Crítica
TERÀPIES DE GRUP AMB SORPRESES
Seguint política d’autor, Edicions de 1984 ha publicat els últims mesos dues noves obres de l’extraordinari psiquiatra i novel·lista Irvin D. Yalom (Washington, 1931). Es tracta del volum Memòries –del qual parlarem pròximament– i d’El remei Schopenhauer, que en bona traducció de Griselda Garcia ens aproxima una història d’incomprensió d’un personatge central, així com l’últim any del psiquiatra i humanista que dirigeix una teràpia de grup a la qual ha recomanat assistir al primer, que havia estat un pacient que havia fracassat en el tractament individual.
El remei Schopenhauer està datada el 2005. Altres obres a tenir en compte traduïdes per 1984 són El dia que Nietzsche va plorar (1992), El problema de Spinoza (2012), Criatures d’un dia (2015) i el conte escrit amb Robert L. Brent, En el cor de la nit (2011), que és una bona introducció per crear l’efecte addictiu que provoca la prosa de Yalom, un mestre només comparable a la generació de novel·listes jueus americans provinents de l’est europeu: Bellow, Malamud, Roth i Mailer. No sé si la comparació és apropiada parlant del grup de novel·listes més important de la literatura contemporània, però la sensació que he tingut llegint Yalom és la més similar a la dels mestres esmentats. El primer que cal dir és que El remei Schopenhauer és una obra mestra, un exercici d’exploració d’autoanàlisi que té com a protagonista una teràpia de grup, organitzada per un psiquiatra a qui li queda un any de vida després que li hagin diagnosticat un melanoma mortal en una revisió rutinària. Des del començament espectacular amb descripcions per introduir-nos en el rerefons de la situació del metge, la novel·la alterna les sessions amb capítols aplicats a l’obra del filòsof pessimista alemany Arthur Schopenhauer, a qui el pacient díscol, un químic misantrop i marginal, ha dedicat tots els seus esforços per tal de convertir-lo en teràpia filosòfica per a gent necessitada d’ajuda. El problema radicarà quan l’home es trobi a la teràpia una antiga amant a qui va maltractar psicològicament mentre era ajudant de professor de filosofia a la facultat. Com a remei, el terapeuta intentarà conduir les sessions entre les dificultats d’encaix de la parella i les relacions dels altres membres. El que es podria haver convertit en una batalla, el psiquiatra aconsegueix civilitzar-ho seguint les pautes de diàleg, comprensió i cooperació de les teràpies de grup, amb el metge esgotant en les sessions setmanals els seus últims mesos d’existència.
En alguns moments, les reflexions del psiquiatra ens porten al cul-de-sac de “quan el futur ja no existeix”, però les jornades van fent evolucionar uns pacients que, fins i tot, assumeixen el hàndicap de curar la manca d’afectivitat i empatia del seguidor de Schopenhauer. Així, la novel·la és també un desafiament en què el lector es veurà implicat en les obsessions per la fèrtil filosofia alemanya del XIX. Yalom ens porta a l’èxtasi en una novel·la d’època: un gran destil·lat.
