Santuari paleolític en 3D
Els gravats paleolítics que s’han descobert a la cova de la Font Major de l’Espluga de Francolí –fins ara ja se n’han trobat més de 370– seran reproduïts en 3D i s’exposaran en una altra galeria de la mateixa cova
JOSEP MARIA VERGÈS
“Seria ideal que fos visitable, però seria arriscat que hi entrés massa gent perquè es podria perdre tot el que s’ha salvat fins ara”Res no feia preveure que un dels espais més visitats de la Conca de Barberà, amb una mitjana de 50.000 persones a l’any, amagués un tresor arqueològic excepcional. I menys que es tractés d’un conjunt de gravats de fa entre 15.000 i 36.000 anys, la majoria amb figures d’animals i altres d’abstractes, que conformen l’únic santuari d’art rupestre del paleolític que s’ha trobat mai a Catalunya. La troballa, a finals de l’any 2019 –tot i que no es va fer pública fins al febrer del 2020– d’aquells gravats prehistòrics a la cova de la Font Major de l’Espluga de Francolí va marcar una fita en la història de l’arqueologia catalana: “Entre la comunitat científica sempre s’havia cregut que algun dia es trobaria algun santuari paleolític a Catalunya, perquè no podia ser que al Cantàbric n’hi hagués tants i que a Andalusia i a França n’hi hagués alguns però cap en tot el nord-est de la Península i en aquesta zona del Mediterrani; hi havia un forat negre”, explica l’arqueòleg Josep Maria Vergès, investigador de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), que va ser el descobridor dels gravats. Esperaven trobar-lo algun dia de manera fortuïta en algun lloc inexplorat, però no a la cova de l’Espluga, una cavitat que es va descobrir fa més de cent seixanta anys, el 1853, que està museïtzada des de l’any 1994 i per la qual passen tants milers de persones.
“Si ens haguessin preguntat per una cova on segur que no trobaríem res, hauria dit aquesta”, exclama. “Hem trobat una font al mig del desert, i aquesta és la importància que té el jaciment. Va ser totalment inesperat”, rebla Vergès, que ara ha iniciat la documentació dels gravats en 3D, per fer-ne rèpliques i poder exposar-los en un altre espai de la cova que sigui més accessible per als visitants.
Va ser per la curiositat de l’arqueòleg que es van acabar localitzant els gravats. En aquell final del 2019, Vergès i el seu equip de l’IPHES estaven treballant a la cova, en el marc d’un projecte de recerca quadriennal de la Generalitat. Un dia van veure com des d’una petita cavitat de la cova en sortien algunes persones, amb vestits de neoprè, que estaven fent una de les rutes d’aventura que s’ofereixen als visitants com a oferta turística. “Passaven pel recorregut més difícil, per llocs on s’havien d’arrossegar, on era més estret, hi havia fang... Era la primera vegada que jo hi treballava, allà. I aquesta galeria més petita, per on feien la ruta, no la coneixia, no sabíem ni que existia.” I la curiositat es va fer forta: “Vaig voler anar a veure-la. Em vaig arrossegar dos o tres metres i vaig entrar a la galeria. Per deformació professional, perquè jo soc de formació del paleolític, quan entro als llocs sempre miro a les parets. Amb la llum frontal del casc vaig veure unes ratlles verticals al sostre i vaig pensar que tenien pinta de ser molt antigues (perquè allà també hi ha molts grafits moderns, amb noms, dates...). Em vaig girar i al costat, en un tros de paret una mica gran i bastant plana, en enfocar la llum vaig veure un gravat d’un cavall. Aquest és el primer gravat que vam trobar i el més gran, i ara sembla que ja s’ha fet el més conegut. Aleshores ja vaig creure que era del paleolític, per l’estil era magdalenià (de fa uns 15.000 anys). Vaig pensar que segurament n’hi hauria més”, relata Vergès. I no s’equivocava. En aquell moment van descobrir un centenar de gravats, i ara ja en porten més de 370, i de més antics, d’entre els períodes magdalenià (fa uns 15.000 anys) i aurinyacià (fa 36.000 anys). Curiosament, havien passat desapercebuts per als guies i per a les persones que habitualment fan rutes d’aventura: “Tenien el cavall a dos pams del seu cap i no el van veure mai! Hi té a veure la llum: com que duien la llum al casc, i és frontal, no genera ombres a les incisions, i costa més de veure”, justifica Josep Maria Vergès. S’ha de tenir, diu, la mirada de l’arqueòleg.
