TERROR RACIAL

“Lenta i constant és exactament com creix la floridura. Un cop comença ja és massa tard i llavors aquella floridura, negra i lenta, s’apodera de tot.” Aquesta frase posa els pèls de punta quan la deixa anar una mestressa de casa d’un barri acomodat blanc en referència a l’arribada d’una família negra. Estem en els anys cinquanta a Comptom, als afores de Los Angeles, on ens porta la minisèrie Them, una impactant denúncia social del racisme més arrelat en la societat nord-americana, embolcallada d’història de terror. La fórmula no és nova, ja l’hem vist abans en una altra minisèrie, Lovecraft Country, d’HBO, i també a les pel·lícules de Jordan Peele (Get Out, 2017). No obstant això, el que fa realment por d’aquesta trama pertorbadora i sinistra és que està basada en un episodi històric real, conegut com la gran migració. A mitjans del segle XX, més de sis milions d’afroamericans van marxar dels estats dels sud per instal·lar-se en ciutats del nord i de l’oest, buscant feina i fugint de les lleis de discriminació racial conegudes com lleis Jim Crow. El nom de Jim Crow correspon a un personatge fictici d’un espectacle racista del segle XIX, en què un actor blanc es pintava la cara de negre per ridiculitzar els afroamericans que treballaven a les plantacions de cotó. A Them té la seva pròpia i recargolada versió en forma d’un inquietant fantasma que persegueix el pare de la família protagonista. Són els Emory, que en lloc de traslladar-se a un gueto decideixen comprar una casa que els ofereixen a bon preu en una zona residencial blanca, com a conseqüència d’una estratègia urbanística planejada per enriquir els bancs i els polítics corruptes.

Henry Emory és enginyer i ha aconseguit una bona feina en una empresa d’armament, però aviat descobrirà que fins i tot a la moderna Califòrnia, i entre companys en teoria ben educats, el racisme és evident, encara que adopti la forma de condescendència i paternalisme hipòcrita, unes conductes tant o més repugnants que la discriminació directa. La mare, la Lucky, és una dona forta que intenta superar un terrible trauma que s’anirà revelant al llarg de la sèrie. Aquesta tragèdia prèvia que van viure els Emory quan vivien a Carolina del Nord és un dels esquers per mantenir enganxat l’espectador, però els creadors de la sèrie, Lena Waithe i Little Marvin, ha rebut fortes crítiques per la seva extrema violència. Després de veure l’escena sencera, la frase “el gat és al sac” adquireix una connotació esgarrifosa. Els Emory intenten refer la seva vida juntament amb les seves dues filles, unes nenes ben educades i amables, que aviat seran testimoni de la crueltat que les va envoltant i que posa en risc la seva salut física i mental. Maldat en estat pur fora de casa, en la persona de la veïna Betty, que els amargarà la vida tant com pugui per intentar que marxin, amb l’excusa que la presència d’una família negra fa devaluar el preu de les cases de la zona. I maldat també a dins de casa, perquè els murs de la seva llar amaguen un pertorbador misteri, també aterridor. Them és una sèrie dura, amb grans interpretacions i un disseny de producció espectacular, que posa el dit a la nafra del pecat original sobre el qual es van construir els Estats Units: un racisme que com la floridura s’apodera de tot si no se l’atura a temps.