LA FAMÍLIA EN GUERRA

Aquesta set­mana ha arri­bat a HBO la ter­cera tem­po­rada de Suc­ces­sion, una de les sèries d’aquesta pla­ta­forma més ben valo­ra­des. Un drama empre­sa­rial amb tocs d’humor sobre una família dis­fun­ci­o­nal, amb molt de poder i amb molta mala llet. Com el títol indica, la sèrie –amb deu epi­so­dis d’una hora per tem­po­rada– tracta sobre el relleu al cap­da­vant d’una pode­rosa com­pa­nyia nord-ame­ri­cana, Ways­tar RoyCo, que con­trola mit­jans de comu­ni­cació, empre­ses de cre­uers i parcs d’atrac­ci­ons i entre­te­ni­ments, entre altres acti­vi­tats. El patri­arca que va crear aquest imperi és Logan Roy, inter­pre­tat pel sem­pre genial Brian Cox. En Logan és un immi­grant escocès que va arri­bar a Amèrica fugint de la pobresa i que va pas­sar penúries fins a arri­bar a con­ver­tir-se en una de les per­so­nes més riques i pode­ro­ses dels Estats Units. Un mag­nat que es podria com­pa­rar amb per­so­nat­ges reals com Rupert Mur­doch i Ran­dolph Hearst. En el pri­mer epi­sodi de la sèrie veiem que la seva família li està pre­pa­rant una festa pel seu 80è ani­ver­sari, però lluny de ser una cele­bració tran­quil·la, acaba força mala­ment quan en Logan explica als seus fills que, de moment, no té cap intenció de reti­rar-se i dei­xar-los pas i que, en canvi, vol donar més poder a la seva ter­cera i dar­rera esposa, Mar­cia. Això serà un cop dur per als seus qua­tre fills, espe­ci­al­ment per al segon, Ken­dall (Jeremy Strong, gua­nya­dor d’un Emmy per la seva inter­pre­tació), que ja tenia coll avall que aca­ba­ria assu­mint el con­trol de l’imperi fami­liar per haver estat tre­ba­llant amb el seu pare. D’aquest per­so­natge s’ha dit que sem­bla tret d’alguna obra de Shakes­pe­are. No sé si anar tan lluny, però en qual­se­vol cas la relació entre un pare cruel i abu­siu i un fill tur­men­tat per diver­sos motius és un dels eixos d’aquest drama. També tenen pes en la història d’ali­an­ces i traïcions la resta dels ger­mans Roy. El pri­mogènit, Con­nor, és fill de la pri­mera dona d’en Logan i té força deli­ris de gran­desa, però no li agra­den els nego­cis i viu apar­tat del cen­tre de poder de la com­pa­nyia, en un ranxo on pot fer el que li dona la gana sense donar expli­ca­ci­ons a ningú, que per alguna cosa és ric. Els altres dos ger­mans, Roman i Shi­o­ban, com en Ken­dall, són fills de la segona esposa de Roy, però això no sig­ni­fica que hi hagi gaire com­pli­ci­tat entre ells. De fet, en aquesta família tot­hom es mou pels seus pro­pis interes­sos i amb l’objec­tiu d’asse­gu­rar-se el futur. En Roman és un jove imma­dur que no ha tre­ba­llat mai, que deixa anar el seu cinisme sobre tot­hom perquè odia tots els que l’envol­ten, inclòs ell mateix, i que en el fons com­pe­teix amb la resta per l’atenció del seu pare. La Shi­o­ban, per la seva banda, s’ha dedi­cat a la política i par­ti­cipa en la cam­pa­nya pre­si­den­cial d’un can­di­dat demòcrata, un posi­ci­o­na­ment que és un xoc fron­tal amb el que repre­senta la cor­po­ració del seu pare i, de fet, tot l’estil de vida de la seva família. Està com­pro­mesa amb matri­moni amb en Tom, un exe­cu­tiu de la cor­po­ració a qui li agrada la bona vida però que sovint és trac­tat per la família amb menys­preu. Ell i el cosí Greg, un parent llunyà i opor­tu­nista que s’incor­pora al negoci fami­liar, són els que apor­ten una mica d’humor en aquesta història d’una nis­saga de mal­cri­ats que no por­ten bé la pressió per les expec­ta­ti­ves gene­ra­des pel seu pare.