AMBICIÓ GALÀCTICA

Una evidència de l’última dècada és que, si l’actor britànic Jared Harris surt en una sèrie, segur que val la pena veure-la. El fill del famós Richard Harris ja va destacar en el seu paper de publicista a Mad men el 2012 i des de llavors l’hem pogut veure patint com el científic de Chernobyl, el capità del buc The Terror, portant la corona a The crown i també fent de líder revolucionari als confins del nostre sistema solar a The expanse.

Sembla que té apamada la ciència-ficció i ara torna a la pantalla com a Hari Seldon, un dels protagonistes principals de Fundación, la nova aposta d’Apple TV per convertir-se en una plataforma de prestigi. No s’han estalviat diners en l’adaptació de la saga literària que Isaac Asimov va desenvolupar entre els anys cinquanta i noranta del segle passat, i que està considerada com l’obra mestra de la ciència-ficció.

Es tracta d’un projecte difícil i ambiciós que sempre s’havia considerat impossible d’executar, perquè els llibres d’Asimov tracten sobre idees més que sobre personatges, i a més abracen un gran marge temporal. Finalment, Fundación s’ha convertit en una reinterpretació més que no pas una adaptació estricta, que d’altra banda hauria estat impossible. Per això és recomanable veure la sèrie sense tenir les novel·les al cap i gaudir-la com un meravellós espectacle audiovisual on s’ha tingut molta cura dels detalls, amb un disseny de producció que no té res a envejar a la cinematogràfica Dune.

És cert que en alguns moments pot resultar confosa pels salts temporals que es van fent, per la gran quantitat de personatges que apareixen, per la dificultat d’entendre els lligams entre ells i per la complexitat de l’univers galàctic que ens presenta. Però val la pena ser pacients i tenir en compte que estem davant d’un relat èpic. De fet, els creadors de la sèrie, David S. Goyer i Josh Friedman, han avançat que el seu objectiu és fer 10 temporades. De moment, la primera té vuit capítols i, tot i que en general ha estat ben acollida, falta veure si el públic s’acaba enganxant a una història amb tantes trames i que ha estat definida com una mena de partida d’escacs que transcorre durant mil anys.

La història comença al planeta Trantor, un planeta ciutat que és la capital de l’Imperi forjat després que la humanitat hagi conquerit les estrelles. Hi regna la pau gràcies a la governança de l’emperador Cleon, que ha trobat un sistema per garantir l’estabilitat, evitant guerres successòries a còpia d’anar-se clonant ell mateix. Així, en cada moment, l’Imperi està representat per tres versions de Cleon en tres edats diferents, sempre acompanyats del mateix androide servent. S’anomenen entre ells germans: el germà Alba és el més jove; el germà Dia és el mitjà, que en definitiva ostenta més poder, i el germà Ocàs és el més vell. Quan arriba el moment, el germà Ocàs se sacrifica perquè pugui néixer un nou nadó clonat.

Després de 400 anys d’estabilitat, però, el regnat dels Cleon es veu amenaçat quan un matemàtic, el Hari Seldon interpretat per Jared Harris, preveu que les revoltes posaran fi a l’Imperi. Seldon ha desenvolupat una disciplina anomenada psicohistòria, a partir de la qual és possible predir com s’aniran comportant les masses de persones al llarg del temps. Segons aquestes previsions, després de la caiguda de l’Imperi, hi haurà 30.000 anys de foscor i barbàrie. Per això Seldon proposa crear una Fundació que s’encarregui d’aplegar tot el coneixement humà, de manera que la civilització es pugui refer en només 1.000 anys. Aquestes idees estan considerades com una heretgia pels Cleon, que finalment decideixen exiliar Seldon i els seus seguidors al planeta Terminus, un planeta hostil on, malgrat tots els entrebancs, intentaran posar en marxa la Fundació.