Barcelona s’il·lumina de nou

L’ORIGEN, A CIUTAT VELLA

El Festival, que fins al 2017 es va desenvolupar a Ciutat Vella, ha progressat molt. El 2020 se’n va dur a terme l’edició més important, amb 57 espais i 200.000 visitants. En la versió reduïda i més íntima de fa prop de tres mesos, van ser 31 instal·lacions artístiques, amb la participació de 14 artistes i 16 escoles d’art, disseny, il·luminació i arquitectura de la ciutat, de les quals CARAB, de l’Escola Superior d’Art Dramàtic de l’Institut de Teatre, i Ombres que són llum de l’Escola Massana, van ser les millors propostes, segons un jurat expert que té en compte diversos criteris: identitat, transformació, originalitat, llenguatge, interacció amb el públic, optimització de recursos i eficiència energètica.

Les setze escoles, AL PARC

En aquesta edició, les 13 instal·lacions de 15 artistes (un més que al novembre) i les 16 escoles de Barcelona (29 espais en total més els 7 de l’Off Llum) no només es podran veure als carrers del Poblenou, ja que també hi haurà presència en altres punts del districte de Sant Martí. No es repetirà escenari a la platja de la Mar Bella. El parc del Centre del Poblenou tornarà a reunir totes les propostes de les escoles participants, que formaran un autèntic museu d’escultures lumíniques durant tres dies. Tot un espai d’experimentació on col·laboren programadors, artistes i creadors. Per les edicions anteriors del festival van passar creadors clau com Rafael Lozano-Hemmer, United Visual Artists, Luke Jerram, Julio LeParc i Daniel Canogar, i també milers d’estudiants de les escoles de Barcelona, que han pres els carrers per reinterpretar la ciutat, de vegades de forma antidisciplinària, i especular amb el seu model de futur.

El comissariat d’aquesta onzena edició repeteix respecte a l’anterior i torna a estar integrat per Maria Güell Ordis, dissenyadora d’il·luminació, fundadora de l’estudi La Invisible i professora a l’Escola de disseny Elisava de Barcelona; José Luis de Vicente, investigador cultural, comissari d’exposicions especialitzat en cultura, tecnologia i innovació i comissari del Sónar +D, i Oriol Pastor, fundador del Festival MIRA i docent universitari de gestió d’esdeveniments, planificació i pensament estratègic en l’àmbit cultural i assessorament d’institucions públiques.

AMB SEGELL PROPI

“Aquest festival té molta personalitat i qualitat artística. No va darrere les tendències d’altres festivals. No contractem peces, ni som una franquícia, ni repliquem altres festivals com el de Lió. Ens esforcem per tenir identitat pròpia, amb els artistes d’aquí i artistes internacionals interessants”, diu Maria Güell Ordis sobre la projecció internacional del Llum BCN. “Hi haurà molta varietat de disciplines i procedències, que treballen la llum com a llenguatge, com a material, a través de la fotografia i l’art escènic, i que aportaran molta riquesa a les propostes”, afegeix Güell, que recorda, entre altres activitats d’interès, la inauguració de divendres a les 17.30 hores i el fòrum de dissabte amb els artistes, tots dos al Museu del Disseny, o l’entrega dels premis i diplomes a les escoles, que es farà diumenge. “Crec que vindrà més gent de Barcelona que de fora. El públic més internacional que tenim és gent més especialitzada”, opina la comissària.

La programació enguany, amb artistes com Cabosanroque, Toni Arola, Mariona Benedito + Cube.bz i Jordi Canudas, tindrà un to clarament autòcton. També destaca la presència internacional de Trevor Paglen, amb una obra que planteja els perills de la intel·ligència artificial en les eines de reconeixement d’imatge, de Tundra i d’Ulf Langheinrich. Aquest darrer presenta OSC-B en un estany. “És una peça amb una pantalla, molt relacionada amb l’entorn. Els continguts que es generen estan pensats i desdoblats en els reflexos de l’aigua. Serres, de Cabosanroque, és una muntanya viva, amb so i llum, que és mou i que estarà instal·lada al bosc de Can Framis. Està construïda amb la morfologia de l’entorn. Aquesta dues són les que tenen més contacte amb la natura”, explica Maria Güell Ordis. “Limbo, d’Antoni Arola, et posa dins l’escenari, amb un moviment mecànic que tenen les peces. Tu formes part d’aquesta escenografia”, diu.

EXPOSICIÓ PERMANENT

A més, per primera vegada en la història del festival hi haurà una obra que no serà efímera. Data Heartbreak, de Domestic Data Streamers, una exploració sobre les fake news, l’apatia i la importància de les dades, estarà instal·lada permanentment a la sala A del Museu del Disseny durant tot el mes de febrer. “Fa temps que volíem allargar alguna peça en el temps. És una peça que reflecteix una mica la quantitat de missatges actuals que rebem –aquesta sobredosi– i la incapacitat per rebre’ls, seleccionar-los i interpretar-los”, subratlla Güell. “La llum és un llenguatge, i com a tal ha de comunicar alguna cosa, també sobre temes que estem vivint”, recorda. De fet, a Dialogar, es representen “dues llengües de deu metres que s’encenen amb diferents intensitats a partir del so que recullen”. “Parla sobre la monumentalitat, la necessitat de parlar, i és una obra interactiva. Té dos micròfons i la gent els podrà agafar i parlar. Representa de forma lumínica aquesta necessitat de dialogar i les diverses maneres de fer-ho”, diu. Una activitat més necessària que mai, en plena escalada bèl·lica a Ucraïna.

“Al festival es troben experiències i és una manera d’enfrontar-se a l’art d’una forma molt inclusiva, i en un entorn conegut, no en un museu. És una transmissió directe de l’art. Passes a formar-ne part i a connectar-hi. Entendre les peces, formar-ne part, experimentar-les i viure-les és un dels grans èxits d’aquest festival”, conclou Güell. Enguany també tornarà l’Off Llum BCN, un circuit local i experimental de set instal·lacions lumíniques de petit i mitjà format alternatiu, ideat, organitzat i gestionat per Poblenou Urban District.