Tesla, geni i visionari

“No crec que hi hagi cap emoció que pugui cre­uar el cor humà com la que sent l’inven­tor en veure una cre­ació. Aques­tes emo­ci­ons ho fan obli­dar tot: men­jar, dor­mir, els amics.” Aquesta con­tun­dent decla­ració d’inten­ci­ons de Nikola Tesla (Smil­jan, 1856) defi­neix en ter­mes gene­rals el que va ser la seva vida. La passió i el recor­re­gut d’un geni visi­o­nari, científic i engi­nyer, que va morir sol i arruïnat. Passió per la seva feina, per crear, des­co­brir i desen­vo­lu­par eines per fer un món millor. Aquesta obses­siva dedi­cació a la cre­a­ti­vi­tat el va apar­tar dels camins més con­ven­ci­o­nals. “Era un avançat al seu temps, un ide­a­lista en un moment en què el capi­ta­lisme més pur i dur estava en el seu punt àlgid, sobre­tot als Estats Units. Tenia idees molt avançades, no només en engi­nye­ria o ciència, sinó també en l’àmbit social. Deia coses incom­pren­si­bles per a la soci­e­tat del moment. Per tots aquests motius, va que­dar arra­co­nat. Van haver de pas­sar mol­tes dècades perquè es veiés que era un visi­o­nari”, explica Jordi Aloy, físic, astrònom i coor­di­na­dor de l’expo­sició. “Vam con­tac­tar amb el Museu Nikola Tesla de Bel­grad. El per­so­natge era molt atrac­tiu per tots aquests ves­sants, el per­so­nal, l’ideològic i, és clar, el científic, amb tot el que real­ment va fer. Té ganxo i, a més, se l’ha de rei­vin­di­car d’alguna manera”, afirma Aloy.

Tesla no es va casar i no va fer for­tuna per la seva poca traça en els nego­cis. Va ser enga­nyat, pla­giat i mar­gi­nat, però el seu lle­gat és excep­ci­o­nal, amb prop de tres-cen­tes patents docu­men­ta­des. Va inven­tar el motor d’inducció, va desen­vo­lu­par amb èxit el cor­rent altern com a font d’ener­gia i va avançar en la trans­missió sense fils d’ener­gia i infor­mació. Un pri­vi­le­giat del seu temps, a qui ara el Cos­mo­Caixa dedica una expo­sició fins al 13 de febrer: Nikola Tesla. El geni de l’elec­tri­ci­tat moderna. Un viatge cro­nològic per la seva espe­cial existència i pel seu excep­ci­o­nal tre­ball. “No era gaire social i tenia pro­ble­mes de tipus nerviós i men­tal. Era una per­sona depres­siva. Par­lava de con­cep­tes tan avançats a la seva època que sona­ven a boge­ria. Tot ple­gat va crear un caldo de cul­tiu que va fer que quedés en l’ostra­cisme durant molt de temps, fins que se l’ha començat a rei­vin­di­car. Esmen­tem tot això perquè és impor­tant per enten­dre què li va pas­sar i tot el que va fer, quan i per què”, afe­geix.

Res era nor­mal en la vida d’aquest excèntric científic d’impo­nent figura (prim i amb gai­rebé un metre noranta d’alçada), que va néixer una nit d’estiu de tem­pesta elèctrica. Casu­a­li­tat? El mis­teri sem­pre ha acom­pa­nyat Tesla, dotat d’una memòria fotogràfica i d’una capa­ci­tat per dis­se­nyar men­tal­ment, sense papers, els plans i els esque­mes dels seus enginys. “Els pro­to­tips se’ls ima­gi­nava, els feia anar al seu cap, els desen­vo­lu­pava i fun­ci­o­na­ven. Això ja dona una idea del nivell de l’indi­vidu. Tot això té ganxo i és el vernís romàntic i de boge­ria que acom­pa­nya la seva lle­genda”, relata Aloy. Així va ser durant tota la seva car­rera, i així va ima­gi­nar men­tre pas­se­java per un parc de Buda­pest –tot reci­tant el Faust de Goethe– un dels seus pri­mers invents: el motor d’inducció magnètica, basat en el fet que l’elec­tri­ci­tat i el mag­ne­tisme eren dues mani­fes­ta­ci­ons rela­ci­o­na­des de la força elec­tro­magnètica. I ho va dibui­xar al terra amb un bastó. A l’expo­sició es pot interac­tuar amb l’apa­rell, ja que la mos­tra inclou mòduls elec­tro­mecànics per enten­dre la física apli­cada. Molts són repro­duc­ci­ons dels ori­gi­nals, cedits pel Museu Nikola Tesla. “Són el plat fort, peces històriques. Tenen un encant vin­tage i veure’ls aquí és una opor­tu­ni­tat. Volem que els nens vegin què hi ha al dar­rere d’un apa­rell curiós que fa gus­pi­res enor­mes”, comenta.

