TERROR RACIAL

“Lenta i cons­tant és exac­ta­ment com creix la flo­ri­dura. Un cop comença ja és massa tard i lla­vors aque­lla flo­ri­dura, negra i lenta, s’apo­dera de tot.” Aquesta frase posa els pèls de punta quan la deixa anar una mes­tressa de casa d’un barri aco­mo­dat blanc en referència a l’arri­bada d’una família negra. Estem en els anys cin­quanta a Comp­tom, als afo­res de Los Ange­les, on ens porta la minisèrie Them, una impac­tant denúncia social del racisme més arre­lat en la soci­e­tat nord-ame­ri­cana, embol­ca­llada d’història de ter­ror. La fórmula no és nova, ja l’hem vist abans en una altra minisèrie, Love­craft Country, d’HBO, i també a les pel·lícules de Jor­dan Peele (Get Out, 2017). No obs­tant això, el que fa real­ment por d’aquesta trama per­tor­ba­dora i sinis­tra és que està basada en un epi­sodi històric real, cone­gut com la gran migració. A mit­jans del segle XX, més de sis mili­ons d’afro­a­me­ri­cans van mar­xar dels estats dels sud per ins­tal·lar-se en ciu­tats del nord i de l’oest, bus­cant feina i fugint de les lleis de dis­cri­mi­nació racial cone­gu­des com lleis Jim Crow. El nom de Jim Crow cor­res­pon a un per­so­natge fic­tici d’un espec­ta­cle racista del segle XIX, en què un actor blanc es pin­tava la cara de negre per ridi­cu­lit­zar els afro­a­me­ri­cans que tre­ba­lla­ven a les plan­ta­ci­ons de cotó. A Them té la seva pròpia i recar­go­lada versió en forma d’un inqui­e­tant fan­tasma que per­se­gueix el pare de la família pro­ta­go­nista. Són els Emory, que en lloc de tras­lla­dar-se a un gueto deci­dei­xen com­prar una casa que els ofe­rei­xen a bon preu en una zona resi­den­cial blanca, com a con­seqüència d’una estratègia urbanística pla­ne­jada per enri­quir els bancs i els polítics cor­rup­tes.

Henry Emory és engi­nyer i ha acon­se­guit una bona feina en una empresa d’arma­ment, però aviat des­co­brirà que fins i tot a la moderna Califòrnia, i entre com­panys en teo­ria ben edu­cats, el racisme és evi­dent, encara que adopti la forma de con­des­cendència i pater­na­lisme hipòcrita, unes con­duc­tes tant o més repug­nants que la dis­cri­mi­nació directa. La mare, la Lucky, és una dona forta que intenta superar un ter­ri­ble trauma que s’anirà reve­lant al llarg de la sèrie. Aquesta tragèdia prèvia que van viure els Emory quan vivien a Caro­lina del Nord és un dels esquers per man­te­nir engan­xat l’espec­ta­dor, però els cre­a­dors de la sèrie, Lena Waithe i Little Mar­vin, ha rebut for­tes crítiques per la seva extrema violència. Després de veure l’escena sen­cera, la frase “el gat és al sac” adqui­reix una con­no­tació esgar­ri­fosa. Els Emory inten­ten refer la seva vida jun­ta­ment amb les seves dues filles, unes nenes ben edu­ca­des i ama­bles, que aviat seran tes­ti­moni de la cru­el­tat que les va envol­tant i que posa en risc la seva salut física i men­tal. Mal­dat en estat pur fora de casa, en la per­sona de la veïna Betty, que els amar­garà la vida tant com pugui per inten­tar que mar­xin, amb l’excusa que la presència d’una família negra fa deva­luar el preu de les cases de la zona. I mal­dat també a dins de casa, perquè els murs de la seva llar ama­guen un per­tor­ba­dor mis­teri, també ater­ri­dor. Them és una sèrie dura, amb grans inter­pre­ta­ci­ons i un dis­seny de pro­ducció espec­ta­cu­lar, que posa el dit a la nafra del pecat ori­gi­nal sobre el qual es van cons­truir els Estats Units: un racisme que com la flo­ri­dura s’apo­dera de tot si no se l’atura a temps.