Dos homes i un país

Parlàvem fa uns dies en aquestes mateixes planes de la mancança de llibres sobre música popular en català, sobretot pel que fa a traduccions de títols internacionals, i per compensar una mica aquest dèficit, ara apareix Renegats (Born in the USA), un luxós volum publicat aquí per Llibres del Kultrum, que plasma diverses converses mantingudes per l’expresident nord-americà Barack Obama (Honolulu, Hawaii, 60 anys; en el càrrec del 2009 al 2017) i Bruce Springsteen (Long Branch, Nova Jersey, 72 anys, en actiu des de fa mig segle), un dels últims grans exponents del rock clàssic a l’americana, The Boss per als seus milions de seguidors. El primer destí d’aquestes converses va ser un podcast per a la plataforma Spotify , en què es van recollir totes les gravacions originals. Evidentment, aquest no és un llibre sobre música, o no només sobre música, sinó sobre “somnis, mites, música”, com s’apunta a la mateixa portada d’aquest volum, molt ben il·lustrat amb més de 350 fotografies provinents, en bona part, dels respectius arxius personals dels dos protagonistes. Manuscrits de lletres de cançons de Springsteen i discursos d’Obama, amb les seves anotacions, són altres joies documentals del llibre.

“El primer àlbum que vaig comprar amb els meus propis diners va ser el Talking Book, de Stevie Wonder. M’asseia amb un tocadiscos petit i vell plastificat. Em vaig comprar uns auriculars perquè els meus avis no es queixessin. I cantava totes les cançons de Stevie Wonder durant hores”, explica Obama en un moment de la conversa. I al cap d’una estona, Springsteen rememora com va comprar la seva primera guitarra (“Vaig pintar cases, teulades asfaltades, vaig tallar una mica de gespa, vaig estalviar 18 dòlars i vaig comprar una guitarra a la botiga Western Auto de Freehold, Nova Jersey”), un instrument que per a ell s’acabaria convertint en molt més que una eina de treball: “Quan tinc una guitarra, no tinc la sensació d’agafar res. És com una part del meu cos, saps? És només un apèndix més. Quan me la penjo, em sento en el meu estat natural.” És fàcil imaginar-se’ls parlant en la intimitat d’un estudi de gravació o durant una passejada en Corvette. I sense guió, com remarca Obama a la introducció, en què recorda que es van asseure per primera vegada l’estiu del 2020 per enregistrar aquestes converses. “Tots dos teníem moltes coses al cap, incloses algunes preguntes fonamentals sobre el preocupant tomb que havia fet el nostre país.” Era un dels moments àlgids de la pandèmia i, a més, als Estats Units els carrers s’omplien de ciutadans molt indignats per l’assassinat de George Floyd. “Però a l’inquilí d’aleshores de la Casa Blanca semblava no treure-li gens la son el desig d’unir la gent, sinó que, més aviat, semblava ben capficat en la seva determinació per enderrocar alguns dels valors bàsics i dels fonaments institucionals de la nostra democràcia”, recorda Obama. No esmentarem el seu nom, però ja sabem qui era aquell inquilí.

Per tant, hi ha una part del llibre que té un to de memòries musicals, proper al de la sèrie documental McCartney 3, 2, 1, basada en les llargues converses entre Paul McCartney i Rick Rubin, però òbviament sense els aspectes tècnics que sí que es tracten en aquest últim cas i que segur que Obama ni domina, ni l’interessen. En realitat, per si algú en dubtava, el gran tema del llibre d’Obama i Springsteen és el seu país, els Estats Units, i la “idea d’alinear Amèrica amb els seus ideals”, que el polític dona com a resposta al músic quan aquest li pregunta quines van ser les seves motivacions per presentar-se com a candidat a la presidència. Però potser més que les grans declaracions patriòtiques, el més valuós d’aquestes converses són els moments en què tots dos deixen entreveure detalls de la seva vida personal, com a fills, marits i pares, explicant les singularitats de dues famílies que aspiren a una certa normalitat en entorns gens convencionals. “Vam tenir la sort de trobar dones increïbles, fortes i independents que ens empenyessin, desafiessin i donessin forces, i que alhora ens posessin a ratlla”, afirma Obama per introduir el capítol Un amor sense por, dedicat a les seves dones i als seus fills.

Renegats és un document únic sobre com dos ciutadans nord-americans, que resulta que són unes celebritats universals, miren el seu país i el món amb ulls progressistes i, sense qüestionar del tot el somni americà, conclouen que estan lluny de viure en una societat perfecta i que queda molt per fer. “És curiós, però els teus fills t’obliguen a ser optimista, saps? Ara és el seu món el que els lliurem. No vull conèixer un pare pessimista. Si aquest ets tu, és que ho has fet malament”, afirma Springsteen en la recta final d’una conversa en què tots dos reconeixen que han après coses.