LA MÀGIA ÉS A LES IMATGES

Netflix s’ha anotat un nou èxit amb la sèrie Arcane, una història basada en l’univers del videojoc League of legends que alguns crítics ja han considerat una obra mestra d’animació. Ha aconseguit atrapar no només fans d’aquest famós joc en línia –que té més de 100 milions de jugadors registrats arreu del planeta–, sinó també espectadors que mai de la vida hi han jugat, però ara han quedat enganxats a la seva potència visual.

La trama no és que sigui gaire extraordinària, però una estètica de còmic molt aconseguida dona lloc a imatges realment captivadores. Al darrere hi ha l’empresa nord-americana desenvolupadora del joc original, Riot Games, i la companyia francesa d’animació Fortiche, que ja s’havia encarregat de diverses de les seves cinemàtiques.

League of legends –LOL– es va estrenar el 2006, es va actualitzant constantment i té tornejos internacionals amb unes audiències milionàries a les xarxes socials. Era d’esperar que també tindria bons resultats com a sèrie, però és que, a més, del favor del públic, també s’ha guanyat el de la crítica especialitzada. Li lloen sobretot la caracterització dels personatges (per fi una sèrie de dibuixos en què els protagonistes humans no semblen tots iguals!) i el fet de combinar les imatges per computadora (les d’estil Pixar, per dir-ho d’alguna manera) amb l’animació tradicional. D’aquesta manera s’aconsegueix molt de detall i realisme, però sense oblidar que es tracta d’un producte de fantasia.

La trama transcorre a la ciutat de Piltover i el seu suburbi marginal, Zaun. Allà viuen dues germanes, Vi i Powder, que segueixen camins diferents després de perdre la seva família. També són protagonistes Jayce i Viktor, dos estudiants d’una institució de la part rica anomenada Acadèmia. Treballen plegats en el desenvolupament d’una nova energia que combina tecnologia i màgia, anomenada Hextech, el control de la qual farà augmentar la tensió entre Piltover i Zaun. Als suburbis, a més, es va estenent el domini d’un malvat anomenat Silco, la màxima expressió de com poden arribar a ser de complicades les relacions familiars. No és el seu cas, perquè Silco de moment no ha aparegut a LOL, però amb la resta de personatges els seguidors del joc han agraït poder descobrir a la sèrie els seus respectius antecedents, la manera com s’ha anat definint el seu caràcter. De fet, gràcies a la sèrie és possible aprofundir en tots aquests lligams familiars i d’amistat. Per a qui no sigui fan del joc, també val la pena veure-la, ni que sigui pel seu espectacular disseny. La direcció artística és espectacular, amb clares referències a l’època victoriana anglesa i també a l’art-déco en el cas de les escenes que passen a Piltover. I més ambientació steampunk, d’art nouveau i estètica urbana en el cas de Zaun. I tot plegat amb una banda sonora de molta qualitat i amb una cançó del grup Imagine Dragons als títols de crèdit.