Tot i ser un accen­tuat hipo­condríac (va estar a punt de morir de còlera) va tenir les for­ces i l’ajut finan­cer per dei­xar Europa i viat­jar a Nova York per ins­tal·lar-s’hi amb 28 anys. Poc abans ja havia tre­ba­llat a París, a la Con­ti­nen­tal Edi­son Com­pany, però va ser als Estats Units on va con­tac­tar amb el famós inven­tor. La relació entre ells no va ser fàcil. Tesla va millo­rar la xarxa d’enllu­me­nat de la ciu­tat, que lla­vors fun­ci­o­nava amb cor­rent con­tinu i amb làmpa­des d’arc vol­taic amb elèctro­des de carbó, també expo­sa­des al Cos­mo­Caixa. Però Edi­son no va com­plir la pro­mesa econòmica de 50.000 dòlars a què s’havia com­promès per la feina, al·legant que l’oferta havia estat “humor esta­tu­ni­denc”. I això que Tesla va arri­bar amb la millor reco­ma­nació pos­si­ble, de Char­les Batc­he­lor, antic empleat, que va asse­gu­rar a Edi­son: “Conec dos grans homes: vostè és un d’ells i l’altre és aquest jove.” Tesla va aca­bar mar­xant i cre­ant la Tesla Elec­tric Light and Manu­fac­tu­ring, un des­as­tre econòmic.

“Real­ment no em pre­o­cupa que altres vul­guin robar les meves idees, el que em pre­o­cupa és que no en tin­guin!” Pot­ser la mala for­tuna acom­pa­nyava el geni serbi, però amb aquesta màxima i la seva gran capa­ci­tat ope­ra­tiva (de jove havia tre­ba­llat de tres del mati­nada a onze de la nit), aviat se cen­tra­ria en el poten­cial del cor­rent altern, en què la inten­si­tat i el vol­tatge varien en funció del temps amb una deter­mi­nada freqüència. Un cor­rent que era més eficaç per a distàncies llar­gues i que va topar amb el cor­rent con­tinu d’Edi­son. El mag­nat George Wes­ting­house va adqui­rir set patents de Tesla i lla­vors es va des­en­ca­de­nar la famosa “guerra dels cor­rents”, que aca­ba­rien gua­nyant per sobre de les males arts d’Edi­son, que es va dedi­car a difon­dre cam­pa­nyes sobre el perill de l’alta tensió del cor­rent altern i les altes pos­si­bi­li­tats d’elec­tro­cució. Aquesta guerra, ben des­crita en el recor­re­gut de la mos­tra, va aca­bar amb l’Expo­sició Uni­ver­sal de Chi­cago del 1893, en què Wes­ting­house va obte­nir els drets de pro­ducció d’ener­gia elèctrica de l’esde­ve­ni­ment. Tesla es va lluir, entre altres coses, amb les làmpa­des fos­fo­res­cents –també expo­sa­des–, pre­cur­so­res dels actu­als llums flu­o­res­cents. Lla­vors, Wes­ting­house Elec­tric va cons­truir un sis­tema de gene­ració de cor­rent altern de dues fases a les cas­ca­des del Niàgara, un altre dels punts d’interès de la mos­tra del Cos­mo­Caixa. No va ser la pri­mera hidroelèctrica de la història (a Europa ja n’hi havia), però sí la pri­mera dels Estats Units, i que pro­dui­ria ener­gia a gran escala. Va fer que el cor­rent anés des d’una cen­tral elèctrica fins a l’inter­rup­tor de casa. “El que més ens ha afec­tat en la nos­tra quo­ti­di­a­ni­tat és el cor­rent altern, que ell va desen­vo­lu­par. Hi va veure el poten­cial. La bom­beta la va inven­tar Edi­son, però tenim llum perquè fem ser­vir el sis­tema de Tesla”, asse­gura Aloy.