Pantalla

El cine que no has vist

El festival La Inesperada, que tindrà lloc a Barcelona del 24 al 27 de febrer, donarà visibilitat a les pel·lícules de no-ficció, la majoria de les quals queden fora dels circuits comercials

DIFICULTATS
“En el camp de la no-ficció ens trobem amb films que han viatjat per tot el món, però que aquí no han arribat i que no s’han pogut veure”

Com que les pel·lícules de no-ficció que­den molt sovint al marge dels cir­cuits d’exhi­bició comer­ci­als, mol­tes pro­duc­ci­ons interes­sants que­den ama­ga­des a ulls del gran públic. Per això, ara fa un any, la cine­asta Núria Giménez Lorang i el pro­gra­ma­dor Miquel Martí Frei­xas van des­a­fiar les res­tric­ci­ons per la covid i van deci­dir aven­tu­rar-se en l’orga­nit­zació d’un fes­ti­val, La Ines­pe­rada, dedi­cat exclu­si­va­ment a la no-ficció. No era flor d’un dia. La Ines­pe­rada viurà del 24 al 27 de febrer, a Bar­ce­lona, la segona edició d’aquest cer­ta­men foca­lit­zat “en el llen­guatge cine­ma­togràfic que es rela­ci­ona amb la rea­li­tat”. El lema del fes­ti­val ho deixa clar: La Ines­pe­rada, el cine que pro­ba­ble­ment no has vist: “No és un cine que es trobi fàcil­ment a les pla­ta­for­mes digi­tals”, pun­tu­a­litza Miquel Martí Frei­xas.

Durant qua­tre dies s’exhi­bi­ran títols nous, la majo­ria estre­nes a Cata­lu­nya, d’autors locals i també d’inter­na­ci­o­nals, amb diver­si­tat de pel·lícules inèdites a casa nos­tra vin­gu­des d’arreu del món. “En el camp de la no-ficció, ens tro­bem amb pel·lícules que han viat­jat per tot el món, però que aquí no han arri­bat i que no s’han pogut veure, tot i que con­si­de­rem que són sen­sa­ci­o­nals”, diu el codi­rec­tor. Totes les pro­jec­ci­ons tin­dran lloc a la Fil­mo­teca de Cata­lu­nya i al cinema Zum­zeig, i es repar­ti­ran entre les tres sec­ci­ons que ja es van fixar en la pri­mera edició: Cua­de­cuc, dedi­cada al cinema català; Atòmica, que englo­barà les pro­duc­ci­ons inter­na­ci­o­nals, i Super­nova, que recu­pera títols d’altres èpoques, “essen­ci­als per a la història del cinema”. Enguany es dedi­carà al colombià Luis Ospina (1949-2019), un refe­rent del cinema docu­men­tal que va ser el fun­da­dor de con­cepte por­no­misèria i del fals docu­men­tal. És autor, entre d’altres, de l’històric curt­me­tratge Agar­rando pue­blo.

EMER­GENTS

Hi haurà, però, una nove­tat impor­tant “per enfor­tir el cinema català” i pen­sada espe­ci­al­ment per donar suport als cine­as­tes emer­gents: l’acti­vi­tat Exit per a pro­jec­tes de pro­ducció cata­lana en procés de desen­vo­lu­pa­ment. El fes­ti­val ha obert una pri­mera con­vo­catòria a par­tir de la qual ha selec­ci­o­nat qua­tre pro­jec­tes, dels cine­as­tes Irene Bar­to­lomé, Maria Cas­tan de Manuel, Albert García-Alzórriz i Albert Kuhn. Aquests autors podran com­par­tir i deba­tre el procés de cre­ació amb diver­sos pro­fes­si­o­nals, i davant del públic. “Volem aju­dar aquests cine­as­tes que comen­cen a fer pel·lícules a tenir visi­bi­li­tat i que puguin ser ori­en­tats per pro­fes­si­o­nals. Són pro­jec­tes que estan en un marc que no és el cen­tre de la indústria; no són clara­ment comer­ci­als, i per això no és fàcil que algú aposti per tu”, diu Miquel Martí Frei­xas, que fins i tot des­taca que pro­jec­tes de no-ficció com aquests “de vega­des tenen més sor­ti­des cap a les gale­ries d’art” que no pas en el cinema.

Entre els films que es podran veure a La Ines­pe­rada hi ha el llarg­me­tratge D’ombres, el retrat que el cine­asta Joan Tis­mi­netzky ha fet sobre el direc­tor de foto­gra­fia Tomàs Pla­de­vall (Saba­dell, 1946), “un fotògraf que té passió per cap­tu­rar la llum” i que jus­ta­ment enguany rebrà de mans de l’Acadèmia del Cinema Català el Premi Gaudí d’Honor 2022.

Un altre film des­ta­cat és Terra remo­guda, codi­ri­git pel cine­asta català Gui­llermo Car­re­ras-Candi i la cine­asta macedònia Kum­jana Novakova. Tots dos s’han pas­sat anys obser­vant i impreg­nant-se de la ciu­tat de Sre­bre­nica, un nom asso­ciat al dolor i a la matança comesa durant la guerra de Bòsnia. Martí Frei­xas avisa que “és una pel·lícula col­pi­dora” i que fa ado­nar-nos “com el pre­sent no pot des­em­pa­lle­gar-se del pas­sat”.

I una ter­cera pro­ducció sin­gu­lar és la de la cine­asta basca Inés García, que al film Win­ter­reise revi­sita l’obra de Schu­bert, el com­po­si­tor fun­da­ci­o­nal del roman­ti­cisme. Per això, la pro­jecció d’estrena a Cata­lu­nya, el 24 de febrer, s’acom­pa­nyarà amb un reci­tal de música en directe a càrrec del baríton Oriol Mallart i la pia­nista Car­men San­ta­ma­ria. També s’estre­na­ran pel·lícules llo­re­ja­des arreu del món que no tenen canals de dis­tri­bució a Cata­lu­nya, com és el cas de A night of knowing not­hing, de la cine­asta índia Payal Kapa­dia.

La pri­mera edició del fes­ti­val va haver de pres­cin­dir d’acti­vi­tats paral·leles, a causa de les estric­tes res­tric­ci­ons per la pandèmia, però aquest cop sí que n’hi haurà. Entre d’altres, la classe magis­tral que ofe­rirà l’artista i cine­asta cana­denc Domi­nic Gagnon, espe­ci­a­lista en xar­xes soci­als i que ela­bora films a par­tir de l’arxiu d’inter­net.

La seu de La Ines­pe­rada és Bar­ce­lona, però la volun­tat dels direc­tors és esten­dre’l per altres punts de Cata­lu­nya: “Si no tot acaba absor­bit per Bar­ce­lona, i aquest no és el nos­tre model”, diu Martí Frei­xas.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor