MEMÒRIA UNIVERSITÀRIA

“Al bar de la Universitat, per on s’arribava després de travessar el pati de lletres, hi vaig fer mitja vida. No hi havia vinyes roges, d’un roig madur, ni un xiprer que somniava. Ni res es desfeia, a ponent, en suc de taronja. Només hi havia parets d’un color groc dubtós, una llum color cendra que s’escolava per unes finestres brutíssimes i unes taules que pudien de tanta suor acumulada.” La cita anterior correspon al llibre de Montserrat Roig Digues que m’estimes encara que sigui mentida i també pot trobar-se al recull Mons secrets. L’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona en la literatura. La selecció, que ha anat a càrrec de Joan Santanach i Noemí Montetes-Mairal, professors dels departaments de filologia catalana i hispànica respectivament, inclou 69 fragments d’alumnes ben coneguts, com ara Joan Maragall, Josep Carner o la mateixa Montserrat Roig, entre d’altres; però també de professors com Ferran Soldevila o Maria Àngels Anglada

El criteri que han adoptat els editors, més que no pas l’exhaustivitat, altrament inabastable, ha estat recollir mencions curtes, amb la qual cosa el resultat final és un llibre àgil, de lectura agradable. També és un llibre divers; i això no només per l’ampli ventall d’escriptors que podem trobar-hi, sinó també pel format en què han deixat el seu record i que va des de la novel·la o la poesia fins al dietari o la crònica periodística. Alguns textos fan referència a l’edifici; d’altres, a l’experiència docent, i també a les vivències associades a l’espai. El llibre també és un quadre il·lustratiu dels canvis que ha viscut la Universitat en els seus 150 anys d’història. Hom pot trobar-hi retratada aquella institució centralitzada i pedagògicament nefasta dels inicis fins als anys transformadors i convulsos de la República; o aquells en què es va convertir en un dels puntals de l’oposició al franquisme. En general, es tracta d’un calidoscopi divers de veus que han deixat un rastre de memòria universitària.