CANELONS, RAÏM I TEATRE DOLÇ
El mèrit de ‘Pecats...’ és aconseguir que el públic se sumi a la poca-soltada de la trama, mòbil en mà. Darrere hi ha enveges, luxúria i mandra calculada dels pecats capitals
‘La millor carta als Reis’ juga a
El text de Javier Daulte és una comèdia sentimental en què tres dones que voregen els 40 anys es reuneixen perquè una d’elles s’ha separat
Els artistes saben quin és el perfil d’espectacle ideal per fer la digestió després d’un àpat de Nadal. Per això proliferen les comèdies i els títols per a tots els públics. Us fem una mostra del que podeu trobar a la cartellera. Compte amb l’abús de torrons!
Autoria i interpretació: Carles Sans
Lloc i dia: Teatre Borràs, 3 de desembre (fins al 16 de gener)PER FI, SOL!
Direcció: Sílvia Munt
Lloc i dia: La Villarroel, 12 de desembre (fins al 9 de gener)LES IRRESPONSABLES
El pla ha de ser perfecte: la Núria ha aconseguit les claus d’una torre de luxe d’uns amics, allunyada del brogit de la ciutat, on consolarà la Lila (que s’acaba de separar de la parella després de passar un sotrac). Elles refermaran la seva amistat. En principi, també hi ha de ser la Vicky, la tercera amiga de l’ànima, però li ha sorgit un imprevist, a de darrera hora, i l’ha substituïda la germana gran de la Lila, la Fabi, que té un cert to malcarat, de no voler-se passar les nits donant voltes al conflicte. Ella és de les que s’hi enfronta i assumeix les conseqüències.El text còmic i costumista de Javier Daulte juga amb la intriga, perquè en aquella casa hi entra un gos de grans dimensions i les espanta. I una d’elles reacciona amb un comportament que pot ser irreversible. Daulte va amagant la trama i entreteixint-la amb subtrames que són sucoses perquè ensenyen la buidor de les tres dones que, aparentment, estan segures d’elles mateixes i mostren satisfacció per la seva etapa vital. En aquest joc de paral·lelismes, per a les dones el gos i les seves parelles, viuen una vida que s’hi emmiralla.
Sílvia Munt planteja la situació sense complicar-se: un espai elegant, una televisió de grans dimensions per emetre alguns fragments musicals (com el Cry Baby, de Janis Joplin) que trenquin la cadència de les paraules, sempre rebatent-se, com un duel, sigui per enrocar-se en posicions numantines, sigui per reconèixer-se dèbils i ensopides en la seva vida. El combinat de desesperació, enveges, ràbies, alcohol, antidepressius i por es converteix en explosiu. I el públic l’aplaudeix i l’escolta i prova d’acaronar els personatges desvalguts, que es mostren, per fi, sense màscares. Sense aconseguir la catarsi de Les noies... sí que es guanya el públic (i no únicament el femení) i s’atreveixen (potser és un pèl agosarat o, com a mínim, allargassat) que els espectadors les aplaudeixin seguint el ritme en una coreografia de deliri final.
Direcció: Raül Garcia
Lloc i dia: Ateneu Popular 9 Barris, 13 de desembre (fins al 23 de gener)SOTRAC
L’espectacle alterna projeccions d’anuncis ficticis, que interpreten els mateixos actors de l’escenari amb una situació de precarietat laboral (com el rider que va portant menjar a domicili i roba que seria més fàcil comprar a la botiga del barri). La música també juga un paper determinant, amb les cançons, (al banjo, per fi s’abandona l’ukelele de les clàssiques cançonetes de circ) que imaginen una situació tràgica però que la viuen amb una comicitat surrealista molt divertida. Els números de circ apareixen destacats i són els que aporten més pes específic a aquesta broma simpàtica i que no desaprofita fer escarni dels hàbits més estúpids com caminar mirant la pantalla del mòbil (i caure de les mil diverses maneres). Potser la pega és que aquesta imatge, com la dels vídeos dels gatets, fa competència amb el número de trapezi i li treu focus, encara que, puntualment en el vídeo també s’hi vagi introduint la imatge de la mateixa trapezistadesenvolupant el número. El trapezi amaga molta potència i, tot i que pugui semblar reiteratiu, si se sap apostar per l’austeritat visual té notables resultats. Un bon exemple és Tour.
