Un doble per a la història

Sopa de Cabra està cele­brant aquest any el trentè ani­ver­sari d’un dels seus dis­cos més impor­tants, que per extensió també ho és de la història del rock i de la música cata­lana en gene­ral. El 10 de maig del 1991, Sal­seta Dis­cos va publi­car Ben endins, un doble elapé amb tres cares enre­gis­tra­des en directe, durant els con­certs del 21 i 22 de febrer del mateix any a la sala Zeleste del car­rer Almogàvers de Bar­ce­lona, i una quarta cara gra­vada en estudi. Ben endins va mos­trar real­ment la potència de Sopa de Cabra en viu: el grup gironí havia deci­dit sal­tar-se amb el seu ter­cer disc un dels mana­ments no escrits del rock –no gra­vis un disc en directe fins que no en tin­guis uns quants d’estudi i hagis reu­nit un bon gra­pat d’èxits–, jus­ta­ment perquè els seus dos pri­mers dis­cos esta­ven far­cits de bones cançons, però no plas­ma­ven prou bé la inten­si­tat del grup als esce­na­ris. Ben endins va arri­bar a ser el disc més venut en la història del rock català i l’any 2000 va rebre el disc de platí per haver arri­bat a la xifra ara ini­ma­gi­na­ble de les 100.000 còpies venu­des. Només dos intèrprets en català, Lluís Llach i La Trinca, superen Sopa de Cabra en un rànquing gene­ral, sense estils. Ben endins, publi­cat només un mes abans de l’històric con­cert al Palau Sant Jordi, on Sopa de Cabra va com­par­tir car­tell amb Els Pets, Sang­traït i Sau, va aparèixer en un moment de màxima popu­la­ri­tat per al quin­tet gironí que va con­tri­buir de manera deci­siva al seu èxit, no només a Cata­lu­nya, sinó també al con­junt de l’Estat espa­nyol, on el disc es va ven­dre força i el pri­mer sin­gle triat, Si et que­des amb mi, va sonar rei­te­ra­da­ment en grans cade­nes com Los 40 Prin­ci­pa­les, poc recep­ti­ves fins lla­vors a la música en català.

Per tot això, valia la pena cele­brar els trenta anys de Ben endins, sobre­tot ara que Sopa de Cabra torna a ser un grup en actiu, amb dos nous dis­cos publi­cats des de la reunió del 2015 i sense data de cadu­ci­tat pro­pera. Gerard Quin­tana (veu), Josep Thió (gui­tarra), Fran­cesc, Cuco, Lisi­cic (baix) i Pep Bosch (bate­ria), els qua­tre mem­bres ori­gi­nals –Joan Ninyín Car­dona, l’altre gui­tar­rista, va morir el 20 de gener del 2002, aviat farà vint anys–, reforçats en directe per Jaume, Peck, Soler (gui­tarra), Valen Nieto (gui­tarra, per­cus­si­ons i sin­te­tit­za­dors) i Ricard Sohn (teclats), ja fa uns quants mesos que van començar una gira com­me­mo­ra­tiva en què el bloc prin­ci­pal són bona part de les cançons inclo­ses a Ben endins, recu­pe­rant així l’acti­tud més rockera dels seus orígens. Les pro­pe­res para­des de la gira seran Espar­re­guera (27 de novem­bre) i el Gran Tea­tre del Liceu, on toca­ran l’11 de desem­bre, amb les entra­des exhau­ri­des. Paral·lela­ment, a la Casa de Cul­tura es pot visi­tar, fins al 5 de novem­bre, l’expo­sició Per molts anys, mal­pa­rits!, coproduïda i comis­sa­ri­ada per Ender­rock, amb imat­ges dels con­certs del 1991 a Zeleste –sig­na­des per grans fotògrafs com ara Xavier Mer­cadé i Fran­cesc Fàbre­gas–, vídeos, car­tells, entra­des, una llista de les cançons toca­des aque­lles dues nits i altres docu­ments pre­ser­vats en bona part per l’afany arxivístic de Lisi­cic. A l’expo­sició, hi ha també una gui­tarra acústica de Thió, el disc de platí que va rebre Car­dona i el qua­dre Muje­res posando (1985), de Pilar Villu­en­das, a par­tir del qual es va dis­se­nyar la por­tada del disc. La mos­tra, però, no parla només de Ben endins ni de Sopa de Cabra, sinó del con­text musi­cal en què va néixer aquell disc, en una època en què també des­ta­ca­ven altres grups de les comar­ques giro­ni­nes com ara Sang­traït, Kitsch i Umpah-Pah. L’objec­tiu és que l’expo­sició sigui iti­ne­rant.

La cele­bració del 30è ani­ver­sari de Ben endins es com­ple­tarà amb la seva revisió en una versió ampli­ada. Unes set­ma­nes abans de Nadal arri­barà a les boti­gues un nou Ben endins tri­ple, en comp­tes de doble, en vinil, i el CD sen­zill ini­cial també pas­sarà a ser doble. La raó? A les dinou cançons ini­ci­als del disc s’hi afe­gi­ran sis temes més dels con­certs a Zeleste: una nova remes­cla rea­lit­zada per Josep Thió de Si et que­des amb mi, neta i polida, sense el soroll ambi­en­tal de la sala; El car­rer dels tor­rats, Blu­jins-roc, La balada de Dicky Dee­ming, On ets? i No hi ha camí. Les ree­di­ci­ons també tin­dran una por­tada redis­se­nyada per la filla de Villu­en­das, sense per­dre l’essència de l’ori­gi­nal.

De Si et que­des amb mi també es va llançar el 10 de maig pas­sat, coin­ci­dint exac­ta­ment amb l’ani­ver­sari de Ben endins, una nova versió inter­pre­tada per Sopa de Cabra al cos­tat de noms des­ta­cats de les noves gene­ra­ci­ons de la música cata­lana com ara Alguer Miquel (Txa­rango), Suu, Judit Ned­der­mann, Santi Bal­mes (Love of Les­bian), Joan Dausà i Beth, una bona con­nexió inter­ge­ne­ra­ci­o­nal.

Des que Ben endins va ser cer­ti­fi­cat com a disc de platí, ara fa dues dècades, han can­viat mol­tes coses en la indústria musi­cal: ara el disc de platí s’obté amb només 40.000 exem­plars venuts –un efecte directe de la crisi de la indústria dis­cogràfica–, de manera que les 130.000 còpies que s’han venut de Ben endins fins al 2021 en els seus dife­rents for­mats físics –elapé, CD, cas­set, VHS i DVD– són actu­al­ment l’equi­va­lent d’un tri­ple disc de platí: una dis­tinció que el grup rebrà també abans que s’acabi aquest any de cele­bració per a Sopa de Cabra i els seus segui­dors.