La història dels invents

La reconstrucció de la història de la humanitat es pot fer a través de diversos fils conductors, des de l’evolució de la forma de pensar fins a la vida política o els canvis socials i econòmics. Un d’aquests pot ser, perfectament, el progrés material, la capacitat per transformar la vida quotidiana a través dels anomenats invents. De llibres n’hi ha un munt, ja siguin destinats a un públic adult o infantil, centrats en els creadors o en les innovacions i la petjada que han deixat en l’actualitat. D’entre els que es poden trobar a les llibreries, destaquem dos llibres apareguts recentment, tots dos en català i signats per dos autors amb una llarga trajectòria en el món de la divulgació científica.

El primer no només està escrit en català, sinó que també se centra en els invents catalans, com ens revela el títol. Malgrat això, el lector no hi trobarà només els utensilis creats per catalans i que han transformat la nostra vida quotidiana. En el pròleg, l’autora recorda una afirmació del president Artur Mas durant l’acte de lliurament dels Premis Nacionals de Cultura, en què es destacava la capacitat de la cultura catalana de “poder parlar de tu a tu amb la resta de cultures europees i del món en termes de creativitat, talent i projecció internacional”. A partir d’aquesta premissa, en la selecció de Marta Condominas apareix de tot, des d’alguns invents populars com el submarí Ictineu de Narcís Monturiol, o el nou tractament de ferides de guerra del doctor Josep Trueta, fins a utensilis més desconeguts com les ampolletes d’hores que permetien mesurar el temps de finals del segle X o el primer telescopi, que hauria inventat el gironí Joan Roget. De fet, en alguns casos no es tracta d’invencions específicament catalanes, sinó d’aspectes en què els catalans han excel·lit o esdevingut pioners, amb independència del paper que han tingut o si han estat realment els primers o els segons. L’autora també s’esforça per trobar alguns elements singulars del país, en alguns casos sense un inventor clar, com ara el pa amb tomàquet o el vi escumós, si ens cenyim al món de l’alimentació; o el Tribunal dels Sequiers de la Vega de València, com a exemple de la gestió del bé comú, o les assembles de pau i treva com a antecedents del parlamentarisme. I també el romànic, les quatre grans cròniques, la festa del llibre i la rosa, la rumba catalana i la campanya per reivindicar el burro català, per citar només alguns exemples que apareixen en l’apartat dedicat a l’art, la cultura i l’ensenyament.

Al costat d’això, Condominas també afegeix un munt curiositats, com ara la llegenda del comte Estruc de Llers, que l’autora converteix en el primer vampir de la història, molt abans que el conegut comte Dràcula que va popularitzar Bram Stoker, o la primera referència documentada de l’ús de pólvora per part de les tropes catalanes, que apareix a la crònica Kitab Ta’rih Mayurca el 1226, durant la conquesta de Mallorca. I fins i tot incorpora alguns episodis ben poc exemplars, però que indiscutiblement van marcar un abans i un després en la història mundial, com ara el primer bombardeig de saturació de la història, patit per la ciutat de Barcelona l’hivern del 1938, en plena Guerra Civil (1936-1939).

Cal reconèixer a Condominas l’esforç per descobrir innovacions, històries o curiositats, per seleccionar-les, documentar-se a fons i, allò que és més rellevant, explicar-les de manera atractiva per als lectors. Qualsevol selecció, com ens podem imaginar, és sempre discutible. Hom hi trobarà a faltar elements singulars (no apareix, per exemple, la primera revolució anarquista que es va viure a Catalunya l’estiu del 1936 o la singularitat del procés industrial català en el seu conjunt, ben poc usual a l’Europa mediterrània). També hi haurà qui li semblarà forçat el paper d’alguns personatges o d’algunes aportacions, sobretot si es pren com a referència la cita inicial d’Artur Mas. En qualsevol cas, l’autora aconsegueix construir un llibre plenament coherent, en què el lector troba un munt de personatges, esdeveniments o fites que ens han marcat com a país i que han contribuït, en la seva mesura, al progrés de la humanitat. El llibre, a més, té un format molt àgil i una maquetació atractiva, talment com si es tractés d’una enciclopèdia visual. I, en cadascun dels invents, històries o curiositats, Condominas ens descobreix una dada remarcable o algun detall que, de ben segur, molts de nosaltres desconeixíem.

El segon llibre el signa Ròmul Brotons, qui no només s’ha encarregat del text, sinó també del disseny i la maquetació. L’autor ja ha dedicat altres llibres a la matèria. Un de centrat en els invents d’ús personal i domiciliari (El triomf de la imaginació). Un altre, en els d’ús públic (Coses de la vida moderna). I un darrer en els de caire lúdic (Estimats Reis Mags). En té d’altres, però aquests completen una trilogia que ara, amb el llibre Invents, ha volgut tancar. En aquest cas, l’autor no només se centra en els invents d’aquí, sinó en els que s’han produït arreu del món, “des de l’utensili de pedra fins a la vacuna covid”. De fet, tal com se’ns desvetlla en el pròleg, el llibre va néixer durant el confinament, mentre bona part de nosaltres ens manteníem reclosos a casa i els científics donaven forma al darrer dels invents que cita Brotons.

Al llibre es relacionen, ordenats cronològicament i amb una breu explicació, molt enciclopèdica, tres-cents invents que han canviat les nostres vides, als quals afegeix, lògicament, la vacuna contra la covid. En alguns casos, aquests invents han transformat els nostres hàbits més quotidians, per exemple el desodorant, l’aspirina o el telèfon, o ho han fet de forma rellevant, com ara l’escriptura o internet. En d’altres, el seu pes potser ha estat més anecdòtic o puntual, però no per això menys interessant, com ara les bossetes de te o les màquines escurabutxaques. Però tots, tal com afirma l’autor, “són producte de la imaginació, la dedicació i el treball de persones sovint ignorades”. Uns herois, molts cops anònims, a qui l’autor vol retre un homenatge.