Gira tot... i torna Fibla

Entre el 2004 i el 2013, Albert Fibla (Badalona, 1968) va publicar cinc discos, amb una gran regularitat: un treball cada dos o, com a màxim, tres anys. I de sobte (pausa dramàtica), el silenci. Fins que a finals de l’any passat va treure un single, Giravolta, com a avançament d’un nou disc, un EP titulat Present, publicat com tots els anteriors per Picap. Com s’explica aquest llarg parèntesi discogràfic? “La raó és tan banal i tan important alhora com el naixement de la meva filla, que ara té 11 anys”, explica Fibla, que en els últims anys també ha treballat com a periodista al diari L’Esportiu. “Abans de treballar al diari tenia molt de temps lliure i actuava sovint en diferents bars del centre de Barcelona fent versions.” Fibla resumeix així la seva doble vocació: “Les dues coses que més m’agraden a la vida són cantar i el futbol”.

I ara Albert Fibla torna amb un EP digital de tres cançons, en què s’identifica la seva veu i el seu estil compositiu i interpretatiu característics. Però hi ha un canvi d’actitud: “Vitalment, ara estic en un punt en què em trobo com més alliberat pel que fa a la música. Abans, sempre estava pendent de si vindria molta o poca gent a veure’m als concerts, quants discos vendria, etc. Em posava pressió a mi mateix, perquè el de la música i les arts en general és un món de molts egos. Ara, en canvi, torno força despreocupat i estic disfrutant com mai. Suposo que també té a veure amb el fet de fer-se gran, perquè se suposa que ara tinc una mica més de coneixement, tot i que vull recordar que tampoc no vaig començar gaire jove: ja tenia 35 anys quan vaig publicar el meu primer disc, Senzill (2004).” Per a Albert Fibla el més important, ara i sempre, és “ser tu mateix, amb el teu propi segell”: “Crec que això m’ha servit per ser una mica reconegut, tot i que no gaire conegut [riu], però en qualsevol cas no tinc cap sensació de fracàs, ni de bon tros.”

“Te’n vas anar, vas tancar la porta/ i jo no vaig sortir-te a buscar./ Per sobreviure et vaig donar per morta./ El cor trencat, el cap ben alt./ Vaig sortir al món, vaig conèixer altres dones./ Les vaig cantar, tot era fum./ Sempre de nit, sempre Barcelona./ Sense saber-ho et cantava a tu./ I gira el món i tot dona la volta. I giravolta i torna a girar. I gira tot i, de cop, tot retorna. D’una altra forma però torna igual”, canta Fibla a Giravolta , el tema que representa el passat en aquest tríptic sonor i poètic. “És una cançó que parla del meu primer amor, en el qual vaig reincidir vint-i-tres anys després: vam tornar-hi però la cosa no va anar més enllà.” Mirant cap endavant apareix Dona futura, una cançó dedicada a la seva filla, a qui li diu: “I quan els vents de l’adolescència/ s’emportin l’àngel que vola en tu/ que els deus em donin santa paciència/ per suportar-ho o em tapin els ulls.” Com es pot comprovar, són temes molt personals. “A mi em resulta molt difícil no explicar la meva vida a les cançons. Crec que tinc una certa deformació professional com a periodista: tinc el defecte o la virtut de ser molt rigorós en dir sempre la veritat, i això implica parlar de coses que realment conec i també que les lletres siguin molt clares, amb poques dobles lectures”, explica Fibla.

Entre el passat i el futur, hi apareix Present al vent: “Hi ha una cançó, finestra enllà,/ ressò d’un temps de llum d’espelma i tros de pa./ El vent la vol xiuxiuejar/ i busca el to mentre es prepara per bufar./ La veu en off que ens fa badar, seguint un tempo d’aparent seguretat,/ sent la remor sense escoltar:/ tot és present, mal presentat.” En aquest cas, el text no és seu, sinó de la poeta lleidatana Montse Gort. “Som amics i li vaig demanar que posés lletra a una música meva, al contrari de com es fa habitualment. Ella ja ha tingut altres experiències dins l’àmbit musical, amb Túrnez & Sesé i Meritxell Gené, i en aquest cas va escriure una cançó que em va esperonar bastant a dir: tornaré i ho faré amb aquesta cançó com a bandera.”

Els títols de Present al vent i Giravolta han inspirat la imatge de la portada, amb Albert Fibla fotografiat amb uns molins de vent al darrere, a l’Alta Segarra, on el cantautor té el seu refugi des de fa molts anys, concretament a Castellfollit de Riubregós. “Vaig néixer asmàtic i el clima de Badalona és molt dolent per a l’asma, així que els meus pares van comprar una casa a Castellfollit per anar-hi a passar les vacances. El paisatge d’aquesta zona sempre ha estat present a les meves cançons, i no descarto dedicar més endavant tot un EP a Castellfollit.” Sobre la proliferació, tan discutida, dels moderns molins de vent en determinats espais de la geografia catalana, Fibla considera que “l’energia eòlica és una bona opció, però els molins de vent haurien d’estar més repartits pel territori”. Pel mig ha deixat anar la possibilitat d’un altre EP: un format, adaptat als nous temps, que sembla que li agrada. “D’aquesta manera no cal que tinguis deu cançons per fer un disc. A més, abans hi havia cançons que quedaven mig amagades al mig dels àlbums, i l’EP és una bona manera de posar en valor tot el repertori.”

El divendres 18 de febrer, Albert Fibla presentarà Present en un concert al Teatre Margarida Xirgu de Badalona, acompanyat pels seus habituals Joan Tena (guitarra, veus i “altres sons”) i Joan Berenguer (teclats i veus). El 25 de febrer, Fibla actuarà al Harlem Jazz Club, de Barcelona, dins del Barnasants , amb Litus com a convidat, i el 6 de març serà a l’Espai Orfeó de Lleida. I així gira i torna, sense presses, Albert Fibla.