Fa vint anys que tinc Poblenou!

Joan Manuel Ser­rat es va fer sen­tir amb aquell mític Ara que tinc 20 anys i la seva rèplica poste­rior: Fa 20 anys que tinc 20 anys. Dues dècades són algun període tem­po­ral més que un cicle. Hi inci­dia el mar­rec de la gui­tarra del Poble-sec. Ara és el veïnat del Poble­nou el que pot cele­brar que fa vint anys que tenen el fes­ti­val Escena Poble­nou, amb un car­tell que ha sabut cosir molt bé unes pro­pos­tes popu­lars, incor­po­rant llen­guat­ges i for­mes noves tot com­par­tint espais del barri (Can Felipa, la nova sala Beckett, Can Fra­mis i fins i tot el TNC, sí, però també el Cen­tre Moral i l’Aliança del Poble­nou). El car­rer (sigui a la plaça o bé a la ram­bla) és un altre dels llocs emblemàtics on fer-se sonor i visi­ble. L’equip del fes­ti­val, amb Ada Vilaró al cap­da­vant, el for­men cor­re­dors de fons. Han après a tro­bar el valor en la resistència. Man­te­nir-se com a apa­ra­dor des d’on fer ben pròxima la cul­tura amb una dosi de fres­cor i bon humor i inci­dint en espais més invi­si­bi­lit­zats (la cre­ació en femení), Embri­ons, o fent que entri el tea­tre a les aules i es con­ver­teixi en una nova forma d’expressió per fer-se sen­tir a les clas­ses i a les famílies.

Per poder cele­brar un ani­ver­sari rodó (del 21 al 24 d’octu­bre), en aquesta edició han pro­gra­mat vint actu­a­ci­ons, una per any. Si al començament es van pro­di­gar els Pez en Raya (una com­pa­nyia d’humor sur­re­a­lista amb títols com Pésame mucho), fa uns anys que hi han dei­xat d’actuar. Per això, des del fes­ti­val tor­nen a con­vi­dar Joan Estra­der, actor d’aque­lla com­pa­nyia, amb l’espec­ta­cle Mr. Kebab. Agnès Mateus també repe­teix el seu espec­ta­cle amb punts d’una comèdia agres­siva i alhora com una veri­ta­ble denúncia del mas­clisme impe­rant a la soci­e­tat amb l’espec­ta­cle Rebota, rebota y en tu cara explota, un títol que fa qua­tre anys que repre­sen­ten arreu del món. Una altra invi­tació sonada d’aquesta edició és per al tre­ball de Núria Guiu. Ella va arren­car l’espec­ta­cle Likes en un dels Embri­ons. Ara, la coreògrafa, antropòloga i prac­ti­cant de ioga ja pre­para el seu ter­cer espec­ta­cle, que estre­narà aquesta tem­po­rada al Mer­cat de les Flors (on també repre­sen­tarà Likes i Spi­ri­tual Boy­fri­ends).

El fes­ti­val arren­carà dijous amb un espec­ta­cle iti­ne­rant que enfila tots els capítols d’Embri­ons (que ja va per la vui­tena edició). A par­tir d’aquest parai­gua, es con­vida a inves­ti­gar peces breus que, sovint, es trans­for­men en peces de durada con­ven­ci­o­nal. En aquesta ocasió hi des­ta­quen noms com la balla­rina Ceci­lia Cola­crai, Gráinne O´Car­roll i Sop­hie Kas­ser, la com­pa­nyia de circ inter­na­ci­o­nal Rauxa i un nou Labo­ra­tori dels Impos­si­bles, co-creat amb alum­nes de 15 a 20 anys i actors del col·lec­tiu deS­HAKERS, impul­sat per Sergi Este­ba­nell, cofun­da­dor de l’Escena Poble­nou amb Ada Vilaró. Per cert, també es pro­grama l’espec­ta­cle del Grec To like or not to like, creat amb un breu taller amb joves actors sota la direcció de Vilaró.

La pro­gra­mació inclou altres noms pro­pis com el tre­ball de Juana Dolo­res #massa diva per a un movi­ment assem­ble­ari (TNT, 2020) i el P-acte idi­ota (Fira Tàrrega, 2021) de les Her­ma­nas Pico­hu­eso. També l’acròbata Amer Kab­bani pre­senta uns ini­cis del seu tre­ball en soli­tari, Runa, que segueix l’uni­vers de la seva cre­ació ante­rior, Envà. L’artista Xavi Manu­bens té una inter­venció doble a l’Escena Poble­nou: A Simp­hony per­for­mance indaga sobre la iden­ti­tat tra­vestí i pre­senta un tre­ball sobre la iden­ti­tat i la imatge que pro­jecta amb els alum­nes de l’IES Qua­tre Can­tons.

En xifres, el Fes­ti­val Escena Poble­nou ha con­vi­dat més de 360 com­pa­nyies, prin­ci­pal­ment de dansa / per­for­mance (100), de clown i tea­tre de gest (67), de circ (59) i de tea­tre de car­rer (57). Es cal­cula que ha aple­gat unes 80.000 per­so­nes en les dinou edi­ci­ons pre­ce­dents. Tot i que no hi ha dades que ho cor­ro­bo­rin, va ser un fes­ti­val que, amb el suport de les ins­ti­tu­ci­ons, va anar aga­fant embran­zida en les pri­me­res edi­ci­ons. Hi va haver un moment que ja no podia créixer perquè era impres­cin­di­ble l’incre­ment pres­su­pos­tari públic, fet que no es va pro­duir. Des de lla­vors, han anat tei­xint col·labo­ra­ci­ons amb ins­ti­tu­ci­ons i enti­tats del barri, amb la qual cosa és un fes­ti­val molt cohe­si­o­nat amb tot tipus d’estruc­tu­res (cul­tu­rals i soci­als, prin­ci­pal­ment) del barri. Això no treu que hagin donat pri­me­res opor­tu­ni­tats a com­pa­nyies com Pon­ten Pie (Copa­ca­bana), Eléctrico 28, Les Impu­xi­bles, Vérte­bro Tea­tro, Núria Guiu, Colec­tivo Ameno, Diana Gadish i Cia Peli­po­laca. Punt i a part, mereix Kamc­hatka (la com­pa­nyia ha pre­sen­tat el seu quart espec­ta­cle a Fira Tàrrega aquest setem­bre). Va néixer d’un taller amb Adrian Sch­varzs­tein el 2007 i es va pre­sen­tar ofi­ci­al­ment a Fira Tàrrega aquell mateix any (Kamc­hatka). Poste­ri­or­ment, pre­sen­ta­rien Habi­ta­cu­lum i Fugit. Han fet la volta al món amb aquests pro­jec­tes, a par­tir de la cre­ació d’uns per­so­nat­ges ten­dres i gene­ro­sos que no ente­nen la des­con­fiança dels ciu­ta­dans que es tro­ben men­tre tran­si­ten amb la seva maleta cap a un viatge a l’espe­rança. Escena Poble­nou va man­te­nir durant alguns anys la pos­si­bi­li­tat per als artis­tes d’apren­dre en tallers, la set­mana abans del fes­ti­val: el 2005, per exem­ple, es va con­vi­dar Tapa Sudana, un dels actors de Peter Brook.

La constància de l’Escena Poble­nou el situa com un dels car­tells còmpli­ces i gene­ra­dors de dis­cur­sos. El dis­sabte 23 deba­tran sobre pro­ces­sos cre­a­tius i com fer-se més útils.