Teatre

Temps de teatre

El Temporada Alta garanteix dos mesos d’arts en viu barrejant la producció nacional amb la internacional i sumant aventures escèniques virtuals. La tardor és temps de teatre

INTERNACION ALS
Noms propis com Romeo Castellucci, Angélica Liddell i Christoph Marthaler tenen cabuda en aquesta edició
A DISTÀNCIA
Tot i que es defensa la presencialitat, es manté un programa en línia amb encàrrecs a Rodrigo García i Juana Dolores
ELS MÉS JOVES
Enguany, el festival arrenca un projecte europeu de suport a la professionalització de dansa urbana amb una dotzena de socis

Hi ha un escalf espe­cial a les buta­ques durant la tar­dor. Des de fa trenta anys, les pobla­ci­ons de Girona i Salt (que són l’embrió d’aquest fes­ti­val) allar­guen l’ena­mo­ra­ment del públic amb les arts en viu. Aquest any, que s’arriba a la 30a edició, encara caldrà dur mas­ca­reta i, pre­vi­si­ble­ment, hi haurà un afo­ra­ment màxim del 70% a con­seqüència de la covid. Fa uns dies, deien des del govern que, d’aquí a poques set­ma­nes, es podria aug­men­tar al 80% d’ocu­pació, un per­cen­tatge que el sec­tor con­si­dera insu­fi­ci­ent perquè demana, des de fa temps, que sigui del 100%, com a bona part dels tea­tres d’Europa. Tot i així, el Tem­po­rada Alta segueix amb la qua­li­tat com a exigència bàsica, i el car­tell d’enguany torna a ser molt ambiciós. Una bona mos­tra n’és l’espec­ta­cle que inau­gura aquest cap de set­mana la pro­gra­mació a El Canal, a Salt. El direc­tor lituà Oska­ras Kor­su­no­vas (que des del 2011 ha pre­sen­tat una obra en cada edició del fes­ti­val, a excepció de la del 2020 per raons sanitàries) ha assu­mit el repte de diri­gir un repar­ti­ment català encapçalat per Julio Man­ri­que. La seva versió de L’oncle Vània allar­garà fun­ci­ons a la sala Fabià Puig­ser­ver del Tea­tre Lliure. El Tem­po­rada Alta pre­veu 106 espec­ta­cles, 25 dels quals estre­nes abso­lu­tes i 18 més que debu­ten a Cata­lu­nya. Des­taca l’ele­vat nom­bre de copro­duc­ci­ons (26) i que fins a 60 espec­ta­cles cor­res­po­nen a dra­matúrgia i cre­ació cata­lana, davant els 31 de l’Estat espa­nyol i els 15 de l’escena inter­na­ci­o­nal.

El mèrit del Tem­po­rada Alta és veure quins són els noms inter­na­ci­o­nals, de referència en la dra­matúrgia mun­dial, que repe­tei­xen, com ara Guy Cas­si­ers (Anti­gone in Molen­beek + Tire­sias que es va poder veure en la versió “A distància” l’any pas­sat), Alain Pla­tel (Gar­de­nia, 10 anys després), Romeo Cas­te­llucci (Bros), Chris­ti­ane Jatahy (Entre chien et loup), Ser­gio Blanco (Divina invención) i Chris­toph Mart­ha­ler (Aucuné idée). En clau de circ, hi ha el clown poètic d’Aure­lia Thi­errée, que actuarà amb la seva mare Vic­to­ria Thi­erré Cha­plin (filla de’n Char­lot). Pel que fa al Cir­que Aïtal, plan­teja un joc meta­te­a­tral en què par­len d’ells matei­xos men­tre desen­vo­lu­pen el seu espec­ta­cle de números acrobàtics en una carpa de grans dimen­si­ons a la Devesa. Per la seva banda, la com­pa­nyia cata­lana “eia” pre­sen­tarà NUYE, el nou espec­ta­cle que han creat amb una vin­tena de pro­duc­tors i còmpli­ces de Cata­lu­nya i Europa.

Si habi­tu­al­ment hi ha un cap de set­mana de pro­gra­ma­dors, en què el fes­ti­val es con­ver­teix en l’apa­ra­dor de la cre­ació con­tem­porània cata­lana més per­so­nal, enguany es duplica amb un segon cap de set­mana (el següent) i la reunió de la Xarxa Inter­na­ci­o­nal per a les Arts Escèniques Con­tem­porànies (IETM): més de 100 pro­fes­si­o­nals que refle­xi­o­na­ran sobre el paper de les arts en la soci­e­tat actual.