De moment, l’equip liderat per l’IPHES ha escanejat en 3D tota la caixa de la cova, i ja han començat a escanejar amb un escàner de molta més resolució cadascun dels gravats: “Estem anant panell per panell i figura per figura i en fem un escaneig amb un tipus d’escàner en 3D de molta més resolució; treballem sobre les dues dècimes de mil·límetre de resolució, la qual cosa permet mostrar les ratlles més fines.” “A partir d’aquestes imatges, com que tot està en coordenades UT, podem enganxar cada figura al model general. Per fer-nos una idea, és com al Google Earth, on pots anar acostant la imatge general i veure el detall; són diferents capes que es van activant a mesura que t’hi acostes. Seria el mateix però amb la cova”, explica el responsable de l’actuació.
Un cop enllestit aquest treball, el públic podrà fer des de casa un recorregut virtual per la cova i anar veient el detall dels gravats. Però la idea també és crear una rèplica dels gravats amb impressores 3D i que es puguin exposar a la mateixa cova: “L’objectiu és fer una rèplica com la que es va fer a les coves d’Altamira [que són del mateix període cronològic]. Per això és important tenir una bona documentació en 3D. Però la reconstrucció d’Altamira es va fer a mà; és una feinada i necessites un pressupost brutal. En el dia d’avui, quan s’està desenvolupant tota la tecnologia 3D, pot ser més ràpid, et dona una rèplica exacta i amb un pressupost inferior. S’imprimiria a peces i es muntaria. La tecnologia 3D avança molt ràpid; ahir mateix vaig veure que van imprimir un pont amb 3D i el van muntar. Nosaltres volem anar en aquesta línia.” La idea de l’IPHES és que els gravats es puguin veure a l’interior de la mateixa cova: “Volem recrear l’experiència de quan entraven a la cova en aquella època, s’endinsaven en la foscor, feien els seus cerimonials... Que realment a l’Espluga entris dins de la cova de veritat, no a un espai que simuli la cova”, explica Vergès.
Tot plegat obligarà a refer de dalt a baix la museografia de la cova de la Font Major. “S’ha de buscar la manera prou atractiva i prou fidel a la realitat que el visitant es faci a la idea de com era la galeria, la tècnica que es feia servir, la interpretació dels gravats i el seu significat. Com que tenim la sort de tenir la cova al mig del poble i és una cavitat en la qual pots anar a peu dret durant bastants metres, el visitant té l’experiència d’endinsar-se a la cova i això ho volem mantenir. Si és viable situar les rèpliques dels gravats, creiem que ha de ser dins de la cova, per acompanyar-te d’aquell ambient”, destaca Poblet.
“HI HA MÉS GALERIES AMAGADES”
L’equip liderat per Josep M. Vergès, que és qui va descobrir els gravats en una galeria de la cova de la Font Major que no havia estat mai explorada arqueològicament, no dubta que podran trobar altres cavitats fins ara desconegudes: “Tot fa pensar que hi ha més galeries taponades; ara bé, si hi haurà gravats paleolítics o no ja és una altra cosa”, exclama Vergès. Per emprendre la recerca, tindran l’ajut d’un grup espeleològic que va explorar la cova als anys vuitanta i noranta: l’ERE-CEC (Equip de Recerques Espeleològiques del Centre Excursionista de Catalunya). Ells, que també estan convençuts que hi ha més galeries amagades, s’incorporaran a l’equip de recerca de la cova.
