Arts visuals

Articulacions

DESCOBERTA SOBRE SANTES CREUS

Quan aprofundeixes en l’estudi d’una obra com aquesta acostumes a patir ensurts

En la dar­rera edició de Feri­arte (Madrid, 13-21 de novem­bre del 2021), l’anti­quari Cla­vell-Mor­ga­des, amb seu a Bar­ce­lona, va pre­sen­tar un fantàstic retaule d’ini­cis del segle XVI dedi­cat a santa Úrsula. Va ser una de les grans atrac­ci­ons de l’esde­ve­ni­ment. Un ser­vi­dor el conei­xia bé, perquè aquest anti­quari m’havia encar­re­gat un informe per treure l’entre­llat de la peça. El resul­tat va ser força satis­fac­tori, ja que vaig cer­ti­fi­car que l’havia pin­tat Jaume For­ner, un mes­tre actiu a Per­pinyà i Bar­ce­lona entre el 1509 i el 1559, i vaig esbri­nar que l’obra s’havia con­ser­vat temps enrere al mas de la Tallada (la Secuita, Tar­ra­gona), una antiga granja cis­ter­cenca medi­e­val per­ta­nyent al mones­tir de San­tes Creus.

El retaule mos­tra als seus com­par­ti­ments un cicle dedi­cat a santa Úrsula, una santa que era con­si­de­rada una bona advo­cada con­tra la mort sob­tada i els mals de cap, a més de pro­tec­tora de les don­ze­lles i patrona dels fabri­cants de draps. Al com­par­ti­ment prin­ci­pal, Úrsula apa­reix acom­pa­nyada d’un per­so­natge religiós que ves­teix hàbit blanc. Es tracta de la per­sona que va cos­te­jar el retaule i, pels seus indu­ments, sabem que era un monjo cis­ter­cenc.

Tan­ma­teix, quan apro­fun­dei­xes en l’estudi d’una obra com aquesta, acos­tu­mes a patir ensurts. Un cop lliu­rat l’informe a l’anti­quari i un parell de dies abans que s’inau­gurés la fira a Madrid, vaig reo­brir una pista que havia des­car­tat a l’inici de la recerca. Chand­ler R. Post, pro­fes­sor de la Uni­ver­si­tat de Har­vard, en un estudi del 1958 va publi­car una Cru­ci­fixió ales­ho­res con­ser­vada a San­tes Creus i que, clara­ment, era del mateix pin­tor. Vaig escriure al mones­tir i em van dir que, efec­ti­va­ment, la Cru­ci­fixió es con­ser­vava rea­pro­fi­tada en un retaule de cro­no­lo­gia poste­rior i que ara s’estava res­tau­rant al Cen­tre de Res­tau­ració de Béns Mobles de Cata­lu­nya, a Vall­do­reix. Vaig con­tac­tar amb Pep Paret, tècnic del cen­tre, que molt ama­ble­ment em va faci­li­tar mate­rial fotogràfic d’aquesta mis­te­ri­osa Cru­ci­fixió i... bingo! Efec­ti­va­ment, no es trac­tava només del mateix pin­tor, sinó que les carac­terísti­ques tècni­ques i cons­truc­ti­ves per­me­tien con­cloure que era l’única peça que li fal­tava al retaule que, just en aquell moment, es tro­bava car­re­gat en un camió a punt de viat­jar a Madrid.

Tot ple­gat ha ser­vit per recu­pe­rar la memòria d’una obra gai­rebé des­co­ne­guda, inèdita en la his­to­ri­o­gra­fia sobre l’art de l’època del Renai­xe­ment a Cata­lu­nya. Els pocs esments que exis­tien d’aquesta obra la feien ori­ginària del mas de la Tallada, però la recerca ha permès des­co­brir que el seu emplaçament pri­mi­geni era a San­tes Creus, un dels mones­tirs més impor­tants de Cata­lu­nya. En un moment donat, els mon­jos van deci­dir donar al retaule una segona vida tras­lla­dant-lo al mas esmen­tat, però la Cru­ci­fixió es va que­dar al mones­tir, i això ha permès, avui, tan­car el cer­cle i recons­truir-ne la història.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor