“Cussà va haver de reescriure la novel·la original per fer el guió”

A Catalunya hi ha un aspecte important d’un moment polític i social que potser no té prou relats que el defineixin i que arrenca a mitjans dels anys setanta, amb la mort del dictador i la transició política, i es perllonga fins als noranta. Anys en què va créixer una generació de joves que empesos pel desig de llibertat personal, de noves experiències, de trencament amb els pares i amb la influència molt tardana del hippisme van caure en la fascinació i el posterior esclavatge de les drogues. No tots van traspassar la línia vermella entre el porret de costo o marihuana i l’agulla, però molts dels que ho van fer van caure en una macabra dependència que els va portar a l’afebliment físic i anímic, a la traïció al pròxim i a la delinqüència per aconseguir la seva dosi. Hi va haver molts joves que van veure aturat el seu camí vital, afeblits per l’addicció i per l’arribada de la sida.

En aquesta direcció, una d’aquestes històries que van passar a casa nostra –i que té banda sonora de The Doors, Janis Joplin, Sisa, Clapton, Dylan i molts d’altres– es relata a la novel·la gràfica Cavalls salvatges, de Cussà i Kap (Pagès Editors). La seva veracitat té molt a veure amb el guionista, Jordi Cussà (Berga, 1961-2021), novel·lista i dramaturg que l’any 2000 va publicar la seva primera novel·la amb el mateix títol de Cavalls salvatges, en què relatava la seva addicció a l’heroïna.

El projecte de fer una novel·la gràfica va ser de Jaume Barrull, que va demanar a Cussà l’adaptació de la seva novel·la. Per al dibuixant Jaume Capdevila, Kap, conegut principalment per la seva tasca d’humorista gràfic i estudiós del gènere, és la primera novel·la gràfica. “Ha estat una feina de tres anys, treballant frec a frec amb Cussà fins a la seva mort, el mes de juny passat. Vam revertir la sobredosi de recursos literaris de la novel·la original amb una sobredosi de recursos de còmic, la qual cosa el va portar, per fer el guió, a reescriure l’obra”, explica Kap. Al còmic van desaparèixer alguns dels personatges i històries, però tot i així és un treball dens. “No obstant això, com que Cussà era un home de teatre sabia portar un bon ritme narratiu.” El grafisme és variat i depenent de la situació adopta una forma o una altra. “Al principi del còmic la imatge evoca l’estil gràfic underground i per definir la personalitat de cada personatge he utilitzat un grafisme diferent”, diu Kap.