En el repartiment, hi destaca la vis còmica de Sarah Anglada, ballarina de la companyia Moñekos (Yi-ha, Amortal combat, We-ding). L’actriu és la que desenvolupa més el seu personatge, de presumida i atrafegada artista, i inclou coreografia amb una notable elasticitat i, fins i tot, alguna acrobàcia, amb l’ajuda dels dos portors del grup (Matias Plaul i Mariano Rocco). El conjunt és uniforme, i es percep una voluntat de jugar al fet teatral, partint dels impulsos dels companys. Hi ha, com sol passar quan un artista de circ entra a fer un personatge, un excés de gesticulació i de paraula, (li falta la contenció que tenen en el seu aparell acrobàtic) però aquest soroll tendirà a reduir-se a mesura que avancin funcions i se sentin més segurs amb la connexió del públic.L’Ateneu Popular ha produït el seu 26è títol, amb la constància de sempre. Ara, beu més de la màgia i l’humor com bona part de la seva carrera (Nu, Invisibles, Garbuix...) Ben diferent de treballs de densitat psicològica com Fins i tot la foscor, Sopa i el que el vent no s’emporta o Soterrani còsmic). Al nou espectacle hi ha algun toc d’extravagància, que el justifica per ser dalt d’un escenari i desplaçar-se de forma diferent a la resta de mortals i, en tot cas, quan vesteixen la normalitat la pinten amb una pàtina de clown exagerat, de iogui, d’antiheroi que ha perdut el nord… El Sotrac ha de servir per sortir del teatre amb les ganes de recuperar l’abraçada, les mirades als ulls i la conversa plàcida. Intent prou lloable dirigit per Raül Garcia.
Companyia: La Trepa
Lloc i dia: Jove Teatre Regina, 15 desembre (fins al 4 de gener)LA MILLOR CARTA ALS REIS
El millor regal és l’inesperat. La carta més valorada és la que arriba a misses dites, feta amb urgència, però amb una sinceritat extrema. És com una abraçada inesperada a la mare, o com un regal que et dona el patge reial quan no li demanes. El patge busca la millor carta, com si fos un rànquing de la millor joguina o el conte més venut. La sorpresa arriba sempre amb el darrer gir.La millor carta (com la crítica que rearma el cor) és aquella que, un cop acabada i rellegint-la se’t dibuixa un petit somriure plaent de sorpresa. Perquè el que hi ha escrit sorprèn i ensenya alguna cosa, fins i tot, al que l’ha escrita. I en posa la rúbrica ben feliç, adonant-se que això significa créixer i fer-se responsable del seu dia a dia. I aquest sí que és el millor regal.
Direcció: Edu Pericas
Lloc i dia: Aquitània, 18 de desembre (fins al 23 de gener)PECATS IMPERDONABLES
El joc teatral funciona i diverteix perquè es pot veure com els mateixos actors es provoquen com si fossin a la sala d’assaig, tensant la situació a un extrem irreal. Riuen obertament i recriminen al tècnic si els ha tallat l’escena massa d’hora (perquè els apaga el focus). S’és políticament incorrecte quan el públic decideix que un personatge sigui sordmut en comptes de suc. O quan els actors interpreten un to de sèrie llatinoamericana (permetent que els tres germans tinguin accents ben diferents: veneçolà, cubà i argentí). És una peripècia per fer divertir i compartir complicitats amb l’espectador quan s’especula que entre els set membres n’hi ha un que va finançar les urnes de l’1-O. Tot és divertidament possible i no s’aturen ni per la coherència ni pel realisme per furgar en l’humor. Tot i així, les regles(mínimes) es mantenen. El codi és diàfan i són les majories del públic les que forcen situacions. Surrealista el moment Fast Forward, jugant a representar la gravació d’una sèrie com aquell invent de sèrie teatral de Dolors de sis capítols.Podria semblar que cada personatge representa un pecat capital. En realitat, en la seva sang, s’hi barregen en diferents proporcions. Els set actors (Francesc Ferrer, Susanna Garachana, Miquel Sitjar, Agnès Busquets, Peter Vives, Jofre Borràs i Eva Barceló) juguen amb la seva pròpia vis còmica. I el públic assisteix a un treball interpretatiu desproporcionat. La sorpresa es manté contínuament per sobre de les subtrames de dones infelices, amants apassionats, actors porno en excedència...
Direcció: Federico Bellone
Lloc i dia: Coliseum, 19 desembre (fins al 23 de gener)EL GUARDAESPALDAS