TERÀPIA PERILLOSA

El pre­ce­dent de la col·labo­ració entre Nicole Kid­man i el pro­duc­tor David E. Kelley a l’addic­tiva Big Little Lies va posar el llistó molt alt, i els fans que espe­ra­ven un pro­ducte sem­blant amb Nine Per­fect Stran­gers segu­ra­ment s’han endut una decepció. Aquesta nova minisèrie de vuit capítols pro­ta­go­nit­zada per l’actriu aus­tra­li­ana està basada en el best-seller amb el mateix títol de l’escrip­tora Liane Mori­arty (que també va escriure Big Little Lies). Explica l’experiència de nou cli­ents que han estat con­vi­dats a un exclu­siu cen­tre de repòs i benes­tar ano­me­nat Tran­qui­llum House. Allà des­co­brei­xen que les teràpies a les quals són sot­me­sos són molt dife­rents de les que espe­ra­ven.

La sèrie té una mica d’intriga i molt de melo­drama, però a diferència del que pas­sava a Big Little Lies, no resulta gaire creïble. A més, Nicole Kid­man no està en un dels seus millors moments inter­pre­ta­tius; o pot­ser és l’excés de retocs estètics, que fan que en oca­si­ons s’apropi al ridícul. El fet que imiti l’accent rus tam­poc hi ajuda. Kid­man hi inter­preta la Masha, la mis­te­ri­osa res­pon­sa­ble del cen­tre, una dona amb un pas­sat com­pli­cat com a exe­cu­tiva inter­na­ci­o­nal que ha deci­dit fer un tomb a la seva vida i crear el luxós cen­tre de teràpies de benes­tar per aju­dar els seus hos­tes a superar l’estrès amb mit­jans poc con­ven­ci­o­nals, com ara l’ús de la hip­nosi i de substàncies al·lucinògenes.

Els hos­tes, els des­co­ne­guts del títol, tenen en comú el fet que no se sen­ten bé amb les seves pròpies vides. D’una banda, hi ha els tres mem­bres de la família Mar­coni, els pares i una filla, que no han pogut superar el suïcidi d’un fami­liar. El pare, inter­pre­tat magis­tral­ment per Mic­hael Shan­non, és qui més creu que l’estada a Tra­qui­llum els pot aju­dar. La resta dels hos­tes són la Jes­sica i en Ben, una pare­lla de joves mili­o­na­ris que han vist com els diners no poden solu­ci­o­nar els alts i bai­xos de la seva relació; la mes­tressa de casa Car­mel, trau­ma­tit­zada per la infi­de­li­tat i el divorci del seu marit; en Lars, peri­o­dista, i únic entre els con­vi­dats que sos­pita que Tran­qui­llum no és aigua clara; la Fran­ces, una escrip­tora d’èxit amb pro­ble­mes d’auto­es­tima i una vida força des­ma­ne­gada, i final­ment en Tony, una antiga estre­lla de fut­bol ame­ricà que ho va per­dre tot en lesi­o­nar-se i que amb els anys s’ha tor­nat una per­sona amb un caràcter més aviat cínic. Pre­ci­sa­ment la relació que es va esta­blint entre la Fran­ces, inter­pre­tada per la diver­tidíssima Melissa McCarthy, i en Tony, a qui dona vida el genial Bobby Cana­vale, és un dels motius pels quals val la pena veure la sèrie. A mesura que avan­cen els capítols, s’ani­ran des­co­brint dife­rents aspec­tes de la per­so­na­li­tat no només dels hos­tes, sinó també de la Masha i els seus aju­dants del cen­tre, que fun­ci­ona gai­rebé com si fos una secta. També s’esta­bli­ran curi­o­sos llaços entre ells, de vega­des ali­an­ces, de vega­des riva­li­tats, men­tre com­par­tei­xen experiències i records traumàtics que els han mar­cat la vida. I men­tre les con­fidències van aflo­rant, l’experiència de relax, benes­tar i reno­vació vital que havien promès als hos­tes es va trans­for­mant en una mena de mal­son. De fet, arriba un punt en què els con­vi­dats, que han hagut d’entre­gar els seus mòbils en arri­bar al cen­tre, es veuen com­ple­ta­ment aïllats i comen­cen a sos­pi­tar que pot­ser cor­ren perill.