Paraula impresa de músic

En els últims anys, la literatura rock –si és que existeix aquest gènere– ha fet un salt exponencial a l’Estat espanyol en general i a Catalunya en concret, on no fan tant de temps era difícil trobar llibres sobre música popular contemporània, al marge d’algunes col·leccions històriques, com ara “Los Juglares”, de l’editorial asturiana Júcar, i els típics llibrets molts il·lustrats i poc reflexionats per acontentar els fans menys exigents. Aquesta situació ha anat canviant força gràcies en bona part a editorials catalanes com ara Milenio i Lenoir, i actualment hi ha una oferta important de llibres sobre músics, fins i tot sobre discos en concret, i també sobre determinats estils o escenes musicals, tot sovint explicats a través del recurs força efectiu de la història oral i coral, impulsat pel clàssic Por favor, mátame. La historia oral del punk, de Legs McNeil i Gillian McCain, que, a propòsit, continua sense traducció al català. Perquè aquest continua sent el problema: a pesar de l’increment exponencial de llibres sobre música –un creixement inversament proporcional al del sector discogràfic, encara que resulti paradoxal–, i a pesar també que molts d’aquests llibres es publiquin a Catalunya, com passa sovint amb el llibre especialitzat, hi ha pocs llibres sobre pop i rock en català, perquè gairebé no s’impulsen les traduccions des de l’anglès i aquí es generen pocs títols originals, almenys que –faltaria més– el protagonista sigui un músic o un grup originari dels Països Catalans.

Justament, tota aquesta dissertació o clam en el desert és el preàmbul per parlar de dues novetats recents relacionades amb dos destacats grups catalans de diferents generacions: Sau i Els Catarres. Curiosament, dues formacions amb arrels osonenques. Els dos llibres tenen també en comú l’editorial (Rosa dels Vents) i el fet d’haver estat gestats des de dins dels respectius grups, amb algun suport extern, en el cas d’Els Catarres.

Quina nit, subtitulat El disc que va canviar les nostres vides, està signat per Pep Sala i Joan Capdevila: el cap més visible de Sau, juntament amb el desaparegut Carles Sabater, i “el tercer de Sau, sempre a l’ombra”, ja que Capdevila va ser coautor de moltes lletres del grup i mànager de la banda durant tota la seva trajectòria. El llibre està dedicat a la memòria de Sabater i de Pere Monells, mecenes gràcies a qui Sau va poder gravar Quina nit a Londres. Com ja deixa prou clar el subtítol del llibre, Quina nit (Picap, 1990) va ser un disc fonamental en la seva trajectòria (el tercer), amb cançons que es van convertir en grans èxits com ara És inútil continuar, Envia’m un àngel i, sobretot, Boig per tu.

Gràcies a aquell disc del qual es van vendre més de 100.000 còpies, Sau van actuar per tot el país, en una gira que va incloure 145 concerts, entre els quals, el que van oferir la històrica nit del 14 de juny del 1991 al Palau Sant Jordi, juntament amb Sopa de Cabra, Sangtraït i Els Pets. Poc després, el grup va fitxar per la multinacional EMI.

La història de Quina nit, que és la del creixement de Sau des dels orígens humils de qualsevol grup fins a la fama, és narrada en primera persona per Pep Sala i Joan Capdevila, cadascú per separat en els seus respectius capítols. Com a epílegs, hi apareixen una llarga llista de les versions publicades de Boig per tu i el dietari de Quina nit, amb les dates importants, inclosos tots els concerts de la gira, entre l’11 de gener del 1990, quan van començar els assajos per a la gravació del disc, i el 3 de desembre del 1991, quan Luz Casal va publicar el disc A contraluz, amb la seva versió en castellà de Boig per tu (Es por ti). També hi apareixen les lletres de les cançons del disc i els records d’altres protagonistes d’aquesta història, entre ells altres músics i tècnics de Sau; Joan Carles Doval, de Picap, i la mateixa Luz Casal.

Dues dècades després de la publicació de Quina nit i ara fa exactament deu anys, entre Aiguafreda i Centelles va aparèixer un nou fenomen musical que va irrompre amb una cançó himne titulada Jenifer. Deu anys, cinc discos i molts concerts després, Èric Vergés, Jan Riera i Roser Cruells, Els Catarres, transcriuen juntament amb el periodista Jordi Basté “secrets i confessions d’una dècada salvatge” a Els Catarres X. El llibre inaugura també la col·lecció “Halley Books”, vinculada a la discogràfica del mateix nom, que neix amb la voluntat de “publicar llibres sonors que interessin un públic inquiet amb gust per la música, la literatura, la il·lustració, les arts i totes les manifestacions culturals que defineixen el món d’avui”.

Aquest és literalment un “llibre sonor”, ja que a través dels codis QR repartits per les seves pàgines es té accés a arxius sonors i audiovisuals que documenten diversos moments de la història d’un dels grups més populars de l’última dècada a Catalunya, que ha estat pioner en el fet de regalar la seva música a través d’internet o de personalitzar els seus CD, pintant-los un per un, per convertir-los en objectes únics. Amb un plantejament cent per cent periodístic, Jordi Basté ha mantingut llargues converses, també com a amic i seguidor d’Els Catarres, amb els tres components del grup, a partir de les quals ha anat reconstruint la seva evolució, disc per disc, gira per gira, amb tots els seus èxits i algun fracàs. En aquest any d’aturada per al grup, si més no pel que fa als concerts –la tornada tindrà lloc el 22 d’abril de l’any vinent al Sant Jordi Club, dins del Cruïlla de Primavera–, aquest llibre és un bon balanç provisional d’una trajectòria musical imparable, durant “deu anys intensos, preciosos, colpidors i, sobretot, generosos”.