Teatre

Una ombra generosa i fructífera

La primera edició del festival (que enguany celebra la 30a) només va incloure quatre espectacles. El Temporada Alta ha crescut en quantitat i en qualitat fins a multiplicar per 65 el seu pressupost inicial

IMPLANTAT I AMBICIÓS
Es pot considerar el festival privat europeu d’arts en viu més important, gràcies a les propostes arriscades i, tot i així, a l’elevada assistència (87,5% d’ocupació)

L’evolució del Temporada Alta, en aquests primers trenta anys d’història, és com la d’un arbre que neix d’un planter. La progressió és exponencial: en les primeres edicions passa de quatre a divuit espectacles, entre el 1992 i el 1996. Les darreres edicions, i sense comptar la de l’any passat, afectada per la pandèmia –es van substituir moltes estrenes presencials per un catàleg amplíssim d’edicions en vídeo dels muntatges– voregen el centenar de títols. De seguida, va començar a ser un cartell en què s’estrenaven un grapat d’espectacles. En la segona edició (1993), dels sis espectacles programats, dos van ser d’estrena. Actualment, la xifra s’acosta al 50%. Com a exemple: el 2017, dels 108 espectacles programats, 49 van ser estrenes. I aquest 2021, dels 106 títols que hi ha programats (en més de 150 funcions), 43 són estrenes. També és cert que el concepte s’ha anat ampliant, perquè si, inicialment, es comptabilitzaven com a estrenes les que eren absolutes, ara es té en compte si l’obra és el primer cop que es veu a Catalunya.

Evidentment, per aconseguir aquest creixement ha estat imprescindible el suport públic. Tot i així, és dels festivals de primera divisió en l’àmbit europeu en què, en situacions normals, l’aportació pública és inferior a la privada. Per exemple, el 2018 l’aportació pública va ser del 47,5% i el 2019, del 45,6%. Enguany, en què encara hi ha una important restricció d’aforament (fins al 70%, tot i que per a les sales de menys aforament implica que, en realitat, no es pot arribar a aquest màxim perquè cal deixar espais buits entre els diferents grups de compra) l’aportació pública està prevista que sigui del 51%. La manera com ha crescut el Temporada Alta parteix d’un arriscada comptabilitat (calen ocupacions molt elevades per poder cobrir les despeses de contractació). La mitjana en els primers vint-i-nou anys (les reserves d’entrades de l’edició anterior ja preveuen una elevada assistència) és superior al 87%. Al costat de les entrades a taquilla, hi ha el suport dels mecenes del Temporada Alta. En nombres absoluts, no va ser fins al 2006 que van arribar al milió d’euros de pressupost, que va anar augmentant fins als 3 milions del 2011. L’any següent, va caure fins als 2 milions a causa de la crisi. També hi va haver una altra caiguda notable el 2020, respecte al 2019 (de 3,5 milions a 2,5). Que aconsegueixin cobrir aquestes despeses té més valor si es té en compte que bona part dels espectacles del festival no van adreçats al gran públic. Salvador Sunyer sempre explica que l’interès del festival és que l’espectador es vagi atrevint amb propostes de major risc dramatúrgic. Per a això, ha estat imprescindible anar sumant primeres espases europees. El 1998 va ser la primera edició que va incloure espectacles internacionals. El 2019, dels 96 títols, 27 eren internacionals. Enguany, hi ha comptabilitzat 15 propostes internacionals (del centenar llarg de títols programats). Si aquest any es constata una elevada assistència (35.000 espectadors) es podrà dir que s’haurà aconseguit la xifra del milió d’espectadors. En la segona edició, només van vendre 4.169 entades, mentre que el 2015 se’n va comptabilitzar el rècord: 78.922 espectadors (va ser l’any de la multitudinària intervenció al carrer de la companyia Carabosse, pel riu i els carrerons del Barri Vell de Girona).

La seva ombra és fructífera perquè, a mesura que ha consolidat una plaça, n’ha obert d’altres. Per exemple, el 2008 va començar tímidament a produir espectacles estrangers. Ara, s’ha acoseguit que noms com Kristian Lupa, Guy Cassiers i Oskaras Korsunovas dirigeixin repartiment català. I, des del 2012, es prodiguen rèpliques del festival a Buenos Aires i en altres capitals de l’Amèrica Llatina. Sorgeixen complicitats arreu.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor