles a tot arreu. “La seva obra més famosa és la que mos­tra una nena amb un glo­bus amb forma de cor (Sem­pre hi ha espe­rança). Qui la veu ja sap que és de Banksy. Però per a mi la més impor­tant és la del mur de Bet­lem. Parla d’un greu con­flicte de fa mol­tes dècades”, opina Akbas. I és que l’anti­bel·licisme de Banksy queda més que con­fir­mat un cop has devo­rat l’expo­sició. Sem­bla que ens avisi que si seguim per aquest camí, al final serem només ani­mals. O pit­jor. Ja ho diu el simi que va dibui­xar amb un car­tell que adver­teix “Rieu men­tre pugueu, però un dia nosal­tres serem els amos”, fent una picada d’ullet a la pel·lícula El pla­neta dels simis. Doncs això.