El dolor de Frida Kahlo

El dolor de Kahlo també sacsejava el seu cor. En alguna ocasió va admetre que havia tingut dos accidents durant la seva vida: el del tramvia i el de Diego Rivera. La relació amb l’artista mexicà va ser tan productiva des d’un punt de vista artístic com destructiva a títol personal, amb contínues ruptures i reconciliacions, infidelitats per tots dos costats i, per damunt de tot, amb una empremta tan dolorosa a títol personal com creativa en l’àmbit artístic. Frida també va patir alguns avortaments. Quan es recuperava d’un d’aquests va pintar el quadre Aborto en Detroit, inspirat en els retaules de l’art popular mexicà. Es tractava, en paraules de la seva parella, Diego Rivera, d’una pintura que “exaltava la qualitat femenina de la veritat, la realitat, la crueltat i la pena. Mai abans una dona havia plasmat una turmentada poesia com aquella al damunt d’una tela com va fer-ho Frida en aquella època a Detroit”.

La lectura de l’Ideal

Traslladar la complexitat de Frida Kahlo a través d’un muntatge audiovisual, sense cap de les 150 obres que va crear, no sembla una tasca gens senzilla. Encara més tenint en compte que, des de fa anys, s’ha convertit en una artista de culte, amb un munt de seguidors. Els llibres editats, les exposicions programades i les pàgines virtuals que se li dediquen posen de manifest, prou bé, la passió que desperta l’artista mexicana. Però el Centre d’Arts Digitals Ideal, que fa poc ens convidava a submergir-nos en el món de Gustav Klimt, va assumir el repte. El seu director, Jordi Sellas, ho resumeix prou bé: “Ens hem centrat en ella per gestar una biografia immersiva, per fer un pas més en els nous llenguatges immersius.” A través d’un munt de recursos, tan originals com sorprenents, el visitant se submergeix de ple en el món de Frida Kahlo: la seva iconografia, els seus temes, la seva personalitat, les contradiccions polítiques i els esdeveniments que la van convertir en una artista excepcional i un mite del segle XX. Un viatge, en definitiva, que no deixa indiferent.

Només d’entrar, el visitant es troba amb un altar mexicà, un escenari ben típic de la religiositat llatinoamericana. En aquest cas, però, la figura idolatrada no és una Verge, sinó Frida Kahlo, talment com si ens aparegués convertida en Tlazolteotl, la deessa tant de la impuresa com de la puresa. Tot seguit, un llarg passadís amb plafons il·luminats ens introdueix en les principals etapes de la vida de l’artista mexicana. Es tracta d’un recurs clàssic, però efectiu, i que ens ajuda a penetrar a la resta de sales amb una bona dosi de coneixements sobre la vida de l’artista. La infantesa, l’adolescència, les passions, la maternitat... A l’artista mexicana li agradava dir que havia nascut amb els vents de la revolució mexicana; i fins i tot falsejava la data del seu naixement per encaixar les peces. En realitat, tal com se’ns explica, “no va néixer amb la revolució”, però “la revolució sí que va arribar amb ella”.

Una de les instal·lacions més impactants que podem trobar a l’exposició és L’instant, obra de l’estudi Nueveojos. A través d’un holograma, una Khalo de porcellana és travessada per una barra de ferro i esmicolada en milers de bocins irreconeixibles. Es tracta d’un prodigi tecnològic que els seus inventors han batejat com a Multilayer i que han creat a partir de cinc pantalles transparents superposades que aconsegueixen donar l’efecte de volum. Més enllà de l’espectacularitat del recurs, la sensació que deixa és aclaparadora. La fragilitat de Frida Kahlo, posada a prova aquell fatídic 17 de setembre del 1925, esdevé un símbol de la fragilitat humana, sotmesa a l’atzar, incontrolable i capaç de canviar el futur amb una decisió, una fatalitat. Al costat d’aquesta creació, ArtBreeder ens ofereix, a través d’un logaritme d’intel·ligència artificial, un mapatge que es projecta en un llit en vertical en el qual pot veure’s la jove artista convalescent, amb alguns dels elements més característics de la seva pintura. El llit esdevé espai de patiment, de martiri; però també de creació, de superació, amb la natura disposada a envair-ho tot.

