Desactivar el monstre

Tot va començar en un viatge cap al supermercat, en ple confinament domiciliari. Anna Rosa Cisquella lamentava que la canalla no pogués sortir de casa i va activar un dispositiu de propostes per intuir una aventura que els permetés (ni que fos amb la imaginació) desactivar el monstre. En aquells mesos de pandèmia, tothom va trobar fèrtil la idea i, un grapat de mesos després, la idea passatgera s’ha convertit en el musical Bye bye, monstre, l’únic títol d’estrena de musicals en català de la temporada (per bé que al Condal es reposarà La filla del mar, estrenat a l’entorn del Grec passat) de la cartellera comercial. Amb música de Dàmaris Gelabert, il·lustracions de Lyona, coreografia de Lluc Fruitós (de Brodas Bros) i text de Marc Artigau (que pren de punt de partida els contes que van participar en el concurs del TMB), aquesta nova producció de Dagoll Dagom pot ser una recepta eficaç per a les previsibles afectacions de salut mental de la canalla a conseqüència de la covid. I, si més no, per trencar el malefici dels que diuen que no es pot fer un musical en català perquè no hi va prou públic.

Un dels encerts (a priori) de la dramatúrgia d’Artigau és que cap intèrpret representa el monstre. Sovint, els personatges dolents acaben sent empàtics (com els diables dels Pastorets). Ara, el monstre és invisible i només es pot percebre pel comportament anòmal dels electrodomèstics. La protagonista, la Berta, sap que aquest ésser estrany no ataca els animals i, per això, ella es disfressa de totes les bèsties que té a mà. Descobreix que té una arma imprevista, que és apuntar tot allò que vol que passi al seu dietari.

Fins ara, mai Dagoll Dagom havia fet un espectacle en solitari per al públic familiar. Sí que va compartir aventura amb el Club Super3 de TV3 per fer al Victòria Super3, el musical el 2013. No ho ha fet per una raó de pes: les entrades que es paguen en espectacles familiars són molt més baixes que les d’un musical i això fa inviable les produccions. Si assumeixen el risc aquest cop és perquè plantegen un repartiment molt ajustat i música gravada. Només hi ha tres actors professionals a l’escenari: Alba Florejachs, Albert Triola i Marc Soler. La protagonista és la Berta, que interpreten Martina Garcia, Violeta Marín i Vinyet Morral, rotativament. Els avis (interpretats per Teresa Vallicrosa i Pep Cruz), que també intervenen en la peripècia, són investigadors que es comuniquen amb la protagonista per videoconferència, extrem que permet tenir gravades les seves rèpliques).

Dagoll Dagom, de totes maneres, sí que ha tingut molt present el públic escolar per a totes les produccions (sovint pensant en alumnes d’ESO i batxillerat) i reivindica el gènere de musical per fer-se molt atractiu al nou públic i fer-ho en català per afavorir la normalització de la llengua. En aquesta temporada, en què han desembarcat moltes propostes en castellà, sobta que siguin, precisament, les adreçades a escoles les que es fan en català. Perquè són les que parteixen de menys recaptació (i també es realitzen en espais amb menys aforament). Potser per això aquests dos musicals són els que tenen el repartiment més ajustat. Però que sigui un nombre menor no ha de significar que sigui pitjor. Com menys espectacularitat, més dosi d’imaginació i facilitat d’empatitzar amb cada espectador. La construcció d’una escenografia conceptual facilita les gires. En el cas de Bye bye, monstre, es programaran els caps de setmana. El fet que tres actrius (que aparenten tenir 8 anys) estiguin en edat escolar implica que només podran programar sessions en períodes de vacances.

El musical al Poliorama té un projecte comú, que és l’edició que s’ha fet de la història en format conte (Edicions 62, Col·lecció Baobab). També com en el musical, el monstre no té cap forma concreta, sinó que es representa amb un gargot vermell. Al final del llibre, hi apareix un codi QR per poder descarregar cançons, videoclips i una guia didàctica per a famílies i escoles. I, atenció en despendre-us massa ràpid de la faixa del llibre, perquè amaga un codi promocional per accedir amb un descompte per a la temporada del Poliorama.

El punt de partida de la dramatúrgia van ser els més de 400 contes breus que es van recollir en el concurs de relats breus del TMB. Anna Rosa Cisquella es va sorprendre que les narracions fossin molt concretes, de fet reals. Marc Artigau va agafar el vol d’algunes peces per anar desgranant la situació i els personatges. Ha calgut mantenir l’equilibri entre tractar amb respecte la malaltia i alhora fugir dels quadres terrorífics que poguessin espantar els més petits, ja que l’espectacle està pensat per a públic a partir de 3 anys. L’objectiu de l’espectacle és aconseguir posar en relleu tot el que s’ha aconseguit de positiu a pesar d’estar tancats, durant mesos: despertar la imaginació, la solidaritat, la dedicació molt més acurada a nens i nenes, la invenció de jocs (moltes vegades fugint de la tecnologia) i redescobrir el joc compartint accions en viu i en directe. Els assaigs van començar al setembre a la sala del Poliorama i aquesta setmana ja ultimaven escenografia, so i il·luminació al teatre municipal La Sala de Rubí (el teatre on, habitualment, la companyia ultima cada musical abans d’arrencar temporada a Barcelona i gira a Catalunya). Dagoll Dagom desactiva el monstre.