El 2021 vist a través de les llistes

Les llistes dels millors discos de l’any són una tradició de les revistes musicals que s’ha mantingut i potenciat en la nova era digital, fins i tot a pesar de la teòrica devaluació del concepte de disc com a obra única, compacta i homogènia, ara que creix la tendència a llançar cançons aïllades a través de les plataformes. Les llistes, per tant, mantenen el seu atractiu i per a algunes publicacions són encara un dels grans recursos per atreure l’atenció dels lectors, cada vegada més dispersa.

En aquest context, ja és tot un clàssic la llista de la revista Enderrock, publicada en el seu número de gener i elaborada per un bon grapat de crítics, de la mateixa revista i d’altres mitjans. Aquesta llista de 100 discos és una de les potes dels Premis Enderrock, que es lliuraran a l’Auditori de Girona el dijous 3 de març, si la pandèmia ho permet. L’altra pota d’aquests guardons és la votació popular, que ja s’ha activat a través de www.enderrock.cat . La primera volta està oberta fins al 24 de gener.

Tornant, però, a la votació de la crítica, els guanyadors d’aquest any han estat els empordanesos La Ludwig Band, amb el seu segon disc, La mateixa sort (The Indian Runners), publicat pocs mesos després del seu esplèndid debut amb Al límit de la tonalitat. A Enderrock troben referents com ara Bob Dylan i The Band, Pau Riba, Sisa i Manel per al seu “folk-rock de veus arrossegades i imatges oníriques”. La Ludwig Band també ha encapçalat la llista del millor disc gironí de l’any, impulsada per l’edició gironina d’El Punt Avui i l’empresa Alter Sinergies.

La llista d’Enderrock continua en ordre decreixent amb el segon disc de Maria Arnal i Marcel Bagés, Clamor (Fina Estampa), considerat també el millor disc de folk; Llepolies (Zoo Records), del grup valencià Zoo, triat com a millor artista de l’any; Hardcore from the Heart, de la vigatana Joana Serrat, millor disc en llengua no catalana; A tope amb la vida, dels també osonencs Oques Grasses, millor disc de pop-rock; Llunes de Plutó (RGB Suports), de Caïm Riba, millor disc de cançó d’autor; Animalari urbà (Luup Records), dels mataronins The Tyets en col·laboració amb altres artistes dels Països Catalans, que rebrà el Premi Enderrock al millor disc de música familiar; Extraño Weys (Say It Loud Records), de Rodrigo Laviña y su Combo, millor disc de músiques urbanes; Continent i contingut (Hidden Track Records), de Maria Hein, millor disc revelació, i Fiat Lux, el primer àlbum del duet vocal Tarta Relena, que tanca el rànquing dels deu primers discos més votats per la crítica. Després, la llista continua amb noms com ara Clara Peya, Ferran Palau, Mazoni, Roger Mas, Joan Dausà, Stay Homas, El Petit de Cal Eril, els valencians La Fúmiga, Love of Lesbian i Marina Rossell, que ocupa la 20a posició amb 300 crits (Satélite K) i també la portada de la revista. En definitiva, la llista d’Enderrock és un dels millors indicadors de la bona salut del panorama musical català, si més no pel que fa a talent i potencial creatiu. Una altra cosa és que com han sobreviscut bona part d’aquests artistes a un any no tan dur com el 2020 per a la música en directe, però encara molt lluny de la normalitat.

És ben sabut que la premsa musical d’àmbit estatal ha tingut sempre la seva capital a Barcelona, on s’han concentrat gairebé totes les capçaleres importants. És el cas, per exemple, de la gratuïta i referencial Mondo Sonoro, que justament ha tornat a editar-se en paper amb motiu del número de gener i les seves llistes del millor del 2021. En el seu cas, la llista dels millors discos en l’àmbit estatal està encapçalada per Zahara i el seu Puta, i a continuació venen C. Tangana, amb el seu omnipresent El Madrileño; el Clamor d’Arnal i Bagés, i Tiene que haber algo más, el disc d’Alizzz, el productor de Castelldefels que ha estat en bona part responsable de l’èxit de C. Tangana. A la llista de Mondo Sonoro, també hi ha els barcelonins Medalla (5è), la gramenenca Queralt Lahoz (6a) i Ferran Palau (8è), mentre que en la llista elaborada només per a Catalunya el número 1 és per a Joan Colomo i el seu Disc trist (BCore), seguit de Clara Peya, Lildami, Marialluïsa i Tarta Relena. I només un apunt de la llista internacional: el número 1 és per a Sometimes I Might Be Introvert, de la rapera britaniconigeriana Little Simz.

També des de Barcelona, Ruta 66 –que al febrer arribarà al seu número 400– ha decidit que el millor disc estatal del 2021 és el de Joana Serrat, seguida de Capsula, Derby Motoreta’s Burrito Kachimba, Los Fusiles i Manu Gastado. Serrat també ocupa el segon lloc en l’apartat de millor concert estatal, després d’Óscar Avendaño & Reposado. Com a millor iniciativa musical del 2021, Ruta 66 ha triat l’exposició fotogràfica Rock Viu, el gran comiat de l’enyorat Xavier Mercadé. I la seva aposta internacional és Comfort to Me, dels australians Amyl & The Sniffers.

I acabem el repàs per les llistes amb l’actualment digital Rockdelux, que situa Clamor de Maria Arnal i Marcel Bagés com a millor disc estatal del 2021, al davant de C. Tangana i de tot un clàssic tan en forma com Kiko Veneno, amb el seu Hambre. Altres artistes catalans de la llista són Tarta Relena (5è) i Ferran Palau (7è). I Hey What de Low domina el pòdium internacional.