Arqueologia, paisatge i vi, com a la Dordonya
L’Ajuntament de l’Espluga de Francolí i l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) es plantegen crear aliances amb altres jaciments de l’entorn, com són el Molí del Salt, a Vimbodí i Poblet, “que té el millor conjunt d’art moble paleolític de tot Catalunya i del nord-est de la Península”, i els conjunts d’art rupestre de les muntanyes de Prades, que tenen el centre d’interpretació a Montblanc. “Aquesta és una ruta fantàstica. En el dia d’avui, si algú al nord-est de la Península vol fer un repàs de tot l’art prehistòric, des de fa 36.000 anys fins a poc més de 3.000, ha de venir aquí, perquè ho té concentrat en aquest territori”, reconeix Josep M. Vergès, director de les intervencions a la cova de la Font Major. Ell creu que la Conca de Barberà s’ha d’emmirallar en la Dordonya, a França: “Concentra nombrosos jaciments d’art paleolític i prehistòrics, però a més té paisatge i és una zona de producció de vins. Una de les virtuts de la Dordonya és que si vas a visitar una cova ja et pregunten si t’interessa visitar les altres, tastar la gastronomia, fer degustacions de vins... Això, hem de reproduir-ho aquí; una oferta que aglutini la visita a Montblanc, als conjunts d’art rupestre, a la cova de l’Espluga..., i sumar-hi el monestir de Poblet, menjar bé, fer degustacions de vins... Aquesta és la idea, perquè de santuari paleolític a Catalunya només n’hi ha un, i pot servir per donar vida a altres elements importants del territori”, explica Vergès. La regidora de Turisme de l’Espluga, Laura Poblet, també està convençuda que aquest és el camí: “Estem engrescats a fer aliances perquè el projecte tiri endavant, i poder explicar tot el que tenim al territori, sense mirar-nos el melic.” De moment, l’Ajuntament i l’IPHES estan immersos en la redacció d’un pla director de la cova de la Font Major que ha de dissenyar la manera de divulgar els gravats paleolítics, de crear les sinergies amb altres jaciments i de com replantejar la museografia de la cova a partir de les reproduccions en 3D: “Fins ara el focus del relat de la cova no era l’art paleolític; ni se’n parlava. I ara és el més rellevant que s’hi ha trobat. Per això hem de redistribuir tot el contingut”, explica Laura Poblet.
La regidora avança que preveuen presentar el pla a finals d’aquest any. No s’ha quantificat encara el cost econòmic de les actuacions necessàries, però Poblet alerta que s’hauran de fer en diferents fases. “No es tracta tan sols de fer la rèplica dels gravats, sinó que cal canviar tot el planejament de la museografia. Fins ara la història que explica la cova feia un repàs a l’evolució humana, però no era la història de la mateixa cova; ara sí que pot explicar la seva pròpia història”, hi afegeix Josep Maria Vergès.
ANIMALS, VULVES I FIGURES ABSTRACTES
Entre els més de 370 gravats descoberts a l’Espluga, uns 90 són figuratius. Representen animals, sobretot cavalls, cérvols, cabres i urs (l’avantpassat del toro), i també hi ha un os i un golut (un carnívor que a la península es va extingir fa més de 15.000 anys). També s’han trobat gravats de sexe femení, de vulves; un fet habitual en aquest tipus de santuaris i que s’atribueix a cerimònies relacionades amb la fertilitat i amb el ritus de la Mare Terra (el retorn a l’úter matern per acostar-se a la divinitat). Pel que fa a les figures abstractes, la seva interpretació no és fàcil: “Encara desconeixem moltes coses. El problema és que les idees no fossilitzen! Fossilitzen les restes materials però no sabem què pensaven”, destaca Vergès.