UN RETAULE I LA PESTA

A Badalona, a la serralada de Marina, es troba un dels enclavaments patrimonials més rellevants del municipi, el monestir de Sant Jeroni de la Murtra. El 1490 un brot de pesta va afectar la pau i la tranquil·litat d’aquesta insigne casa religiosa, i la malura va endur-se la vida de set persones. De resultes de tot plegat, entre el 1491 i 1494 els frares van erigir una capella i un retaule dedicats a Sant Sebastià, ja fos en mostra d’agraïment al sant per haver evitat mals majors –se’l considerava un protector antipestífer molt solvent–, o bé com a mesura preventiva de cara al futur. La capella va desaparèixer amb el pas dels segles, però del retaule pintat sobre fusta, d’estil gòtic, ens n’han pervingut dues parts. Una és la predel·la, el fris baix que recorria la part baixa de l’obra, en què van representar-se diversos sants, conservada des dels anys seixanta del segle XX al Museu de Badalona; l’altra és el carrer principal, que mostra la imatge del sant patró a l’espai principal i, just a sobre, el Calvari. Aquest segon fragment del retaule només es coneixia per fotografies antigues, ja que es conservava en mans particulars.

Sortosament, el març del 2019 Sant Sebastià va protagonitzar una aparició miraculosa a la fira d’antiquaris de Barcelona (FAMA), ja que un dels expositors que hi participaven, l’antiquari Pedro Pasquin, portava per vendre aquest carrer principal del retaule de la Murtra. Les institucions va posar en marxa la seva maquinària i, malgrat alguns entrebancs administratius que han dilatat la compra, l’obra avui ja es troba al Museu de Badalona, al costat de l’altre fragment conegut del retaule. Mireu com és la cosa que, un retaule pintat en temps de pesta, ha ingressat al museu en temps de pesta.

En el segle XV es documenten diferents brots pestífers a Catalunya, alguns dels quals força generalitzats. En el cas de la ciutat de Barcelona, tenim dades concretes sobre aquest brot del 1490, en què sabem que van morir 3.755 persones en menys d’un any. Com ens recorda l’amic Toni Conejo , la documentació municipal recull que “les pestilències e morteldats vinguen per los pecats comesos” i, per aquesta raó, el consell de la ciutat va fer una crida “per tolre molts pecats e desordres que·s fan en la ciutat”. En paral·lel, a Tortosa, es registren diverses referències sobre la reparació de forats a les muralles de la ciutat per evitar que hi entressin els empestats. Igual que ara, en aquell temps, si s’havia estat en contacte amb llocs infectats, o s’havia estat malalt, era obligatori fer quarantena abans d’entrar en qualsevol poble o ciutat, i la durada d’aquesta quarantena variava en funció dels llocs. El 1490, les ordinacions de Manresa exigien deu dies, però el 1494, a Tarragona i Vic, se’n demanaven trenta. Ningú se n’escapava. Conclusió: Djokovic també ho hauria passat malament a l’edat mitjana.