A les dues sales següents ens apropem als símbols característics de l’obra de Kahlo. Les calaveres, la tradició mexicana, les fruites i els animals i, òbviament, els llits d’hospital es barregen en una instal·lació sensorial i interactiva que ha creat Play a Bit. La sala següent està dedicada a l’autoretrat, un dels recursos preferits de l’autora. Els visitants tenen l’oportunitat de pintar el seu propi retrat i, a través de la intel·ligència artificial, poden experimentar com la seva obra es reprodueix a les parets de la Rosita, la sala a la qual Frida duia els seus alumnes a decorar les parets del local. En aquest cas, el recurs ha estat ideat per Broomx, una empresa amb una llarga trajectòria d’experiències immersives.

L’epicentre del muntatge és la gran sala immersiva del centre, en la qual es reviuen alguns episodis de la vida de Kahlo. L’espectador no hi trobarà quatres, però sí un munt de documents. Una autèntica feinada. L’estudi Martes ha rastrejat una trentena d’arxius; i, allò que és més important, ha sabut seleccionar el material amb cura. La banda sonora és de Raffel Plana. En aquest muntatge audiovisual, de 30 minuts, se’ns evoquen diferents moments o aspectes que van condicionar la vida de Frida Kahlo: la maternitat frustrada; les contradiccions ideològiques, amb la devoció comunista al costat del flirteig amb la burgesia americana, i els seus viatges, com ara el que va fer a París el 1939. A la capital francesa, que estava a punt de convertir-se en una víctima més del feixisme, l’artista mexicana va contactar amb els surrealistes. Un d’aquests era Salvador Dalí, el següent objectiu de l’Ideal. El setembre de l’any vinent s’estrenarà un muntatge que tindrà la col·laboració de la Fundació Gala-Dalí i que es podrà veure a d’altres ciutats del món.

A la sala 6 se’ns ajuda a entendre com l’artista mexicana s’ha convertit en una icona pop. Podem veure-hi alguns vestits tradicionals mexicans que han estat recreats per Cooperativa del Tejido Tradicional Renacer 8.2. I entendre, a partir d’aquests, com Frida Kahlo s’ha convertit en una icona de la moda. També podem trobar-hi la famosa Barbie dedicada a l’artista mexicana, un símbol del consumisme i que reflecteix perfectament fins a quin punt ha transcendit fronteres i ha acabat esdevenint un símbol global.

Just al final del recorregut, encara ens espera una proposta sorprenent, Cadavre exquis. Una experiència de realitat virtual de 360 graus en la qual el visitant desconnecta definitivament del tot del món real i, instal·lat en el llit de Frida Kahlo, s’introdueix durant 9 minuts en el seu món. El viatge s’inicia a la seva habitació, envoltat de quadres i llibres. Però, de cop i volta, el llit s’enlaira, surt del jardí de la Casa Azul i comença un vol a través de l’univers inimitable de Kahlo mentre escoltem la coneguda cançó de La llorona, que va popularitzar Chavela Vargas, una altra mexicana universal. L’experiència és extremadament intensa, un devessall d’emocions i sensacions que ens ajuda a entendre el món de l’artista i, per què no ho hem de dir, el dolor, un company indefugible de la condició humana. Per acabar, el visitant pot gaudir del fotomaton amb intel·ligència artificial creat per Sergio Albiac.

El muntatge de Frida Kahlo, que es podrà veure fins al mes d’abril, és una proposta indefugible, tant per als devots de l’artista com aquells que, a través seu, volen experimentar en el món de les sensacions humanes. Després, cedirà el relleu a una de les propostes més ambicioses que assumirà l’Ideal: una exposició sobre el Dalí cibernètic, feta en col·laboració amb la Fundació Gala-Salvador Dalí. El director de l’Ideal, Jordi Sellas, explica: “Si el muntatge de Frida Kahlo es passejarà durant tres anys per Bèlgica, el Regne Unit, Mèxic, Xile i Colòmbia, en el cas de Dalí volem que ho faci per tot el món.” I hi afegeix: “Serà una experiència que canviarà el concepte de la immersió i l’estructura de l’Ideal. Necessitem molts mesos per provar-ho.”