Fa vint anys que tinc Poblenou!

Joan Manuel Serrat es va fer sentir amb aquell mític Ara que tinc 20 anys i la seva rèplica posterior: Fa 20 anys que tinc 20 anys. Dues dècades són algun període temporal més que un cicle. Hi incidia el marrec de la guitarra del Poble-sec. Ara és el veïnat del Poblenou el que pot celebrar que fa vint anys que tenen el festival Escena Poblenou, amb un cartell que ha sabut cosir molt bé unes propostes populars, incorporant llenguatges i formes noves tot compartint espais del barri (Can Felipa, la nova sala Beckett, Can Framis i fins i tot el TNC, sí, però també el Centre Moral i l’Aliança del Poblenou). El carrer (sigui a la plaça o bé a la rambla) és un altre dels llocs emblemàtics on fer-se sonor i visible. L’equip del festival, amb Ada Vilaró al capdavant, el formen corredors de fons. Han après a trobar el valor en la resistència. Mantenir-se com a aparador des d’on fer ben pròxima la cultura amb una dosi de frescor i bon humor i incidint en espais més invisibilitzats (la creació en femení), Embrions, o fent que entri el teatre a les aules i es converteixi en una nova forma d’expressió per fer-se sentir a les classes i a les famílies.

Per poder celebrar un aniversari rodó (del 21 al 24 d’octubre), en aquesta edició han programat vint actuacions, una per any. Si al començament es van prodigar els Pez en Raya (una companyia d’humor surrealista amb títols com Pésame mucho), fa uns anys que hi han deixat d’actuar. Per això, des del festival tornen a convidar Joan Estrader, actor d’aquella companyia, amb l’espectacle Mr. Kebab. Agnès Mateus també repeteix el seu espectacle amb punts d’una comèdia agressiva i alhora com una veritable denúncia del masclisme imperant a la societat amb l’espectacle Rebota, rebota y en tu cara explota, un títol que fa quatre anys que representen arreu del món. Una altra invitació sonada d’aquesta edició és per al treball de Núria Guiu. Ella va arrencar l’espectacle Likes en un dels Embrions. Ara, la coreògrafa, antropòloga i practicant de ioga ja prepara el seu tercer espectacle, que estrenarà aquesta temporada al Mercat de les Flors (on també representarà Likes i Spiritual Boyfriends).

El festival arrencarà dijous amb un espectacle itinerant que enfila tots els capítols d’Embrions (que ja va per la vuitena edició). A partir d’aquest paraigua, es convida a investigar peces breus que, sovint, es transformen en peces de durada convencional. En aquesta ocasió hi destaquen noms com la ballarina Cecilia Colacrai, Gráinne O´Carroll i Sophie Kasser, la companyia de circ internacional Rauxa i un nou Laboratori dels Impossibles, co-creat amb alumnes de 15 a 20 anys i actors del col·lectiu deSHAKERS, impulsat per Sergi Estebanell, cofundador de l’Escena Poblenou amb Ada Vilaró. Per cert, també es programa l’espectacle del Grec To like or not to like, creat amb un breu taller amb joves actors sota la direcció de Vilaró.

La programació inclou altres noms propis com el treball de Juana Dolores #massa diva per a un moviment assembleari (TNT, 2020) i el P-acte idiota (Fira Tàrrega, 2021) de les Hermanas Picohueso. També l’acròbata Amer Kabbani presenta uns inicis del seu treball en solitari, Runa, que segueix l’univers de la seva creació anterior, Envà. L’artista Xavi Manubens té una intervenció doble a l’Escena Poblenou: A Simphony performance indaga sobre la identitat travestí i presenta un treball sobre la identitat i la imatge que projecta amb els alumnes de l’IES Quatre Cantons.

En xifres, el Festival Escena Poblenou ha convidat més de 360 companyies, principalment de dansa / performance (100), de clown i teatre de gest (67), de circ (59) i de teatre de carrer (57). Es calcula que ha aplegat unes 80.000 persones en les dinou edicions precedents. Tot i que no hi ha dades que ho corroborin, va ser un festival que, amb el suport de les institucions, va anar agafant embranzida en les primeres edicions. Hi va haver un moment que ja no podia créixer perquè era imprescindible l’increment pressupostari públic, fet que no es va produir. Des de llavors, han anat teixint col·laboracions amb institucions i entitats del barri, amb la qual cosa és un festival molt cohesionat amb tot tipus d’estructures (culturals i socials, principalment) del barri. Això no treu que hagin donat primeres oportunitats a companyies com Ponten Pie (Copacabana), Eléctrico 28, Les Impuxibles, Vértebro Teatro, Núria Guiu, Colectivo Ameno, Diana Gadish i Cia Pelipolaca. Punt i a part, mereix Kamchatka (la companyia ha presentat el seu quart espectacle a Fira Tàrrega aquest setembre). Va néixer d’un taller amb Adrian Schvarzstein el 2007 i es va presentar oficialment a Fira Tàrrega aquell mateix any (Kamchatka). Posteriorment, presentarien Habitaculum i Fugit. Han fet la volta al món amb aquests projectes, a partir de la creació d’uns personatges tendres i generosos que no entenen la desconfiança dels ciutadans que es troben mentre transiten amb la seva maleta cap a un viatge a l’esperança. Escena Poblenou va mantenir durant alguns anys la possibilitat per als artistes d’aprendre en tallers, la setmana abans del festival: el 2005, per exemple, es va convidar Tapa Sudana, un dels actors de Peter Brook.

La constància de l’Escena Poblenou el situa com un dels cartells còmplices i generadors de discursos. El dissabte 23 debatran sobre processos creatius i com fer-se més útils.