LES SENYORES DE LES MOSQUES

El 1972, un equip uru­guaià de rugbi que viat­java en avió cap a Xile es va esta­ve­llar a les mun­ta­nyes dels Andes i els joves super­vi­vents van pas­sar un cal­vari fins que van ser res­ca­tats. Aquesta història real, que va ser por­tada a les pan­ta­lles de cinema el 1993 amb el film Viuen, ha ser­vit d’ins­pi­ració per a la nova sèrie de Movis­tar Yellow­jackets. Però si a Viuen tots sabem què va pas­sar amb els joves acci­den­tats, en aquesta història de ficció es va man­te­nint, durant deu capítols, el mis­teri sobre el que real­ment va suc­ceir després de l’acci­dent que dona inici a la trama.

La sèrie es desen­vo­lupa en dos arcs tem­po­rals, amb els matei­xos per­so­nat­ges en edats dife­rents (sense arri­bar al nivell de Dark). D’una banda, tenim l’equip de noies fut­bo­lis­tes d’un ins­ti­tut de New Jer­sey que, amb les seves pròpies dinàmiques de gelo­sia i com­pe­ti­ti­vi­tat, es pre­pa­ren per jugar uns cam­pi­o­nats esta­tals a Seattle. Això passa el 1996 i tenen la desgràcia que l’avió que les porta s’esta­ve­lla en una zona bos­cosa i remota del Canadà, on els super­vi­vents (entre els quals hi ha dos fills d’un dels entre­na­dors i un aju­dant) s’hau­ran d’orga­nit­zar per inten­tar sobre­viure. L’acci­dent de l’avió es pro­du­eix a l’estiu, però amb salts tem­po­rals veiem que, arri­bat l’hivern, les pro­ta­go­nis­tes han can­viat com­ple­ta­ment i comença a pla­nar sobre la sèrie el fan­tasma del cani­ba­lisme.

L’altre arc tem­po­ral és l’actu­a­li­tat, on se’ns pre­sen­ten ja d’adul­tes qua­tre de les noies super­vi­vents d’aque­lla catàstrofe. Són qua­tre dones com­ple­ta­ment dife­rents, que sem­pre s’han negat a par­lar ober­ta­ment sobre el que va pas­sar durant els dinou mesos que van estar des­a­pa­re­gues. D’una banda, hi ha Shauna (Mela­nie Lynskey), una mes­tressa de casa insa­tis­feta que amaga un cos­tat molt fosc. Després que una peri­o­dista la tempti amb diners a canvi d’expli­car la seva història, Shauna s’aca­barà posant en con­tacte amb les altres tres super­vi­vents: Taissa, Nata­lie i Misty. Taissa (Tawny Cypress) és una ambi­ci­osa política que es vol pre­sen­tar al senat i que veu amb por com la seva car­rera, i també l’esta­bi­li­tat de la seva família, cor­ren perill pel mis­teri que envolta tot allò rela­ci­o­nat amb l’acci­dent. Nata­lie (Juli­ette Lewis) és el per­so­natge rebel, que ja tenia una vida molt dura quan era jove, abans de la tragèdia, i que d’adulta ha pas­sat diver­ses vega­des per reha­bi­li­tació. Final­ment hi ha la freda, cal­cu­la­dora i esgar­ri­fosa Misty (Chris­tina Ricci), l’última baula de l’equip de fut­bol. Ella era la res­pon­sa­ble de con­tro­lar el mate­rial espor­tiu, una jove obses­siva i rara que arran de l’acci­dent adqui­reix més pes en l’equip pels seus conei­xe­ments en pri­mers auxi­lis. La Misty adulta tre­ba­lla com a infer­mera en un geriàtric i s’ale­gra de manera molt sinis­tra quan les cir­cumstàncies la tor­nen a posar en con­tacte amb les seves com­pa­nyes. Així, entre drama emo­ci­o­nal i hor­ror de super­vivència, s’anirà des­co­brint en part què va pas­sar real­ment als bos­cos del Canadà. Però no del tot, perquè hi haurà segona tem­po­rada. Si la història de Viuen la podem con­si­de­rar com el punt de par­tida, sem­bla que el final apunta cap al clàssic El senyor de les mos­ques, de William Gol­ding.