APUNTS PER OBRIR ELS ULLS, AVUI TAMBÉ

Mestre de mestres, el gironí Pere Solà Gussinyer ha estat un incansable divulgador i pedagog. Investigador en associacionisme, cultura popular i moviment llibertari, Solà ha estat durant dècades professor de la Universitat Autònoma. I és història viva del país des de la Caputxinada i represaliat posteriorment. Autoexiliat a França, va aprofundir en pedagogia moderna i es va embolicar al Maig del 68. Professor en infinitat d’universitats internacionals, el 1986 va ser guardonat amb el premi Ciutat de Barcelona de recerca històrica i ha estat un dels principals especialistes en l’obra de Francesc Ferrer i Guàrdia, la seva novel·la Quadern de cel·la n’és un nou testimoni. Entre la seva ingent bibliografia, des de Las escuelas racionalistas en Cataluña (1909-1939), que Tusquets li va publicar el 1976, cal destacar volums imprescindibles com ara Educació i moviment llibertari a Catalunya (1931-1939), publicat per Edicions 62 el 1980; Francesc Ferrer i Guàrdia i l’escola moderna, a Curial el 1978; Ateneus obrers i la cultura popular a Catalunya (1900-1939), a La Magrana el 1978, i Educació i societat a Catalunya, coeditat per Eumo i Pagès el 2010. Quadern de cel·la és la seva primera obra de ficció i planteja el testimoni d’un condemnat a mort en un judici militar arbitrari; és a dir, una història comuna del nostre país dissortat.

Ambientada el 1909 en una acabada d’estrenar presó Model de Barcelona, amb totes les modernitats i el cèlebre panòptic, que encara no s’ha enderrocat, la novel·la crònica és un dietari en què els coneixements de Solà esdevenen la vivència d’un personatge que “es declara revolucionari ateu, tendencialment llibertari, abomina la monarquia i, en fi, es deleix pel federalisme republicà ben entès, que vol dir sobirania de les persones i dels pobles... Tot el contrari del nacionalisme egoista i ultramuntà”.

Dividida en quatre actes i un extens epíleg –amb titolets que separen la temàtica, fotografies i alguna nota a peu de pàgina–, el llibre explora la vida, la ideologia vitalista i les vicissituds del personatge, amb una foto final als murs del tèrbol castell de Montjuïc, una altra joia no enderrocada de la repressió contra tot el que va ser sinònim de llibertat en un poble dominat encara pels absolutistes. Així, Quadern de cel·la és una novel·la atípica, però una novel·la que es beneficia de totes les llibertats del gènere. Es nota que l’autor és especialista perquè el text està ben trufat de documentació de manera explícita o implícita. La novel·la esdevé una radiografia d’un home compromès del començament del segle XX, que no difereix gaire de la problemàtica actual, a excepció de la violència del poder, que abans no dubtava a dur-la fins a la màxima expressió, especialment els militars, que units a les altres forces reaccionàries –com ara les del catolicisme– conformaven les restes de l’Espanya imperial, encara no superada. Llibre recomanable per obrir bé els ulls.