Sergi Belbel, 62è Premi Sant Jordi de Novel·la

L’autor, direc­tor i tra­duc­tor tea­tral ter­ras­senc Sergi Bel­bel Cos­lado, s’endú aquest 2021 el Premi Sant Jordi de Novel·la amb Morir-ne dis­set, el seu debut com a novel·lista. Con­vo­cat per Òmnium Cul­tu­ral, l’enti­tat és coe­di­tora del guardó per quart any jun­ta­ment amb Proa. A Morir-ne dis­set, Bel­bel aborda un tema de màxima actu­a­li­tat, com és la llen­gua cata­lana. El pro­ta­go­nista, fill d’una família immi­grant vin­guda del sud d’Espa­nya, neix i creix en una ciu­tat del Vallès Occi­den­tal, en la qual s’inte­gra com el més català dels cata­lans. Des­co­breix una cul­tura i una llen­gua que el fas­ci­nen i l’inqui­ten al mateix temps i, men­tre va rela­tant, amb nostàlgia i humor la seva infan­tesa i joven­tut, es con­fessa autor d’una sèrie d’assas­si­nats come­sos entre el període que va del cop d’estat del 23-F fins als Jocs Olímpics de Bar­ce­lona 92.

Sergi Bel­bel, que ha recor­dat que ell pro­ce­deix del món del tea­tre, ha afir­mat que «tots els autors dramàtics són escrip­tors», i s’ha mos­trat agraït a Òmnium Cul­tu­ral i al jurat per un premi que, segons ha dit, ha estat fruit d’un any molt dur per al món tea­tral a causa de la Covid. «He escrit aquesta novel·la més des de les entra­nyes que des del cap», s’ha sin­ce­rat, i ha avançat que la novel·la «és la petita història d’un nen que neix i creix en una cul­tura que no és la dels seus pares i que acaba esti­mant i s’acaba fent seva amb totes les con­tra­dic­ci­ons del món». «Una cul­tura mil·lenària, pre­ci­osa, viva, mal­grat els intents d’alguns de menys­te­nir-la i anor­rear-la», ha sen­ten­ciat. I ha aca­bat, rema­tant: «Per què escric en català, si no és la meva llen­gua materna? I tu què n’has de fer?”. “Perquè em dona la gana», ha aca­bat, citant Mont­ser­rat Roig. El gua­nya­dor rebrà direc­ta­ment 60.000 euros i, a banda, els diners gene­rats en con­cepte de drets d’autor. D’aquesta manera el Premi Sant Jordi esdevé el guardó més ben dotat de la lite­ra­tura cata­lana.

El 24è Premi Mercè Rodo­reda de Con­tes i Nar­ra­ci­ons és per a Decla­ració d’inven­ci­ons, de Ricard Sunyol Esta­de­lla. «Gràcies a Òmnium i al jurat per pre­miar una obra humorística satírica i molt absurda que car­rega con­tra esta­ments, tin­gla­dos com els d’avui i els matei­xos jurats», ha esgri­mit Sunyol. El Premi Car­les Riba de Poe­sia és per a Antoni Vidal Fer­rando amb Si entra boira no tendré on anar, un diàleg entre pas­sat, pre­sent i futur a par­tir de tot allò que ha anat en con­tra dels ide­als, dels som­nis i dels amors de la vida de l’autor. Capità Lluc, de Car­les Sala, és el 59è Premi Josep M. Folch i Tor­res de Novel·les per a Nois i Noies que con­voca La Galera i la Fun­dació Enci­clopèdia Cata­lana i que està dotat amb 6.000 euros. És una història d’aven­tu­res que, com ha valo­rat el jurat, dona valor a la com­pli­ci­tat entre infants i avis i ima­gina un ter­ri­tori i uns arte­fac­tes que faran somiar als lec­tors. “Gràcies a tota la gent que con­fia en els lec­tors i lec­to­res joves, i en la lite­ra­tura que s’escriu per a ells”, ha expli­cat Sala, que ha indi­cat: “Si volem que la lite­ra­tura cata­lana sigui una llarga vida és impres­cin­di­ble tenir molta cura dels lec­tors més joves”. Enguany el 48è Premi Joa­quim Ruyra de Nar­ra­tiva Juve­nil ha que­dat desert. Així ho ha deci­dit el jurat “atès que cap ori­gi­nal no reu­neix els requi­sits que reclama un dels certàmens més pres­ti­gi­o­sos de la lite­ra­tura juve­nil en català”.