El Tem­po­rada Alta és, nor­mal­ment, la pista de sor­tida de bona part de les pro­duc­ci­ons cata­la­nes que, poste­ri­or­ment, faran tem­po­rada a Bar­ce­lona. En aquesta llista hi ha títols com El gran come­di­ant, amb Joel Joan, que després pre­veu una amplíssima tem­po­rada al Tea­tre Goya. O Les irres­pon­sa­bles, de Javier Daulte, diri­gida per Sílvia Munt, que poste­ri­or­ment farà tem­po­rada a La Villar­roel. I també Final de par­tida, amb el retorn de Jordi Boi­xa­de­ras a l’escena després de molts anys de divorci artístic amb el tea­tre. El mun­tatge, que diri­geix Sergi Bel­bel i com­pleta el repar­ti­ment amb Jordi Bosch, Jordi Bana­co­locha i Mar­ga­rida Min­guillón, estarà al Romea a par­tir del mes de març. També s’estre­narà el mun­tatge pre­miat amb el Quim Masó El neda­dor del mar secret, de la cia La Danesa, abans de fer estada al TNC. Jordi Oriol pre­senta La mala dicció (estre­nada pun­tu­al­ment al Grec), que després es podrà veure en la tri­lo­gia com­pleta al Tea­tre Lliure.

Aquests dar­rers temps pandèmics han obli­gat a des­ma­ne­gar les pro­gra­ma­ci­ons per man­te­nir el màxim de com­pa­nyies acti­ves. Pot­ser per això arri­ben ja estre­na­des obres com RRR, de Fre­de­ric Amat, Cabo­san­ro­que i La Verona; la Història d’un sen­glar (o alguna cosa de Ricard), de Gabriel Cal­derón (Joan Car­re­ras va rebre dilluns a Bil­bao un Max a millor actor per aquest monòleg), i Sonoma, de La Vero­nal (després del seu tri­omf al Palau dels Papes el Fes­ti­val d’Avinyó). També està pro­gra­mada, un cop estre­nada al Lliure I només jo vaig esca­par-ne, de Caryl Churc­hill, amb direcció de Magda Puyo. Sí que s’estre­narà a Salt El cos més bonic que s’haurà tro­bat mai en aquest lloc, una dra­matúrgia de Josep Maria Miró, que ja es va endur el dar­rer Premi Born i que espera fer tem­po­rada poste­ri­or­ment a Bar­ce­lona, amb Pere Arqui­llué de cap de car­tell i la direcció de Xavier Albertí. D’altra banda, el Tem­po­rada Alta pro­posa obres intuïtives com Feno­men, de Moon Ribas i Quim Girón, i pràcti­ca­ment aco­mi­ada el Rebota, rebota y en tu carta explota, d’Agnès Mateus, que roda des del 2017. També torna Aco­rar (estre­nada el 2013!), segu­ra­ment un dels mun­tat­ges que ha repe­tit més en la història del Tem­po­rada Alta, al cos­tat del Non solum, de Sergi López, i El petit príncep, d’Àngel Llàcer, dos títols que no es repre­sen­ta­ran en aquesta edició. Aspi­ren a allar­gar les gires pro­duc­ci­ons com 360 grams, d’Ada Vilaró (que acaba de superar les 50 fun­ci­ons i con­fia arren­car una gira esta­tal i per Ibe­roamèrica) o The moun­tain, de l’Agru­pació Señor Ser­rano. La Calòrica signa dos tre­balls: la repo­sició de Feísima enfer­me­dadf y muy triste muerte de la reina Isa­bel I (que es pro­grama un oportú dia de la His­pa­ni­tat, dimarts vinent) i el viatge cap a Txèkhov d’Arbres, vodka i naus vola­do­res.

Entre els mun­tat­ges que aspi­ren a fer tants plens com fun­ci­ons es vagin ampli­ant hi ha les comèdies 53 diu­men­ges, que repe­tirà al Nadal al Romea i Filu­mena Mar­tu­rano encapçalada per Clara Segura i Enrico Ian­ni­e­llo. I l’oníric Canto jo i la mun­ta­nya balla, l’adap­tació de la novel·la d’Irene Solà de Clàudia Cedó que Joan Arqué i Gui­llem Albà han diri­git també a la Bibli­o­teca de Cata­lu­nya. Per aca­bar, La Víctor C, que acaba d’estre­nar tem­po­rada a la Sala Gran del TNC farà una de les seves poques actu­a­ci­ons fora de Bar­ce­lona, una gira que s’ha vist atu­rada, segons la direc­tora de l’espec­ta­cle i del TNC, Carme Por­ta­celi, per les difi­cul­tats de fer-la rodar durant la pandèmia.

El fes­ti­val més llarg de Cata­lu­nya (el Grec amb prou fei­nes arriba a allar­gar-se poc més d’un mes i el Tem­po­rada Alta pre­veu fins a onze set­ma­nes de fun­ci­ons) té, aquest any, tres con­cen­tra­ci­ons d’espec­ta­cles: les fires de Sant Narcís (amb obres que ja tenen la garan­tia dels èxits a la car­te­llera de Bar­ce­lona) i els apa­ra­dors de la cre­ació cata­lana. Si cada any un cen­te­nar de pro­gra­ma­dors s’apro­pen al cap de set­mana de pro­gra­ma­dors, aquest cop també hi haurà un altre cen­te­nar de par­ti­ci­pants en la tro­bada de la Xarxa Inter­na­ci­o­nal per a les Arts Escèniques Con­tem­porànies. Serà el moment de pre­sen­tar les pro­duc­ci­ons amb un llen­guatge més propi, que puguin sor­pren­dre els pro­gra­ma­dors inter­na­ci­o­nals i que puguin supo­sar una pla­ta­forma per sig­nar futu­res copro­duc­ci­ons dels seus espec­ta­cles o, si més no, poder ampliar les gires més enllà dels Piri­neus. Hi ha obres que s’allar­ga­ran els dos caps de set­mana com A pie, de José Anto­nio Por­ti­llo, que pre­veu ses­si­ons en cas­tellà i en anglès. En el cap de set­mana de pro­gra­ma­dors també té molts pas­sis M.A.R, d’Andrea Díaz (aquesta mateixa artista pre­senta, uns dies abans, Silen­cio per a un públic a par­tir d’11 anys). Com a reclam per a la invi­tació dels pro­fes­si­o­nals hi ha gan­xos com Tere­brante, d’Angélica Lid­dell, i Bros, de Cas­te­llucci, que pro­posa un espec­ta­cle sense text i que fa una picada d’ullet al cinema mut. També el Sonoma de La Vero­nal és el colofó final de diu­menge al ves­pre. Maca­rena Recu­erda signa un preciós That’s the story of my life i David Espi­nosa explica en la seva Con­fe­ren­cia espec­ta­cu­lar la seva vin­cu­lació per­so­nal amb les arts en viu. Els Ser­rano són habi­tu­als en aquest cap de set­mana (The moun­tain, de fet, ja té mitja dot­zena de pro­gra­ma­dors inter­na­ci­o­nals a més del Lliure, el Grec i el Conde Duque de Cul­tura de Madrid). Antes Collado repre­senta Crisálida, que ja va sor­pren­dre al Sismògraf fa uns mesos. Pot ser un dels noms que des­pun­tin per un tre­ball inqui­e­tant i honest alhora. Lorena Nogal, una de les impres­cin­di­bles en les pro­duc­ci­ons de La Vero­nal també ense­nyarà el seu L’elogi de la fis­sura en aquest car­tell.

El cap de set­mana següent, el de la Xarxa Inter­na­ci­o­nal per a les Arts Escèniques Con­tem­porànies, hi haurà con­vo­cat el tre­ball pre­miat amb el Quim Masó (El neda­dor del mar secret), al cos­tat d’Agnès Mateus; el tre­ball preciós de circ Tour, de Carla Far­reny, i arren­ca­ran les fun­ci­ons a la Devesa del Cir­que Aïtal, a més de Mart­ha­ler a El Canal. El Tem­po­rada Alta també aco­llirà la nova tro­bada entre dues per­so­na­li­tats del fla­menc més tren­ca­dor: el Niño de Elche i Israel Galván (Mellizo doble). I també inclourà Feno­men, que, ja en for­mat working pro­gress va cau­sar sen­sació al Sismògraf (i que també s’ha gua­nyat mol­tes acla­ma­ci­ons al Grec de Bar­ce­lona).

La presència d’auto­ria cata­lana no es limita a aquests dos caps de set­mana. Fer­ran Joan­mi­quel pre­sen­tarà dos tre­balls: d’una banda, El·lipsi, sobre la covid, i un monòleg a par­tir de les memòries que va escriure Fre­de­rica Mont­seny (100 dies i cent vides) que ense­nya la part més humana i vul­ne­ra­ble de qui va ser la pri­mera minis­tra d’un govern espa­nyol.

Glòria Ribera, de José y Sus Her­ma­nas, per exem­ple, pre­sen­tarà el seu Parné, el seu pri­mer monòleg després del tre­ball de fi de car­rera (prou cele­brat) Ver­si­o­nes par­ci­a­les y erróneas de mi vida y mi glo­ria. José y Sus Her­ma­nas, per cert, tre­ba­lla­ran en un pro­jecte de cre­ació amb un ins­ti­tut de Salt amb l’objec­tiu que el resul­tat es pugui veure en la car­te­llera del Tem­po­rada Alta 2022. Juana Dolo­res (com Glòria Ribera han coin­ci­dit a l’Antic Tea­tre i al TNT, tot i que en dates dife­rents) tindrà presència al Tem­po­rada per par­tida doble: hi repre­sen­tarà el seu Massa diva per a un movi­ment assem­ble­ari i també ha fet un curt de 14 minuts (Miss Uni­vers) per al canal “A distància”, un cir­cuit que con­ti­nua actiu com a espai per repen­sar les for­mes de les arts en viu, però amb la tec­no­lo­gia com a punt de tro­bada amb l’espec­ta­dor. El Tem­po­rada Alta també ha encar­re­gat a la com­pa­nyia mexi­cana de tea­tre con­tem­po­rani polític com­promès, Lagar­ti­jas Tira­das al Sol, un tre­ball en aquest for­mat. I Rodrigo García, final­ment, ha mun­tat una websèrie de set capítols. També es pro­po­sarà una versió doble del Tor­neig de Dra­matúrgia: es podrà seguir (i votar) en directe des de La Pla­neta i també s’obrirà la pos­si­bi­li­tat de seguir-ho en stre­a­ming, com ja es va fer l’any pas­sat. El Tor­neig, que arriba a l’onzena edició, és una fórmula lúdica pro­po­sada per Jordi Casa­no­vas per donar a conèixer els tre­balls dels vuit dra­ma­turgs (cada any, dife­rents) que com­ba­ten al ring amb uns tex­tos de 40 minuts i només dos per­so­nat­ges en escena. El Tem­po­rada Alta també serà el punt de llançament de Bajau, el nou tre­ball de Pon­ten Pie (ja es va poder veure Loo el 2017), així com Söns, de la Com­pa­nyia Pels més Menuts i la gent d’El Pot Petit (És Nadal a dins).

Tot i que el Tem­po­rada Alta es reco­neix per les referències tea­trals, també inclou una pro­gra­mació de cinema i un seguit de con­certs amb uni­ver­sos ben per­so­nals, com ara Albert Pla, Joan Dausà i El Petit de cal Eril, i també amb altres for­mats com els con­certs pels trenta anys d’història de Sopa de Cabra, Rigo­berta Ban­dini (alter ego de Paula Ribó, actriu i direc­tora d’obres com Chi­na­bum i mem­bre de The Mam­ze­lles) i l’actu­ació lírica amb la Gio Orques­tra d’El amor brujo als tea­tres de Bes­canó i Pala­fru­gell. Ara Malikian és un altre músic que repe­tirà, amb el con­cert de Le Petit Garage a l’Audi­tori de Girona.

De les 26 copro­duc­ci­ons (un gra­pat d’inter­na­ci­o­nals) des­taca un tre­ball que pretén donar una tra­jectòria pro­fes­si­o­nal als joves artis­tes d’art urbà. Es fa a través del pro­grama euro­peu lide­rat per la com­pa­nyia ale­ma­nya PanOp­tikum, el pro­jecte Peo­ple Power Part­ners­hip (PPP) pro­voca la tro­bada de joves giro­nins amb vuit joves litu­ans en un espec­ta­cle a les esca­les de la cate­dral (16 i 17 d’octu­bre). Hi ha invo­lu­crats una dot­zena de socis euro­peus i tindrà con­tinuïtat els pro­pers anys amb nous espec­ta­cles i con­vi­dant a rela­ci­o­nar-se joves de dife­rents punts d’Europa a través de l’art urbà.

El Tem­po­rada Alta manté fide­li­tats. Per exem­ple, ha pro­gra­mat High­lands, de Mal Pelo (que ja s’ha estre­nat al Mer­cat de les Flors). És la cul­mi­nació d’una inves­ti­gació que va es va poder veure al mones­tir de Sant Pere de Galli­gants (Inven­ti­ons). També repe­teix Àlex Rigola, tan­cant el fes­ti­val (Ofèlia). El direc­tor que més presència ha tin­gut en tota la història del fes­ti­val es deixa seduir pel per­so­natge shakes­pe­arià en un espai íntim per a cin­quanta per­so­nes que segui­ran l’actu­ació amb auri­cu­lars a El Canal.

El Tem­po­rada Alta és temps de tea­tre a la demar­cació de Girona des de fa trenta anys. La història, en rea­li­tat, no ha fet més que començar.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.